21/03/17. Hi ha línies què et criden l’atenció al primer
cop d’ull i queden en un estat latent, de tant en tant tornen a la memòria i s’entornen
a l’espera, fins què un dia passen a la realitat. Avui anem amb l’idea de
concretar l’itinerari, desprès d’uns dubtes ens decidim. L’entrada és deixa fer
prou bé, però el segon llarg resulta força treballós, amb tasques d’enderroc
incloses. Entre una cosa i un altre el temps ha passat, encara dona temps de
fer un tram del tercer llarg i decidir per on continuar...ràpel i retorn
acompanyats d’una bona posta de sol.....continuarà.
3 comentaris:
Ja torneu a picar paret ? bo bo, Mont Rebei? Rubies? ja explicaràs quan estigui Joan.
De moment te més feina de la que semblava. A veure si mirolla.
Ep! Si us cal ajuda, compteu amb mi, em faria molta il·lusió col·laborar amb vosaltres. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada