joan asín: COLLEGATS

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COLLEGATS. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de març del 2024

Via INTOCABLES DE BELLMUNT entrant per la via KOLLEGATS. PARET DEL PESSÓ. COLLEGATS.

20/03/24. Collegats va tenir el seu moment de glòria i fa temps què no hi anava. El Ramir proposa anar-hi. Tinc pendent la via Intocables de Bellmunt així que dit i fet.

La via Intocables de Bellmunt, comença a la feixa de la paret paret del Pessó, entrant per la via Ferrada utilitzada pel descens. Nosaltres entrem per la via Kollegats, quedant una integral de 295m de recorregut. Les vies estant totalment equipades, a la Kollegats amb trams obligats i a l'Intocables de Bellmunt, amb molts parabolts.

Per: Isabel Notivoli, Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

KOLLEGATS

Primera ascensió: 13/12/1998

Per: Marc Ollé, Gute.

INTOCABLES DE BELLMUNT

Primera ascensió: juliol 2007

Per: Sergi Martínez.

Equipament: totalment equipada amb parabolts.

Material: 15 cintes exprés, estrep opcional.

Dificultat: 7a. Obligat V+/Ae.

Orientació: est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Petit aparcament a la N-260, on surt un camí què segueix la base de la Paret del Pessó, a l'alçada de la via un corriol/canal ens porta a peu de via.

Descens: Del cim anem cap l'oest, fites, a buscar la via ferrada què ens retorna al camí d'accés.

Primer llarg, pugem un ressalt i anem a l'esquerra a buscar un díedre per on pugem, seguim fins a passar a la dreta a buscar un esperó què ens porta a una terrassa herbosa, millor muntar R en un arbre, la R està molt alta i és incòmoda.

Segon llarg, sortida vertical Ae dos passos (7a) un tram més fàcil ens deixa a un passatge desplomat i seguim per placa fins a la R2.

Tercer llarg, la via Kollegats segueix a la dreta, nosaltres anem a l'esquerra per una placa fàcil què ens porta a la feixa. Muntem R als 50m.

Quart llarg, fàcil a l'esquerra a buscar l'inici de la via Intocables de Bellmunt. 20m.

Cinquè llarg, seguim la placa, trobem uns passatges desplomats i seguim per terreny més fàcil fins a la R5.

Sisè llarg, seguim per placa ajaguda amb una entrada vertical fina amb forats.

Setè-Vuitè llarg, sortim horitzontalment a la dreta i pugem en diagonal fins a la R7, passem i seguim amb la mateixa tònica fins a la R8, 50m IV.

Novè llarg, pas de V seguim per la placa IV fins què és posa vertical tram de 6b (V+/Ae) un cop superat anem en tendència a l'esquerra (V+) i després a la dreta a buscar la R9.

Desè llarg, inici vertical (6a) seguim per placa fins a una sabina, passatge desplomat (6a o pas Ae).

primer llarg

segon llarg

cinquè llarg

FOTOCIM

dijous, 16 de setembre del 2021

Via MANOLITO MARTÍNEZ. PORTELLA INFERIOR.COLLEGATS.

15/09/21. Aquest dimecres el Josep proposa anar a la Portella inferior de Collegats on el César Hurtado i companyia han obert diversos itineraris. Per accedir a aquestes vies cal creuar el riu per un cable, on és aconsellable portar una politxa (per cable metàl·lic), el Josep en porta tres i podem passar-hi comodament. L'inici ja demana acrobàcia per arribar a peu de via. La roca és calcària compacta, de placas i díedres en el nostre cas. Via equipada però on cal escalar amb grau "apretat" què cal digerir poc a poc. El sol triga a entrar però avui ens a escalfat de valent.....

Per: Josep Estruch, Antonio Gómez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 2017.

Per: César, Marc, Sergio, Ll Boada, Crispín.

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 17 cintes exprés, semàfor aliens opcional.

Dificultat: 6a. V+/A0 obligat.

Orientació: sud-oest

Roca. Calcari.

Informació: Teràpia Vertical (Armand Ballard)

Aproximació: Hem d'aparcar al mateix lloc per anar al Circ de Pessó. Pugem uns metres per la carretera direcció Sort, fins a un gran bloc (del Coto), creuem la carretera i baixem per una antiga pista fins el riu on trobem un cable per creuar-lo. Un cop a l'altre vessant seguim un corriol fins a peu de via, uns 30 minuts.

Descens: De la R6 hem de desgrimpar per una canal fins a una feixa, trobarem alguna fita per la feixa, què ens porten a un collet on trobarem una instal·lació de ràpel, podem baixar en dos ràpels curts o en un de 60m. Seguim baixant per una canal fins a trobar el camí d'aproximació, trobarem dos trams amb corda fixa.

Primer llarg, comença per un ressalt on hem posat un Totem groc, per accedir a la placa amb un tram tècnic a l'ini ,després és deixa fer millor fins el darrer tram on tornen a trobar uns passatges fins.

Segon llarg, segueix un marcat díedre amb algun passatge herbós.

Tercer llarg, sortida per placa compacta (V+/A0) anem a l'esquerra i seguim per un altre díedre fins queda barrat per un bloc, passatge atlètic i després de xapar un parabolt hem de flanquejar a l'esquerra a buscar la R3.

Quart llarg, de placa amb dos ressalts de bon fer.

Cinquè llarg, inici per placa compacta on cal buscar el passatge 6a (diuen) en el nostre cas V+/A0, després segueix la placa tècnica però és va deixant fer millor, al darrer tram la dificulta baixa fins arribar a la R5, aquest llarg és de 45/50m.

Sisè llarg, pugem per placa ajaguda i al segon parabolt hem d'anar a la dreta a buscar la R6, llarg curt.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

arribant a la R4

cinquè llarg

R5 i sisè llarg

FOTOCORDADA. HIDRATACIÓ

dilluns, 13 de març del 2017

CONGOST DE COLLEGATS. Via SANG DE CRAK.

12/03/17. Avui tatxem una d’aquelles vies eternament a la llista de pendents. En Juan Carlos anava insistint però sempre hi havia un però fins avui, tot i què les prediccions parlen de pluja a la tarda. Aquedem a les 7h al Bruc on recollim al Josep Estruch i posem rumb cap a Collegats, amb parada d’avituallament a Tremp.

DADES

Primera ascensió: 1989

Per: Xavi Metal, Oriol Pié, Albert Ibañez.

Equipament: Poc equipament, algun pitó, espits, parabolts.

Material: Tascons, Friends fins el Camalot del 4, opcional repetir algun mitjà, 14 cintes exprés, estrep.

Dificultat: 6b+. Obligada V+/A1 si sortim per l’original.

Aproximació: Aparquem passat el primer túnel venint de la Pobla just a l’esquerra on comença el camí què puja cap a la Paret del Pessó. Pugem pel camí, quan per sota una torre elèctrica, el deixem i agafem un corriol què surt en diagonal a la dreta i el seguim fins un coll, evident. Per arribar a la R0 haurem de grimpar cercant el millor passatge, II/III. 40 minuts

Descens: El cim anirem crestejant cap a l’esquerra, per corriols i alguna fità fins a trobar la via ferrada per on baixarem, equipada amb cadenes i algun graó. Al final retrobem el camí què ens retorna a l’aparcament. 1h/1:30h.

A les 10:30h ja estem a peu de via, després d’una grimpada.

Primer llarg, segueix una marcada xemeneia, primer en oposició i després en díedre, passatges verticals (trobarem un espit, pas d’estrep en el meu cas), superat aquest tram perd una mica de verticalitat, seguim alternant l’oposició i díedre fins a la R1. Llarg molt mantingut i a equipar, només trobarem un pitó i un espit.

Segon Llarg, seguim per xemeneia en oposició per anar a l’esquerra, pitó amb baga, i seguir un flanqueig, aeri però de bon fer, fins a la R2.

Tercer llarg, comença per una placa díedre per agafar una marcada llastra, fem uns passos d’artificial i accedim a la llastra per on anirem pujant, tot equipant, (hi ha un parabolt sense xapa, però és pot posar un friend). Llarg molt mantingut i atlètic.

Quart llarg, comença amb uns passatge desplomat molt atlètics, un cop superat la dificultat baixa, seguim pel díedre fins a la R4.

Cinquè llarg, és el més equipat segueix una placa, en el nostre cas el passem en Ae/V+. Després del darrer parabolt cal accedir a un díedre, la roca és delicada, haurem de vigilar, per entrar-hi haurem de posar algun friend (pas d’estrep). Seguim el díedre fins a una reprissa herbosa, R5 a muntar en una arbre

El sisè llarg, hi ha una variant directa per la placa oberta per Albert Castellet i Raúl Álvarez, intentem sortir per aquí però per arribar al primer espit hi ha un passatge exposat i esposat amb mala caiguda no ho veiem clar i seguim per la via Original. Flanquegem a l’esquerra per accedir a una canal herbosa, on haurem de superar dos ressalts de V, superat el segon ressalt accedim a la placa de la dreta per anar a buscar l’esperó on trobarem la R6 de la variant.

Setè llarg, grimpada fàcil amb un darrer ressalt.

La meteo ens ha respectat, els núvols s'han anat carregant, però sense arribar a ploure.

Una via Clàssica de les imprescindibles, exigent i treballosa, què no ens deixarà indiferents.

Per: Juan Carlos Sánchez, Josep Estruch, Joan Asín.