 |
| arribant a la Torre de les Conclues |
7/12/12.
Una
paret en un racó perdut, una via desequipada amb poca informació, un company de
cordada amb el que havíem compartir i obert vies com aquesta. L’aventura està
garantida avui….
La temperatura és baixa,
però el sol està esplèndid encara que l’escalfor és tímida. L’aproximació per
la cara nord ha estat acompanyada per la fredor de l’ambient.
Ens ha costat trobar el peu
de via un cop fet el ràpel. Ens hem emparrat en començar per on ha resultat ser
un contrafort, la via comença a sobre. Al final hem resolt l’entrellat, tot i
que ja eren les 12h passades. La via te mal repartir així que després de que la
pedra decidís qui comença, en Joan Carles farà les dos primeres i després li
agafaré el relleu en els altres dos.
La via ens demana atenció
i intuïció per anar buscant l’itinerari i els llocs on posar-hi les
assegurances. Trobarem de roca molt bona a trams on haurem de vigilar i algun
punt d’herba. Una via d’aventura, recomanable pels amants de llocs tranquils i
amagats, on l’haurem d’autoprotegir. |
| al mig de la paret hi han uns pals, com han pujat? |
 |
| aproximació al peu de via |
 |
| ressenya amb base de la d'en Joan Jover |
RESSENYA:
Primera ascensió: 14/04/2000
Per: J.Tolosa, J.Marmolejo,
G.Ullastre
Equipament: Via desequipada,
només trobarem un pitó de via al tercer llarg, bagues en savines i algun pont
de roca (primera reunió i peu de via).
Material: 12 cintes exprés,
tascons, aliens i friends fins el 3 de Camalot, bagues per savines.
Dificultat obligada: V+.
Informació: ressenyes de mig món d’en Joan Jover.
Aproximació: Haurem d’anar
al poble de Corçà, només passar el poble agafem un trencall a l’esquerra amb la
indicació del Pantà. Seguirem fins a un altre trencall a l’esquerra, cartell de
la Torre de les Conclues, seguim per pista una bona estona fins arribar a un
Mas (Joaquim), nosaltres hem deixat aquí el cotxe, però si anem amb un tot
terreny podem seguir fins que s’acaba la pista en un prat. Agafem un camí en
direcció Oest (rètols) que ens porta fins a una aresta, en arribar ja veiem la
torre de les Conclues, però està més lluny del que sembla encara. El camí gira
a l’esquerra (Est) va flanquejant fins arribar a un coll. Girem a la dreta
(Oest), primer en baixada i després en flanqueig fins i un altre aresta on el
camí torna a girar a l’esquerra (Est) flanquegem fins un altre coll. Aquí
comença una forta pujada fins arribar a la Torre de la Conclues.
Seguint l’aresta en direcció
Est fins a trobar una fita que ens indica el punt on haurem de fer un ràpel de
25m. Baixem per una canal i flanquegem cap a la dreta (Oest). La via va per l’esperó
de l’esquerra, però haurem de pujar per una canal i flanquejar a l’esquerra per
salvar un primer contrafort. La via comença a l’esquerra de l’esperó en una
xemeneia (baga en un pont de roca a peu de via).
Haurem de comptar d’una hora
a un hora i mitja.
Ll1. Pugem per la xemeneia i
seguim per la placa de l’esquerra, fins a passar a l’esperó que ens porta a una
cova on trobem la R1, 30m.
Ll2. Sortim verticalment per
uns passatges atlètics i flanquejar a l’esquerra per una placa, dificultat
mantinguda. Seguim per una fissura i canal, amb una mica d’herba, fins a trobar
la R2 en arbre, 30m.
Ll3. Llarg mantingut. Flanquegem
a la dreta fins a peu de l’esperó, pugem per la dreta on trobem un passatge
desplomat al començament. Seguim per plaques i fissures, no seguir per l’esperó,
haurem d’agafar una fissura a la dreta on trobem dos savines amb bagues. Un
pitó en una placa ens indica l’itinerari. La R3 la muntem en un arbre a l’esquerra,
40m.
Ll4. Sortim directament fins
el peu d’una placa vertical on trobem uns passatges amb les preses justes fins
a una fissura, la seguim amb bones preses. Un cop superat aquest tram anirem a
la dreta per on pujarem seguint plaques menys mantingudes, fins arribar al cim
a la porta de la Torre de les Conclues. R4, 45m.
Descens: sense problemes pel
mateix camí de pujada.
Per. Joan Carles Mompel i
Joan Asín.
 |
| al primer llarg |
 |
| al pas de V+ del segon llarg |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| passatges mantinguts a l'inici del quart llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| les parets d'Aragó i Catalunya |
Sembla tot una aventura aquesta via!
ResponEliminala raconada sembla molt salvatge.
Jaume una troballa, encara hi han llocs amb essència aventurera.
ResponEliminaJoan, aventura en estat pur en un lloc ben perdut i oblidat. A veure si ens apropem d'aqui a poc a fer aquesta, fa unes setmanes aprofitant que veniem amb "reforços" ens vam enfilar a la Espitaires, que crec que pica un pel mes i ens va deixar un gran sabor de boca mes enlla de l'escalada.
ResponEliminaEnhorabona!
Josep i Laura, un bon lloc aquest. La Tasconaries és més tranquil·la però cal autoassegurar-se. Ara que ja conec lloc haure de tornar-hi que hi ha feina a fer. Records
ResponEliminaEstic gratament sorprès per l´èxit que està tenint darrerament aquesta paret que vaig començar a explorar l´any 1998 en solitari i posteriorment,en cpmpanyia del meu germà Ferran i demés companys.
ResponEliminaEl que veig, es que tothom es salta la primera via que es va obrir en aquesta paret: la Savinaires. Ja sé que el nom no anima massa, però no és ni millor ni pitjor que les anteriors que heu citat. Li vam posar aquest nom perquè la vam obrir a la brava, al "natural total": no es va esporgar res, no es va tocar ni una pedra, però tot i amb això, hi vam deixar un parell de claus i un espit; va ser la meva primera obertura i recordo que no va ser del tot fàcil, defet no hi he tornat mai més per a repetir-la. Segueix el primer gran pilar que trobem després de fer el ràpel i abans d´arribar a la Tasconaires. Valdria la pena repetir-la (i repassar-la, clar) algun dia...
Enhorabona i ànims a tots els amants dels racons perduts de la nostra geografia!
Hola Guillem enhorabona per la troballa i l'estil, on podria trobar la ressenya de la savinaires?
ResponEliminaEncantat de conèixe´t Joan. La Savinaires va sortir publicada a la Desnivel nº 166 pàg. 100 (any 2000) i a la Vèrtex nº 184 pàg. 34 (any 2002). És una via de 160 m (4 llargs) i V+ en la qual s´han de dur tascons, friends, bagues i 3 o 4 claus variats per si de cas. Vam deixar una baga en una alsina que indica el començament de la via; hi ha també 2 claus en el segon llarg (el primer clau recordo que no va quedar massa ben col.locat i el segon va quedar perfecte) i un espit a la 3ª reunió. En el darrer tram, el de sortida, recordo que va costar assegurar-se i, per tant, va quedar una mica exposat.
ResponEliminaGràcies Guillem, haurem d'anar a ivestigar, que el lloc bé su val. Records
ResponElimina