diumenge, 21 de febrer del 2016

SERRA DE BUSA. Via "MANERAS DE VIVIR"



20/02/16. Avui hem anat a terres poc conegudes i hem punxat....La idea era anar a la via Shangrilà a la Serra de Busa, però una identificació errònia d’on estava la paret ens a fet perdre molt de temps buscant-la. Ja podíem buscar per què no hi era. Al final aprofitant què el Xavier i el Jaume no havien estat mai aquest idíl·lic lloc de Busa anem a fer la via “Maneras de Vivir”.

Busa destil·là quietud i tranquil·litat un racó amb D.O. pròpia vies no gaire llargues, però intenses, amb roca de conglomerat amb qualitat variada de molt bona a tant bona.

La via “Maneras de Vivir” és la gran clàssica i què cal fer sens dubtes. Hem coincidit amb la Lourdes, l’Albert i el Björn què ens hem saludat verticalment mentre ells baixaven amb ràpel i nosaltres escalavem.

Nosaltres hem deixat el cotxe a dalt de la cinglera i hem baixat per la canal i agafat una camí transversal arran de paret, on anirem trobant vestigis de construccions. Durant l’aproximació hem anat veient vies....finalment hem arribat a peu de via quan ja eren les 13h.
La via està pràcticament equipada, però és bo portar el semàfor d’aliens i al gún friend fins el 0,75/1 de Camalot. Algunes bagues llargues per evitar el fragament, sobre tot si fem el primer i segon llarg en un.
La via és força variada, primer i segon llarg xemeneia, tercer flanqueig aeri amb passatge vertical V/A0 (6a), quart llarg díedre obert de continuïtat. El cinquè llarg en tendència a l’esquerra amb dos ressalts, díedre i placa. El darrer llarg per fissura amb algun pas de buscar-hi la posició i posant un pel d’atenció a la roca. No hi ha bolígraf ni llapis al pot de registre.
Al final hem salvat el dia podent escalar aquesta clàssica de la zona, amb un dia solejat, hem estat unes tres hores.
Per: Jaume Galban, Xavier Samsó, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 

xemeneia primer+segon llarg

arribant a la R2


a la R2
iniciant el tercer llarg


tercer llarg
quart llarg
al mantingut quart llarg
cinquè llarg


darrer llarg
FOTOCIM
 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ei això que us ha passat em sona...nosaltres fa temps volíem fer la Manera de vivir i ens vam confondre amb el camí d'aproximació i vam donar tantes voltes que vam acabar arribant-hi el migdia i la veritat que aquell dia ja no ens vam enfilar, i encara hi haig de tornar...vosaltres almenys vau escalar.

joan asin ha dit...

Juame déu n'hi do el despiste que portavem, però al final vam repetir aquesta bona clàssica, no tela perdis.