14/04/12. Montserrat avui al matí està explèndid ben assolellat, no sembla que és pugui espatllar, encara que les prediccions no pinten gaire bé cap a la tarda.... Tot esmorzant toca decidir-se, avui som quatre així que cal discutir i negociar...al final però ens decidim, en Manel i Monsio aniran a fer la via Cuchi Cuchi a la Roca 8 hores i amb en Felip anirem a la via Cherokee de la Roca dels Tres.
Hem encertat amb l'elecció doncs enseguida s'ha anat espatllant el dia mica en mica els núvols han anat guanyant volum i el vent força. Hem passat fred, sort que les vies eren curtes, de tornada ens ha caigut alguna gota...
La via Cheroke comença al mateix lloc de la Càmara Ollé, quan vaig fer aquesta via vam fer un pas d'ombrós al primer pas...en Lambert encara es recent a hores d'ara. Avui ha sigut diferent, primer he posat un tricamp rosa en un forat i després un pas de ganxo fins al burí salvador. A partir d'aquí la via va cap a la dreta sense pèrdua seguint els parabolts.
 |
| ressenya de Pere F a la nochedelloro i d'en Joan Vidal al Balco de la Lluna |
RESSENYA
Primera ascensió: 2/11/04 per Joan Vidal.
Equipament: Parabolts del 8.
Material: 15 cintes exprés,estrep/s. Algun invent pel primer pas.
Dificultat obligada: V+/Ae
Dificultat obligada: V+/Ae
Aproximació: Del Bruc agafem la pista que porta al vermell del Xicarró, seguim la pista fins a trobar el cartell que indica el camí del refugi d'agulles. Seguim el camí fins a veure la Miranda de la portella, a l'esquerra, trobarem unes fites que marquem un corriol que ens portarà al peu de la via.
Ll1. El primer pas és difícil per arribar al primer burí (pas d'ombrós, A1 invents ) després només cal seguir les assegurances combinat el lliure i A0 segons el nostre nivell.
Ll2. Comencem amb un fort desplom amb Ae, fins que ho veiem clar de sortir, la dificultat va baixant a mida que anem pujant.
Ll3. de tràmit fins el cim, no hi ha cap assegurança.
Descens: Un ràpel de trenta metres fins el coll des d'una savina. Del coll podem fer un altre ràpel de vint metres per la canal que ens porta al peu de via.
Informació: lanochedelloro, el balcó de la lluna,
Per Felip Linares i Joan Asín.
 |
| primer pas d'un tricamp i a la R1 |
 |
| Ae al inici del segon llarg |
 |
| en Felip a la R2 |
 |
| Manel i Monsio a la Cuchi Cuchi |
 |
| FOTOCIM |
Ep Joan, força fred vam passar, sí! nosaltres vàrem anar al sector càmping del Monestir i amb el solet s'hi estava prou bé, però es va tapar...i ja ho saps, vent fred i emprenyador, vàrem errar l'objectiu, i al 5è llarg del Monòlit ens vàrem retirar per poder disfrutar un altra dia aquesta potent via, el poc que vam fer em va agradar molt!
ResponEliminaSi Jaume va fer força fred, el Monòlit groc val la pena de fer-lo amb sol, tens raó.
ResponEliminaEl primer pas és emprenyador de cullons !! en canvi la resta de la via està prou ben equipada.
ResponEliminaSalut i a tibar
Si Joan el primer pas aquest cop vaig anar directament al estrep i als invents.
ResponEliminaOstres, ja deia jo que aquest primer pas em va semblar molt emprenyador, per la ressenya només portàvem cintes i un strep i no vaig tenir altre remei que fotre-li collons, sort que aquell dia era dels il·luminats, igualment crec que al final hauré de claudicar i portar sempre algun invent per al dia que no t'ho veus que sempre hi ha algun!
ResponEliminaAh, recordo que aquell dia vam tenir el gran mosquit groc tota l'estona davant pul·lulant!