joan asín: ROCAMAURA

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ROCAMAURA. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 d’octubre del 2020

ROCAMAURA. Via PUNXADITS.

16/10/20. Després de la cavalcada aventurera a Montrebei avui anem més relaxats a la Roca Maura amb vistes al Mar. La via Punxadits amb la Poisedon i la del Maño, son la trilogia d'aquesta modesta paret. La Punxadits potser és la més senzilla de les tres tot i així trobarem els seus passatges. Segons la ressenya dels aperturistes els pitons què van deixar han "marxat" i algun pont de roca també, tot i així no hi ha cap problema, podem assegurar amb friend i tascons.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 18/05/2013.

Per: Josep Grau, Josep Mula

Equipament: parabolts i algun pont de roca.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins #2, tascons.

Dificultat: 6a/V+. Obligada V+/A0.

Roca: Calcari.

Orientació: sud-est.

Aproximació: Anem fins Estartit i hem de pujar per l'urbanització Horata fins el Carrer Atlàntic. Aparquem just al peu de la paret, petit aparcament per uns tres cotxes. Pujada directa a peu de paret.

Descens: Del cim agafem la pista direcció oest fins a una tancada corva on agafem un corriol, seguint la carena a l'esquerra, què ens deixa a la carretera.

Primer llarg comença per una bavaresa ajaguda seguida d'un díedre amb passatges atlètics sortim a la dreta i trobem la R1.

Segon llarg, per placa mantinguda amb un final entre gran blocs.

Tercer llarg, de la R2 hem de des-grimpar uns metres i seguir per un díedre vermell, passatges atlètics, què dona pas a una placa ajaguda, la seguim fins a la R3.

Quart llarg, pugem directament sortida atlèctica i després anar fent amb ressalts fins el cim.

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

segon llarg

al díedre del tercer llarg i R3

a la placa del tercer llarg

quart llarg

quart llarg

arribant a la R4

FOTOCIM

dijous, 26 d’abril del 2018

ROCAMAURA. Via DEL "MAÑO"

25/04/18. Avui al final ens ajuntem quatre, per quedar ja ens hem fet una mica d’embolic. Anem cap a l’Estartit, entre una cosa i un altre arribem tard a la Rocamaura.

Anem a la via del “Maño”, a peu de via veiem varies línies. Comencen el Josep i el Manel Q., una errada al primer llarg ens fa perdre temps, al final però trobem l’itinerari. Els primers passos ja et donen la nota i el tarannà de la via, grau “apretat”, vertical i atlètica.

La via vol calma i anar fent tot digerint-la. Nosaltres hem sortit per variant més fàcil al darrer llarg.

DADES

Indret: Baix Empordà. Estartit. Rocamaura

Nom Via: Del Maño.

Primera ascensió: gener 2013.

Per: Albert Caralps, Isaac Royo.

Via dedicada a Juan Antonio Martínez Moron.

Roca: Calcari molt bo.

Orientació: sud

Equipament: totalment equipada parabolts.

Material:12 cintes exprés, joc de friends d’alien blau a #1.

Dificultat: 6b. V+/A1 a equipar, obligat

Catalogació: *** C/S2.

Horari: 2h

Informació:

Accés: Anem fins a l’Estertit i pugem per la urbanització Horata, fins el carrer Atlantic, aparquem just a l’alçada de la paret (petit aparcament per 3 o 4 cotxes a la dreta).

Descens: Un cop al cim agafem la pista en direcció oest, quan aqueta gira a la dreta seguim un corriol què ens portarà a la carretera i aparcament.

Primer llarg, trobem el nom picat a peu de via, hi han varies vies lo Maño puja recta primer per una placa vertical i després un ressalt equipat amb 3 parabolts, en el nostre cas Ae, un cop superat anem a cercar un díedre per on pugem, al final sortim a la dreta a buscar la R1.

Segon llarg, sortim per l’esquerra seguint unes grades per anar a busca una marcada fissura què fem en bavaresa (a equipar) un ressalt vertical ens deixa a unes grades, anem a l’esquerra fins a sota d’un desplom, amb un díedre per on pugem, passatge vertical i atlètic fins a la R2, penjada i incòmoda.

Tercer llarg, curt, fem un ressalt i anem en tendència a l’esquerra a buscar la R3.

Quart llarg, hi ha dos opocions, per l’esquerra per un díedre i un desplom, seguit de placa i aresta V,6b (V+/A1), V+, IV. Nosaltres hem fet la variant més fàcil, sortim directes a la dreta de la R3 per una placa fins a un parabolt (IV+) després anem a l’esquerra a buscar l’aresta què ens porta al cim.

En resum una via exigent i atlètica, semi equipada però què caldrà equipar algun tram.

Una via curta, intensa què no et deixa indiferent.

Per: Josep Estruch, Manel Quevedo, Manel Benavent, Joan Asín.

primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

arribant a la R2

tercer llarg

quart llarg

arribant al cim

FOTOCIM

diumenge, 8 d’abril del 2018

ROCAMAURA. Via POSEIDON

5/04/18. Avui no posem rumb a ponent, com de costum, el posem cap a llevant. Feia molt temps què volia fer una visita a la Rocamaura a l’Estartit. Com a primera visita optem per la Via Poseidon.

Anem fins a l’Estertit i pugem per la urbanització Horata, pugem fins el carrer Atlantic, aparquem just a l’alçada de la paret (petit aparcament per 3 o 4 cotxes a la dreta).

Aproximació evident fins a peu de paret, on identifiquem l’inici. La via està totalment equipada, encara què ens anirà bé portar el semàfor d’aliens i un Camalot 1 per l’inici del tercer llarg. La via te quatre llargs de corda amb un canvi a la R2, es pot fer amb tres (nosaltres ho hem fet així). Via de caire esportiu, amb assegurances què obliguen a escalar entre elles, la dificultat obligada és de V+/Ae, roca excel·lent.

Pensàvem fer dues vies però amb una n’hem tingut prou per aquesta primera visita.

DADES

Oberta : 10/12/2012

Per: Zollo Pintiado, Pep Castro.

Equipament: totalment equipada amb parabolts i algun pitó.

Material:12 cintes exprés, semàfor aliens i un Camalot .

Dificultat: 6a+. Obligat V+/Ae

Catologació: ****S 2,5

Roca: Calcari.

Descens: Del cim agafem la pista i la seguim en direcció oest, quan gira a la dreta agafem un corriol que segueix cap a l’oest i ens deixa a la carretera, 15 minuts.

Primer llarg, pugem un ressalt i seguim la placa, per agafar i sortir del primer parabolt hi ha un passatge difícil, després seguim fins el peu d’un díedre on passem a la gran placa, pugem fins un desplom on trobem uns passatges atlètics i després un díedre ajagut ens deixa a la R1.

Segon llarg, seguim per un terreny ajagut què va agafant vertical fins a una placa vermella (3 parabolt) després seguim fins a un desplom amb un passatge atlètic i ja més fàcil arribem a la R2.

Fem un canvi de reunió cap a l’esquerra i trobem la R2’.

Tercer-quart llarg, sortim per un passatge desplomat molt atlètic , possible posar-hi on camalot 1, superant aquets tram, el terreny s’ajeu i fàcilment arribem a la R3. Anem a buscar una placa equipada amb 2 parabolts què ens porta al cim. Aquests dos llargs és poden enllaçar.

En resum una via curta, intensa què no et deixa indiferent. Recomanable.

Per: Ramón Prades, Armando Cobo, Joan Asín.