dimarts, 31 d’agost del 2010

MIRANDA DE CAN JORBA, via Glòria

31/08/10. Després de les vacances, aprofitant que en Jaume encara lliure les tardes, quedem per anar a Montserrat. Em proposa anar a fer la via Glòria de la Miranda de Can Jorba.
Quan arribem a peu de via decrobeeix-ho que la càmera de fotos s'ha quedat al cotxe, esperarem que en Jaume me les passi. Comença en Jaume, l'altre cop vaig començar jo, el gafa una mica desprevingut i li cal tibar de valent, aquest primer llarg és mantingut, cal prestar atenció. El segon tot i baixar una mica la dificultat també segueix essent mantingut, tret d'un tram al mig sense assegurances però.
El tercer és de transició en tendència a la dreta tot flanquejant esperons.
El quart per un díedre ajagut porta a una placa vertical amb un passatge de V+.
El descens en ràpel per la via.
La tarda ja comença a excurçar-se mic en mica, però encara és pot aprofitar.
Per Jaume Galban i Joan Asín



la ressenya és pot trobar a: ressenya.net i escalatroncs

diumenge, 29 d’agost del 2010

Montsec de Rúbies, nova línia embastada.

28/08/10. Segona cita amb en Llorenç per acabar una feina que teníem a mitges. El passat 19 de juny ens vam embrancar en l'obertura d'una nova línia al Peladet Oriental, ens vam embarcar a la paret i vam navegar durant tres llargs de corda. Ja cansat la continuació no és veia clara i el coco ja no rendia al 100%, així que vam sortir per la Guineu Lliure.

El tram final en Llorenç i jo cadascú per la seva banda li ha anat donant voltes. Quan ens trobem els dubtes son els mateixos que el 19 de juny.

Tot i que ahir va ser el dia més calurós de l'any, avui prometien una entrada d'aire i baixada de temperatura, per sort la cosa ha estat així. Cal tenir en compte que a la paret no li toca el sol fins a les 12h, aproximadament.

Una darrera mirada des de Rúbies tot seguint els dubtes, una cosa esta clara però cal sortir recte?. Pugem fins el cim on hem vist una alzina des d'on fem un ràpel que ens deixa a la R3, recollim les cordes iiiiiiii, segueix en Llorenç.

Sobre de la reunió la roca és molt discreta, així que flanqueja uns metres a la dreta i s'endinsa a la placa vertical, tot deixant-se anar a la deriva que el porten a una zona desplomada per sortir a un díedre canal, on hem fet tasques de sanejament, en Llorenç ha treballat de valent. Avui el Matrix hi estat jo, sota la pluja de blocs, sort que la R esta a l'esquerra de la vertical. Un darrer llarg, per bona roca i dificultat moderada ens deixa al cim, llàstima que sigui curt.

Al cim tenim la sensació de la feina feta i l'alegria d'haver trobat una sortida digne a la via.

Encara no hem acabat però, ens queda la tercera cita per fer la integral, graduar i posar-li nom.

la línia

en Llorenç navegant

CONTINUARA............................

divendres, 27 d’agost del 2010

POLLEGÓ INFERIOR, cara Nord, via Solstici d'estiu

27/08/10. Aquesta via la tenia en cartera esperant la seva oportunitat, avui ben acompanyat per en Ferran i en Paco ha estat l'ocasió d'anar-hi.
La via és troba a la cara Nord del Pollegó Inferior, al costat de la via Font. Cal pagar el peatge de pujar fins a l'enforcadura per la tartera. El sol avui és d'agost, agost.... tot hi així em pujat per l'esquerra de la tartera, anant a buscar l'ombra de la paret del Pollegó Inferior, fent més suportable la dura pujada.


A peu de via hi ha una placa amb el nom. Entre una cosa i un altre comencem la via a les 12h. Com son 6 tirades farem dues cadascú, començarà en Paco, jo faré les dues del mig i en Ferran les dues últimes.



la ressenya i explicació és pot trobar a madteam


en Paco pujant per la tartera en plena canícula

El primer llarg comença en Paco, per un ressalt que dona pas a un encastament difícil per agafar un espit (A0) superat aquest passatge bé un altre encastament, aquest més factible, tot i que cal buscar la col·locació. A la sortida un flanqueig a l'esquerra, per terreny més fàcil, ens porta a la R1 35m.

El segon llarg una placa amb roca a control·lar du a un díedre per anar a buscar a l'esquerra una fissura fins a la R2 35m.

El tercer llarg per a mi, una entrada atlètica (V+) deixa a un dìedre ajagut (IV+) per anar a buscar una placa que flanqueja a l'esquerra, Ae en el meu cas. Segueix per una fissura on entra el camalot del 4 i 3 (6a), després la dificultat baixa (IV+) fins a la R3 40m.

El quart llarg segueix en tendència a la dreta, per terreny més ajagut amb roca acontrol·lar (IV,IV+), trobarem algun pitó. R4 40m. Amb cordes de 60m és pot fer el 4art i 5è junts.

El cinquè llarg per en Ferran, segueix la mateixa tònica amb una entrada vertical, assegurada per un pitó, (V). R5 20m.

El sisè llarg és espectacular un díedre (V+) dona pas a una magnífica fissura, assegurada per espits, parabolts del 8 i 10, és pot posar friends per reforçar l'equipment. En Ferran se'l treu net 6c, en el meu cas en 6a,A0. R6 50m.

Via atlètica, molt ben trobada i equipada, un festival de fissures, on cal portar un joc de friends fins el 4 de Camalot, 18/20 cintes exprés, pel darrer llarg. Nosaltres hem estat 4,30 h.

La via surt prop del cim on arribem grimpant els darrers metres. El descens el fem amb un ràpel de 60m, enacara que és millor fer dos de més curts., ens ha costat una mica recuperar el ràpel. Una petita remuntada i una desgrimpada ens deixem a una canal que porta a l'enforcadura des d'on baixem per la tartera.

Per Ferran Àlvarez, Paco Aranda i Joan Asín.


entrant al primer i al segon empotrament


al díedre i fissura del segon llarg


vista del tercer llarg des de la fissura final i entrant a la R3


entrant a la R4


cinquè llarg


el magnífic sisè llarg


amb la feina feta al cim

dimecres, 25 d’agost del 2010

TOSSA DEL PAS DELS LLADRES 2662m

22/08/10. Seguint el taranar de cims secundaris avui anem a la Tossa del Pas dels Lladres , que la tenim com a quadre des de l'apartament.

Ens arribem fins a l'estació d'esquí del Puigmal, seguim la carretera fins que trobem una tanca on deixem el cotxe.




Seguim la pista que passa per una edificació on agafem el camí de l'esquerra, direcció al Puigmal. Un cop passat el torrent pugem recte fins a trobar una pista que seguim a la dreta poc abans d'arribar a un pla on hi ha el arrossegador del prat de Tossa, agafem un corriol que surt a l'esquerra on anirem seguim fites, per fortes pendents, que ens portem fins el cim. Una mica abans d'arribar trobem una pista que va per la carena direcció al Puigmal.

El cim és un bon mirador, veiem el Puigmal, Carlit, Pedraforca, Cadí, etc...

El retorn el fem per les pistes d'esquí fins el Pas del Lladres on trobem fites que ens porten fins el Prat de Tossa on agafem una pista que ens porta a l'aparcament.

Cim agradable amb 600 m de desnivell que és pot fer seguint un itinerari en cercle amb unes 3h.









LES BOULLOSES, ELS ESTANYS,

20/08/10. Avui anem a fer un recorregut per estanys al costat del llac de les Boulloses. A l'estiu hi ha establer un servei de “navettes” que funcionen de 7a19h, abans i després és pot pujar amb cotxe.


Del Refugi del CAF on ens deixa el Bus, tornem una mica en darrera fins trobar un pont amb indicacions, seguim els senyals grocs, agafem el camí de l'esquerra direcció a l'estany llarg. El camí puja una mica, a la dreta passem per una aiguamoll o estany del Recó, pugem un petit coll des d'on baixem cap l'estany llarg que flanquegem per la dreta per terreny una mica accidentat. Seguim el camí que ens porta a l'estany negre que també flanquegem per la dreta tot seguint els senyals. Una mica més endavant trobem el camí que ve del coll de Pam. Arribem a l'estany de la Pradella amb el seu Refugi forestal. El nostre camí passa per davant del refugi on trobem senyals de GR i les grogues que ens porten al pont d'on hem començat.

Aquesta és una excursió per gaudir d'estanys amb l'al.licient de fer un itinerari circular i tranquil. Mot recomanable.








PUIG DE LA TOSSA 2034m

18/08/10. Tot buscant una excursió tranquil.la ens arribem fins el coll de la Llosa on arribem des de la carretera D118 de Mont Louis direcció les Angles. Un cop passat el poble de la Llagosa agafem el primer desviament que trobem a ma dreta direcció al coll de la Llosa.

Deixem el cotxe a l'aparcament, a l'hivern és una estació d'esquí de fons.


L'ascensió al pic de la Tossa no té cap problema seguim una pista, agafant sempre els trencall a ma dreta fins arribar al cim. Cal tenir en compte que és tracta d'un complex de tir militar, a l'entrada indica els dies que hi ha pràctiques?. El cim és un bon mirador de tot l'entorn. Possiblement aquest serà un bon recorregut per fer amb raquetes aquest hivern.







POLLEGÓ INFERIOR, cara Sud via Anglada-Guillamón

17/08/10. El Pedraforca és una muntanya que sempre m'ha tingut encisat, als anys 80 en plena evolució de l'escalada el Refugi Estasen és va convertir en el bressol dels escaladors Catalans. A la cara Sud del Pollegó Inferior,només hi havia dues vies , la Pany i l'Anglada Guillamón. Una visita d'escaladors francesos deixen la via Provençals, pel mig de les plaques, poc després els escaladors Catalans de l'època és llencen a l'obertura de magnífiques vies. Ens aquells anys el Pedra viu una gran activitat escalatòria. Després d'una dècada d'escalades, l'activitat ha baixat, però les vies segueixen sent una referència imprescidible per els escaladors. La cara sud té una aproximació i un descens llargs que cal tenir en compte a part de la pròpia via. Un altre consideració és que el terreny de joc és troba en alçada on la climatologia també juga el seu paper, el Pedraforca és l'escola d'escalada en alta muntanya.

Avui hi quedat amb en Ramón a Saldes amb la intenció d'anar a la via Anglada Guillamón de la cara Sud del Pollegó Inferior. La via ja l'hem fet però l'han reequipat, no sense polèmica, així que per curiositat anem a veure com ha quedat.






L'aproximació la fem per la pista bastant malmesa , on cal anar en 4x4, que puja a les antigues mines, ara abandonades, deixem un desviament a la dret que va al Rogent. Al final de la pista deixem el cotxe, una mica més endavant trobem un cartell que ens indica el Prat de Reo. El camí és bastant comada de fer, un cop passada la font és troba una fita, just a la dreta un caminet ens porta directament al darrer tram de tartera que puja a la cara sud a l'alçada de la via de Tots. Flanquegem a la dreta pel peu de la paret fins arribar on comença la via Anglada Guillamón.


la font de Prat de Reo i una colla de cabirols

Comença en Ramón per les plaques herboses, veu un parabolt a l'esquerra però com és difícil de rectificar tira a munt fins que s'acaba la corda (60m) i munta la R1. Quan pujo jo veig una placa i un parabolt que indiquen el començament de la via.

Surt-ho de la reunió en flanqueig a l'esquerra trobo una R i segueix-ho a munt, deu n'hi do com tira això, cal concentrar-se i escalar entre assegurances amb dificultat mantinguda, (V+/6a) fins que arribo al penúltim parabolt, ho intento per una banda per un altre i no veig el pas, així que flanquegi-ho a la dreta si segueix-ho per la via original , un passatge de V hem deixa a la R2.

El tercer llarg ara ja en comú a la variant d'entrada, segueix per un díedre fins una placa on s'imposa el A0, per sortir a l'esquerra a busca un altre placa i entrar a la R3.

El quart llarg segueix una fissura ampla amb passos tècnics fins arribar a una placa on segueix-ho en Ae, trobo una antiga reunió, dubto i al final la munto R4.

Segueix en Ramón en Ae troba un pas llarg al mig on cal prestar atenció una mica més a dat troba la una R i la munta. Suposo que en l'actualitat la reunió és deu muntar aquí.

El sisè llarg va per la fissura en escalada combinada fins que arribo a un parabolt on no és veu clar la sortida, pujo a últim d'estreps i puc posar un Camalot del u i d'aquí agafar un pitó, posant una baga per que no entra el mosquetó, i sortir a l'esquerra un darrer ressalt deixa a la R.

El darrer llarg va per una canal-xemeneia, que és puja en encastament (V) fins a sortir a les pendents superiors.

D'aquí fem un llarg fàcil fins a trobar un altre R on recollim el material i seguim grimpant a buscar una gran fita que és veu a la dreta i marca la sortida de la Paret.

El descens el fem per les costes del dou fins un coll que ens torna a la vessant sud i a peu de via on seguim el camí de pujada.

En quan a la via s'ha obert una variant per l'esquerra de la via original, per les plaques amb dificultat alta i mantinguda. La resta trobarem parabols a trams distanciats, amb passos obligats de V+, s'han tret pitons canviant el caràcter original de la via, quedant més dura que abans segons el nostre parer.

Per Ramón Prades i Joan Asín


a les rampes del primer llarg de la via original

a la placa de la variant del segon llarg i entrant a la R per la via original
tercer llarg
mantigut quart llarg

a l'artificial del cinquè llarg
sisè llarg
darrer llarg i a la fita de les costes d'en Dou

Pilier Saint Martin, via Normal

14/08/10. El dia esta ennuvolat quan em trobo amb en Ramón a Mont-Louis, la intenció és anar al Petit Yosemite a Mariailles. Quan arribem al poble de Casteil el dia segueix igual, així que fem el pla B. Tot just a la sortida a uns 500m trobem unes edificacions de l’empresa SAUR, deixem el cotxe a l’aparcament que tenim a mà dreta.

L’aproximació la fem passant entre les dues edificacions i seguim el camí a la dreta, en 4 minuts passem pel peu d’una paret on comença la via.





La via que farem és la normal, d’una llargada d’uns 180m i una dificultat màxima de 5. Està molt equipada amb parabols i químics, és pot portar algun friend (prescindible). Via d’escola.

El primer llarg el fem per una entrada directe de 6a, que val la pena. Passat el primer tram la dificultat baixa i anem a buscar la Reunió a la dreta (30m).

El segon llarg segueix per l’esperó amb un parell de ressalts, 4c,4a (30m).

El tercer llarg l’apuro (45m) per una zona fàcil 3, fins que s’adreça 4c. La reunió la munto amb un parabol i un micro.

El quart llarg és el més mantingut, 5 segueix un esperó primer i una placa després la reunió en tendència a la dreta (30m).

El cinquè llarg, puja per una placa amb liquen amb un passatge al mig de 5. La reunió és munta prop d’una aresta (30m).

El darrer llarg flanqueja a la dreta seguint l’aresta 4, fins a trobar la reunió, bagues, possible ràpel, (25m).

El descens el fem caminant un terreny fressat a la dreta que seguim fins arribar a un camí prop d’on comença la via.

Via a tenir en compte de dificultat assequible (5), més maca del que sembla a primera vista per la vegetació existent. Feia temps que tenia ganes d’escalar per aquesta zona i el primer tast ens ha deixat bon gust de boca, hi tornarem.

Per Ramón Prades i Joan Asín


en Ramón al primer llarg

segon llarg

R2 fent el tercer llarg

passatge atlétic i R4

placa del cinquè llarg

estètic sisè llarg
al cim del pilier