dilluns, 29 de febrer del 2016

ALÒS DE BALAGUER, PIC DE CASTELLÀS, VIA TATOcao LO GALL, entrant per SUEÑOS VERTICALES


29/02/16. Avui teníem la intenció d’anar a Abella de la Conca, però el vent ens ha fet canviar de plans i hem acabat al Pic de Castellàs, a Alòs de Balaguer. Quan arribem ja hi ha una cordada escalant resulta ser en Jordi Lluch i un company, salutacions en la distància.

bones ressenyes de LO GALL
 Nosaltres anem a la via TATOcao LO GALL, entrant per la “SUEÑOS VERTICALES” amanida amb parabolts recentment pels GALLs. Quan vam fer la “Sueños Verticales”, aquest tres llargs estaven nets i amb trams bruts, ara està sanejada la roca i l’herba, ara ha quedat una via per a consum massiu ben arregladeta. Després dels tres primers llargs sortim a la gran feixa i anem a buscar la paret del fons on trobarem pintat el nom a peu de via de la  TATOcao LO GALL. La via té tres llargs de corda ben amanits per a no patir amb parabolts i un clau on cal portar una baga o mosquetó molt estret per què el forat és petit. Passarem amb 12 cintes exprés i un joc de friends fins el 1 de Camalot, per si volem assegurar algun allunyament. El 6a què marca la ressenya no és obligat. Dificultat obligada V/A0-e.
Pel descens el Jordi Lluch ens ha comentat què va deixar una baga al cim i amb un ràpel de 25m estarem al descens habitual, és el què hem fet. L’altre opció és rapelar la via.
Avui he fet cordada amb l’Armando Cobo què feia temps què no escàvem plegats. En resum bona escalada “Love Climb” i bona companyia.

arribant a la R1 sueños verticales

al segon llarg

primer llarg TATOcao


arribant a la R2
al tercer llarg
FOTOCORDADA

diumenge, 21 de febrer del 2016

SERRA DE BUSA. Via "MANERAS DE VIVIR"



20/02/16. Avui hem anat a terres poc conegudes i hem punxat....La idea era anar a la via Shangrilà a la Serra de Busa, però una identificació errònia d’on estava la paret ens a fet perdre molt de temps buscant-la. Ja podíem buscar per què no hi era. Al final aprofitant què el Xavier i el Jaume no havien estat mai aquest idíl·lic lloc de Busa anem a fer la via “Maneras de Vivir”.

Busa destil·là quietud i tranquil·litat un racó amb D.O. pròpia vies no gaire llargues, però intenses, amb roca de conglomerat amb qualitat variada de molt bona a tant bona.

La via “Maneras de Vivir” és la gran clàssica i què cal fer sens dubtes. Hem coincidit amb la Lourdes, l’Albert i el Björn què ens hem saludat verticalment mentre ells baixaven amb ràpel i nosaltres escalavem.

Nosaltres hem deixat el cotxe a dalt de la cinglera i hem baixat per la canal i agafat una camí transversal arran de paret, on anirem trobant vestigis de construccions. Durant l’aproximació hem anat veient vies....finalment hem arribat a peu de via quan ja eren les 13h.
La via està pràcticament equipada, però és bo portar el semàfor d’aliens i al gún friend fins el 0,75/1 de Camalot. Algunes bagues llargues per evitar el fragament, sobre tot si fem el primer i segon llarg en un.
La via és força variada, primer i segon llarg xemeneia, tercer flanqueig aeri amb passatge vertical V/A0 (6a), quart llarg díedre obert de continuïtat. El cinquè llarg en tendència a l’esquerra amb dos ressalts, díedre i placa. El darrer llarg per fissura amb algun pas de buscar-hi la posició i posant un pel d’atenció a la roca. No hi ha bolígraf ni llapis al pot de registre.
Al final hem salvat el dia podent escalar aquesta clàssica de la zona, amb un dia solejat, hem estat unes tres hores.
Per: Jaume Galban, Xavier Samsó, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 

xemeneia primer+segon llarg

arribant a la R2


a la R2
iniciant el tercer llarg


tercer llarg
quart llarg
al mantingut quart llarg
cinquè llarg


darrer llarg
FOTOCIM
 

dijous, 18 de febrer del 2016

MONTSERRAT, LA FIGUERETA, Via TORRAS-NUBIOLA

17/02/16. Aquesta tarda hem arriscat i hem baixat acompanyats del negre. La via Torras-Nubiola de la Figuereta, és veu atraient i és d’aquelles què cal anar-hi, hi ha un però i és l’aproximació. El què pensàvem què seria un tràmit, ens ha demanat més temps i atenció de la què esperàvem i hem perdut un temps preciós. D’entrada anem fins el sabre per pujar pel darrera i aquí ja hem fet un llarg de corda, després flanqueig a l’esquerra., fins una baga amb maillon, baixem uns metres i seguim per la cornisa fins a una canal amb una corda fixa, pugem uns metres i seguim flanquejant a l’esquerra fins al peu de la xemeneia, muntem reunió en un arbre. 
 
Ara comença l’escalada pròpiament dita i a contrarellotge.
El primer llarg està net, podrem posar un pont de roca i un friend, puja per la fissura en díedre o encastament, fins a una figuera, a sobre trobem la R1 2 parabolts.
El segon llarg, és el llarg de la via, quaranta metres de xemeneia còmoda d’anar fent fins el darrers metres què haurem de sortir a la placa per pujar a sobre de la gran llastra on trobem la R2 2 parabolts. Al llarg només he trobat dos pitons, però hi ha algun cap de burí què jo no he vist, és poden posar algun friend i he vist forats per tricams però no els dúiem avui.
Aquí ja estem en temps de descompte, el sol ja marxà i l’Antonio va pujant amb les mans ben glaçades.
El tercer llarg el fem amb l’ocàs, justet justet , està net tenim un passatge vertical fins a un còdol blanc, després va perdent verticalitat fins el cim. Sort què és molt curt.
Ara bufà una mica de vent gèlid i la temperatura baixa, ràpel de 20m  per la cara sud-est  i ja estem a terra. Recollim les cordes i el material i encenem els frontals......Avui hi ha lluna i quan arribem a la pista baixem amb la llum de la lluna.
En resum una bona via amb essència Montserratina anys cinquanta.
DADES
Primera ascensió: agost 1951
Per: J.M. Torras i J. Nubiola.
Equipament: algun pitó i burins sense plaqueta, testimonials.
Material: 6 bagues exprés, joc de tòtem cams o micros i friends 0,75 i 1 de Camalot, plaquetes, bagues savineres/ pont de roca,  per a l’aproximació.
Per: Antonio Gómez i Joan Asín
per darrera el Sabre
navegant per la cornisa per accedir a peu de via
a la xemeneia del segon llarg


després del ràpel
la companya del camí de tornanada