dilluns, 13 de març del 2017

CONGOST DE COLLEGATS. Via SANG DE CRAK.

12/03/17. Avui tatxem una d’aquelles vies eternament a la llista de pendents. En Juan Carlos anava insistint però sempre hi havia un però fins avui, tot i què les prediccions parlen de pluja a la tarda. Aquedem a les 7h al Bruc on recollim al Josep Estruch i posem rumb cap a Collegats, amb parada d’avituallament a Tremp.


DADES
Primera ascensió: 1989
Per: Xavi Metal, Oriol Pié, Albert Ibañez.
Equipament: Poc equipament, algun pitó, espits, parabolts.
Material: Tascons, Friends fins el Camalot del 4, opcional repetir algun mitjà, 14 cintes exprés, estrep.
Dificultat: 6b+. Obligada V+/A1 si sortim per l’original.
Aproximació: Aparquem passat el primer túnel venint de la Pobla just a l’esquerra on comença el camí què puja cap a la Paret del Pessó. Pugem pel camí, quan per sota una torre elèctrica, el deixem i agafem un corriol què surt en diagonal a la dreta i el seguim fins un coll, evident. Per arribar a la R0 haurem de grimpar cercant el millor passatge, II/III. 40 minuts

Descens: El cim anirem crestejant cap a l’esquerra, per corriols i alguna fità fins a trobar la via ferrada per on baixarem, equipada amb cadenes i algun graó. Al final retrobem el camí què ens retorna a l’aparcament. 1h/1:30h.

A les 10:30h ja estem a peu de via, després d’una grimpada.

Primer llarg, segueix una marcada xemeneia, primer en oposició i després en díedre, passatges verticals (trobarem un espit, pas d’estrep en el meu cas), superat aquest tram perd una mica de verticalitat, seguim alternant l’oposició i díedre fins a la R1. Llarg molt mantingut i a equipar, només trobarem un pitó i un espit.
Segon Llarg, seguim per xemeneia en oposició per anar a l’esquerra, pitó amb baga, i seguir un flanqueig, aeri però de bon fer, fins a la R2.
Tercer llarg, comença per una placa díedre per agafar una marcada llastra, fem uns passos d’artificial i accedim a la llastra per on anirem pujant, tot equipant, (hi ha un parabolt sense xapa, però és pot posar un friend). Llarg molt mantingut i atlètic.
Quart llarg, comença amb uns passatge desplomat molt atlètics, un cop superat la dificultat baixa, seguim pel díedre fins a la R4.
Cinquè llarg, és el més equipat segueix una placa, en el nostre cas el passem en Ae/V+. Després del darrer parabolt cal accedir a un díedre, la roca és delicada, haurem de vigilar, per entrar-hi haurem de posar algun friend (pas d’estrep). Seguim el díedre fins a una reprissa herbosa, R5 a muntar en una arbre
El sisè llarg, hi ha una variant directa per la placa oberta per Albert Castellet i Raúl  Álvarez, intentem sortir per aquí però per arribar al primer espit hi ha un passatge exposat i esposat amb mala caiguda no ho veiem clar i seguim per la via Original. Flanquegem a l’esquerra per accedir a una canal herbosa, on haurem de superar dos ressalts de V, superat el segon ressalt accedim a la placa de la dreta per anar a buscar l’esperó on trobarem la R6 de la variant.
Setè llarg, grimpada fàcil amb un darrer ressalt.

La meteo ens ha respectat, els núvols s'han anat carregant, però sense arribar a ploure.

Una via Clàssica de les imprescindibles, exigent i treballosa, què no ens deixarà indiferents.

Per: Juan Carlos Sánchez, Josep Estruch, Joan Asín.
primer llarf
primer llarg
arribant a la R1
al flanqueig del segon llarg
segon llarg
a la R2
inici  tercer llarg
al mantingut tercer llarg
al desplom de l'inici del quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
al difícil passatge per accedir al díedre amo roca delicada
sisè llarg
al ressalts del sisè llarg
arribant al cim
FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats!! quin trio! de les vies que deixen ben satisfet...i cansat !

joan asin ha dit...

Gràcies Jaume una bona clàssica