7/10/12.
Avui l’aproximació la fem
amb embarcació. A les 7:30h ja estem al Port de la cala Gonone direcció a la
cala Goloritzè. Quan arribem a la cala veiem la trampa legal, hi han unes boies
què marquen el límit on podem arribar els vaixells, però just en una punta hi
ha una roca on podem desembarcar, més o menys, el Josep Lluís rellisca i cau a
l’aigua, tot queda en un ensurt, però ben mullat.
L’Aguglia
Goloritzè, es una de les escalades més clàssiques de Sardenya. Totes les vies
son difícils, la més assequible és la Easy Gymnopedie què és la què hem fet
nosaltres. Ens hem dividit en dues cordades una de tres i un altre de quatre.
La via té cinc llargs de corda i un ressalt de 3m per arribar al exigu cim on
només pots estar assentat.
La via està totalment equipada amb parabolts
i algun pitó, (S1+) com anem tres ens repartim els llargs per grau, així què
els dos craks fan els quatre primers llargs de 6a-6b i el darrer llargs de 5c
me’l deixem per a mi. El descens el fem en tres ràpels per la via del costat.
La via ha estat molt concorreguda tota
l’estona, semblava una vinyeta d’una revista d’humor i això què estem al mes
d’octubre.
Quan arribem a la platja hi ha un vigilant
què ens cobra una taxa de 6€ déu n’hi do. Quan venen a buscar-nos el mar està
mogut i és perillós embarcar a la roca on ens havien deixat al matí. Després d’una
discussió entre el vigilant i el patró el deixa entrar a la platja, tot i així
ha estat problemàtic embarcar, però finalment ho hem aconseguit.
Aquesta ha estat la darrera escalada a
Sardenya, que ens ha deixat un bon record i una llista d’escalades pendents per
un altre viatge o no.
Per: Joan Pascual “Pascuti”, Josep Lluís
Alcaráz “Saraban”, “Xacó” Enric Solé, Xavi Díez, Josep Santasusana, Joan
Brunet, Remi Brescó, Joan Asín.
 |
| FOTOGRUP |
