12/03/17. Avui tatxem una d’aquelles vies eternament a
la llista de pendents. En Juan Carlos anava insistint però sempre hi havia un
però fins avui, tot i què les prediccions parlen de pluja a la tarda. Aquedem a
les 7h al Bruc on recollim al Josep Estruch i posem rumb cap a Collegats, amb
parada d’avituallament a Tremp.
DADES
Primera ascensió: 1989
Per: Xavi Metal, Oriol Pié, Albert Ibañez.
Equipament: Poc equipament, algun pitó, espits, parabolts.
Material: Tascons, Friends fins el Camalot del 4, opcional repetir algun
mitjà, 14 cintes exprés, estrep.
Dificultat: 6b+. Obligada V+/A1 si sortim per l’original.
Aproximació: Aparquem passat el primer túnel venint de la Pobla just a l’esquerra
on comença el camí què puja cap a la Paret del Pessó. Pugem pel camí, quan per
sota una torre elèctrica, el deixem i agafem un corriol què surt en diagonal a
la dreta i el seguim fins un coll, evident. Per arribar a la R0 haurem de
grimpar cercant el millor passatge, II/III. 40 minuts
Descens: El cim anirem crestejant cap a l’esquerra, per corriols i
alguna fità fins a trobar la via ferrada per on baixarem, equipada amb cadenes
i algun graó. Al final retrobem el camí què ens retorna a l’aparcament.
1h/1:30h.
A les 10:30h ja estem a peu de via, després d’una grimpada.
Primer llarg, segueix una marcada xemeneia, primer en oposició i després
en díedre, passatges verticals (trobarem un espit, pas d’estrep en el meu cas),
superat aquest tram perd una mica de verticalitat, seguim alternant l’oposició
i díedre fins a la R1. Llarg molt mantingut i a equipar, només trobarem un pitó
i un espit.
Segon Llarg, seguim per xemeneia en oposició per anar a l’esquerra, pitó
amb baga, i seguir un flanqueig, aeri però de bon fer, fins a la R2.
Tercer llarg, comença per una placa díedre per agafar una marcada
llastra, fem uns passos d’artificial i accedim a la llastra per on anirem
pujant, tot equipant, (hi ha un parabolt sense xapa, però és pot posar un
friend). Llarg molt mantingut i atlètic.
Quart llarg, comença amb uns passatge desplomat molt atlètics, un cop
superat la dificultat baixa, seguim pel díedre fins a la R4.
Cinquè llarg, és el més equipat segueix una placa, en el nostre cas el
passem en Ae/V+. Després del darrer parabolt cal accedir a un díedre, la roca és
delicada, haurem de vigilar, per entrar-hi haurem de posar algun friend (pas d’estrep).
Seguim el díedre fins a una reprissa herbosa, R5 a muntar en una arbre
El sisè llarg, hi ha una variant directa per la placa oberta per Albert
Castellet i Raúl Álvarez, intentem
sortir per aquí però per arribar al primer espit hi ha un passatge exposat i
esposat amb mala caiguda no ho veiem clar i seguim per la via Original.
Flanquegem a l’esquerra per accedir a una canal herbosa, on haurem de superar
dos ressalts de V, superat el segon ressalt accedim a la placa de la dreta per
anar a buscar l’esperó on trobarem la R6 de la variant.
Setè llarg, grimpada fàcil amb un darrer ressalt.
La meteo ens ha respectat, els núvols s'han anat carregant, però sense arribar a ploure.
Una via Clàssica de les imprescindibles, exigent i treballosa, què no
ens deixarà indiferents.
Per: Juan Carlos Sánchez, Josep Estruch, Joan Asín.
 |
| primer llarf |
 |
| primer llarg |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| al flanqueig del segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| a la R2 |
 |
| inici tercer llarg |
 |
| al mantingut tercer llarg |
 |
| al desplom de l'inici del quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| al difícil passatge per accedir al díedre amo roca delicada |
 |
| sisè llarg |
 |
| al ressalts del sisè llarg |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Felicitats!! quin trio! de les vies que deixen ben satisfet...i cansat !
Gràcies Jaume una bona clàssica
Publica un comentari a l'entrada