dissabte, 30 de juny de 2018

ROCA GRAN DE FERRÚS. Via L'INDI SEDICIÓS.


30/06/18. La Roca Gran del Ferrús està en un lloc idíl·lic i tranquil d’aquell què enamora. A primers de mes (juny) vam anar-hi amb la intenció de fer la via l’Indi Sediciós però les puges interminables d’aquesta primavera, van deixar totalment xopa tota la paret. Avui i tornem, però encara és veuen franges mullades?...Fem l’aproximació pràcticament a l’ombra, el camí passa pel peu de via. La primera impressió no és bona, ens entren els dubtes, agafem perspectiva i segueixen el dubtes, però què carai ens hi fiquem.

La via està totalment equipada amb una dificultat de V+/Ae, trams d’Ae és poden apurar, segons la ressenya original en 6a+i 6b+. La via té sis llargs de corda, el dos primers van un contrafort què ens deixa a una gran feixa, el tercer amb un primer tram de grans còdols (espectacular) i el quart llargs son verticals amb passatges desplomats. Els dos darrers ja son més tranquils. Hem trobat mullat el darrer tram del primer llarg i inici del cinquè. Els quatre primers llargs els hem fet a l’ombra i ens hem tingut què tapar fins-hi tot. La via acaba en una gran bastió, així què per baixar és millor fer-ho en ràpel per la mateixa via.


RESSENYA
RECORREGUT

RESSENYA ORIGINAL JOAN VIDAL


 DADES

Primera ascensió: octubre 2017
Per: Joan Vidal en solitari.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts 8/10, algun burí, pitons.
Material: 14 cintes, estrep/s, semàfor aliens opcionals, nosaltres només hem posat un Totem lila al cinquè llarg.
Dificultat: V+/Ae. 

Aproximació: De Berga un cop passada la central tèrmica hem d’agafar el trencall a mà esquerra direcció Fígols. Seguim aquesta carretera uns 12 Km. Un cop arribats al Pla de la Creu, a la dreta surt una pista seguim indicacions GR, arribem a una cruïlla de pistes (font de la Bruixa) seguim rectes pel GR, passem uns bolcs grossos (abans tallaven el pas) seguim fins el final on podem aparcar. La pista té alguns trams en malt estat, sobre tot si ha plogut, millor anar amb un cotxe alt o 4x4, si anem amb cotxe baix haurem de deixar-lo al començament de la pista.
Agafem el camí amb marques de GR passant per la masia en runes del Ferrús i què passa pel peu de paret, la via va per l’extrem esquerra, +/- 40minuts.

Descens en 3 ràpels per la via, (20-30-50), de la R2 cap a l’esquerra (mirant la paret) caminant per la feixa.

Primer llarg, comença per un esperó a l’esquerra de una gran fissura-canal, primers passos verticals, amb roca sanejada però a controlar, seguim per un díedre i sortim a la placa en tendència a la dreta a buscar la canal-fissura de la dreta, passem en díedre i sortim a l’esquerra a buscar la R1.

Segon llarg, sortim per l’esquerra a buscar uns fissura per on pugem un cop superada el terreny s’ajeu i seguim per la gran feixa fins a la R2.

Tercer llarg, va per un gran placa vermella amanida de bons còdols, té dues part una primera espectacular, d’escalada vertical amb còdols per xalar i una segona més vertical/desplomat què nosaltres hem fet en Ae, a l’entrada trobem un passatge de V (roca a controlar). R3 incòmoda.

Quart llarg, sortim a la dreta per una fissura i seguim en flanqueig cap a la dreta (Ae) fins entrar a una fissura díedre per on seguim, a partir d’aquí podem anar en lliure V+ o (V/A0).

Cinquè llarg, sortim a l’esquerra per un ressalt què ens porta a una canal-díedre per un pugem, al final anem a l’esquerra a buscar la R5.

Sisè llarg, sortim a l’esquerra i trobem un ressalt vertical, després s’ajeu a mida què anem pujant fins arribar a la R6.

En resum una via totalment equipada, amb un recorregut curiós amb un entorn idíl·lic. Recomanable.

Per: Josep Coll, Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

inici de la via
primer llarg
final del primer llarg, mullat
segon llarg
tercer llarg, gaudint del còdols
darrers metres del tercer llarg
tercer llarg
arribant a la R3 (penjada)
quart llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
arribant a la R5
sisè llarg
sisè llarg
FOTOCIM

divendres, 29 de juny de 2018

MONTSERRAT. CARA DEL MICO. Via ESCALADA VIRTUAL.

27/06/18. Avui anem a la cara oest de la Cara del Mico, cercant l’ombra. Anem colla i fem dues cordades de 3. 

És el segon cop què faig aquesta via i la veritat és què m’ha agradat força, tot i ser una via força equipada, la distancia en els trams més fàcil allarguen una mica.

DADES

Equipament: 2012
Per: Guillem Arias, Esteve Fabra.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 12 cintes.
Dificultat: V+/Ae. 
Descens en ràpel (20m) per la vessant est

Primer llarg, amb un començament vertical amb un passatge estrany per la col·locació del parabolt (fem un A0), a mida què anem pujant la plac va perden verticalitat.

Segon llarg, de placa ajaguda.

Tercer llarg, placa vertical i mantinguda el millor llarg.

Quart llarg, a la sortida trobem un tram amb roca a controlar A0 i corda fixa, seguim per la canal i sortim a l’esperó de la dreta, tram vertical i mantingut què ens deixa a sota d’una fissura desplomada que superem en Ae, un alien pot anar bé.


Un cop acabem anem cap al Gorro Frigi amb la intenció de fer la via de la Gavina, fem el primer llarg i el segon un cop a la canal trobem l’inic del tercer llarg, però enseguida veiem què “apreta” i ens demanarà temps, com ja anem una mica tard ho deixem estar per un altre dia i sortim pel darrer llarg de la  via Fernando Lanjarín.
















FOTOCIM

dimecres, 27 de juny de 2018

PEDRAFORCA. Via ESTASEN.

26/06/18. El Pedraforca, terreny d’aventura garantit, on les ascensions tenen el plus de l’aproximació, l’escalada i el descens, no sempre evidents on haurem de prestar atenció. La meva primera ascensió al Pedraforca va ser l’any 1972 d’això ja fa 46 anys, des de la primera visita el Pedraforca sempre ha tingut un lloc especial per a mi. Moltes ascensions, molts records bons i algun de dolent...
Al Pedraforca trobem un munt de vies de totes dificultats i son reflex de l’evolució de l’alpinisme Català. Una d’aquestes vies és la via Estasen què marca l’inici de l’escalada pròpiament dita al Pedraforca (30/06/1928). 
Aquesta via la tenia pendent i per una cosa o un altre sempre tornava a les pendents.
L’altre dia parlant amb el Felip coincidim en què també la té pendent i què le faria gràcia de fer-la, així què dit i fet.
Sortim el dilluns a la tarda per anar a dormir al Refugi Lluís Estasen i així poder començar més aviat l’ascensió.


RESSENYA LLORENÇ VALLÈS (BLOC KUTRESCALDORS)

DADES

Primera ascensió: 30/06/1928
Per: Lluís Estasen, Josep Puntes, Jofre Vila, Josep Rovira.
Equipament: algun pitó i ponts de roca.
Material: 8 cintes, bagues per savines i un joc de friends fins #2.
Dificultat: IV/IV+.
Via de caire d’aventura on cal anar bastanta estona a l’ensamble.

A les 7:30h sortim del Refugi, agafem el camí què voreja  la cara nord, direcció oest, fins a trobar una gran canal per on pugem (marxa esquerra), trobarem fites i senyats amb pintura blanca. Pujada forta i de continuïtat fins què trobem un gran bloc amb els noms pintats de Homedes, segueix pujant i Estasen a la dreta, baixem fins a un altre canal i remuntem direcció a la Piràmide. Al peu de la Piràmide flanquegem a la dreta fins un collet on ja veiem el Dit. Seguim fins a la base d’un marcat díedre polit, son les 8:15h, ens posem els peus de gat i fem un llarg de corda pel díedre (IV/IV+) un cop superat, seguim per una cornisa fins el coll del Dit on comença la via Estasen (nom Pintat).
Comencem pel marcat esperó on veiem un pitó i fem tres llargs de corda mantingut amb passatges de IV/IV+ , que ens deixen al flanqueig, el següent llarg és el característic de la via, flanqueja a l’esquerra fins a l’esperó on trobem el passatge què ens permet passar a l’altre vessant (aquest va ser el passatge clau en la primera ascensió). Fem un llarg més fàcil i entrem a una zona més ajaguda, fem anelles de corda i seguim a l’ensamble fins a un coll, durant tota l’ascensió anem trobant l’itinerari senyalitzat amb fletxes, i ratlles pintades. Seguim per una canal fins un punt on una fletxa ens senyala l’esperó de la dreta, fem reunió. Seguim en tres llargs de corda més, el primer en flanqueig a la dreta per accedir a un díedre per on pugem (IV+). Després per terrenys un pel més ajagut, seguim les marques fins el cim en dos llargs més on arribem a les 11:30h. Ens estem una estona al cim gaudint de les vistes i comentant l’ascensió. A les 12:00h comencem el descens, seguim l’aresta cap a l’oest i trobarem dos trams amb cadenes, què ens ajuden a baixar dos ressalts (possible ràpels) fins a trobar la canal de baixada al coll entre els dos Pollegons. Baixem pel camí de la tartera fins el Refugi on arribem a les 13:40h. En total han estat 6:10h.
A primera hora ens han acompanyat les boires i hem fet l’ascensió amb una jaqueta què no ens ha sobrat.

A la via trobarem algun pitó i ponts de roca, passarem amb 8 cintes, bagues per savines i joc de friends fins el #2, 

La via Estasen, és una ascensió de les imprescindibles del Pedraforca, ens transporta per un caos de roca de la vessant nord, tot cercant els passatges més lògics aprofitant les febleses de la paret. Un itinerari amb la seva càrrega emocional què et fa recordar a aquest intrèpids pioners.

Per: Felip Linares, Joan Asín.

díedre d'accès 


el Dit








Reunió abans del flanqueig






tram a l'ensamble fins el coll








FOTOCIM