MONTSERRAT, LA MAMELLA, via CARISMA

La Plantació

23/06/12. Aquest dissabte teníem un altre pla, però al final aterrem una vegada més a Montserrat. Després de veure diferents opcions ens decidim per anar a la via Carisma de La Mamella. 

La guia de la Plantació diu "Una de les joies de la zona" feia temps que estava a la llista però és que està tan amunt que costa de decidir-se, sempre surt un altre opció. Avui però els quatre estem d'acord en anar-hi.

Aquesta ascensió te tres parts, l'aproximació que ens endinsa per canals fins arribar al cap de dalt a la Mamella, una escalada plaent ben trobada amb festival de còdols inclòs i  una llarga baixada que va buscar el mateix itinerari de pujada. El conjunt et deixa molt satisfet, ideal per l'estiu durant el matí està totalment a l'ombra, en el nostre cas hem passat una mica de fred fins i tot.

ressenya

RESSENYA:

Primera ascensió: setembre 2000

Per: Joan Rovira, Amadeu Pagès, Oscar i Albert Masó

Equipament: via pràcticament equipada amb espits i pitons.

Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens i friends fins el 1 Camalot, tascons, una plaqueta recuperable.

Dificultat: V+/A1

Dificultat obligada:V/A1
Informació: escalatroncs

Aproximació: Pugem pel Clot de la Mònica pel camí que va a Sant Joan marques blaves. Arribem a un collet on agafem el camí que surt a l'esquerra, marques grogues. Seguim pel mig del bosc, poc després de passar un torrent trobem una gran fita on agafem un camí que puja pel marge esquerra del torrent, fins entrar-hi, pugem per la canal del llorers. Un cop passat un tram equipat amb graons seguim fins el ressalt superior on trobarem un camí que surt a l'esquerra per on seguim. Pugem per la canal passant pel peu de la Roca de Sant Cugat, seguim pujant per la canal fins el peu de la Mamella.

Ll1. Aquest llarg va per una placa ajaguda amb un ressalt més vertical poc després del inici. Un cop superat el ressalt segueix un llarg flanqueig ascendent cap a l'esquerra fins a trobar la R1 45m.
Ll2. Sortim per una placa vertical amb bons còdols, un cop superat el primer tram la placa s'ajeu i seguim en tendència a la dreta fins a la R2, 20m.
Ll3. Sortim directament per la placa vertical i difícil, amb preses  petites. Seguim per un díedre fissura amb escalada artificial, fins a sortir a la dreta a l'esperó i seguir directament per la placa amb còdols més agraïts. R3,25m.
Ll4. El darrer llarg ens depara una magnífica placa amb un tram al mig més mantingut i difícil. R4, 25m.
Descens: A la dreta trobem una instal·lació de ràpel que ens permet baixar fins a un collet (50m). D'aquí baixem per la canal herbosa fins peu de via. El retorn el fem pel mateix camí de pujada.
Per: Jesús Carruesco, Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i Joan Asín.

en Felip al primer llarg i a la R1

a la placa del segon llarg

al tercer llarg

al Ae/A1 del tercer llarg

quatre a la Plantació

FOTOCIM