PELADET ORIENTAL, via DIRECTA AL PEDALET

 16/02/13. Les prediccions meteorològiques per aquest dissabte son bones, però quan sortim de Barcelona està plovent??. Les boires i núvols ens acompanyen fins a deixar la Panadella al darrera on sembla que el dia serà bo.

Anem a Vilanova de Meià amb dues possibilitats d’escalada. Quan arribem al Bar Cirera està ocupat per un exercit o dos de caçadors, impossible d’entrar-hi. Canvi de plans, trobem un altre bar on esmorzem amb altres companys del Centre Àliga. Després del cafè cal decidir-se, ells van a la via Bukanan de la Roca dels Arcs, amb alguna explicació de detalls, remota de quan la vam obrir. Després ens ha comentat que els hi ha agradat, algú ha equipat les reunions amb parabolts i obert una variant directa al tercer llarg.

Peladet Oriental

Per la nostre part ens decidim per la viaAfegeix la llegenda Directa al Peladet a Rúbies. Després de la pista que ens endinsa cap l’oest al Montsec de Rúbies, arribem a Rúbies. Un altre cop gaudim de la soledat de l’entorn i de les magnífiques vistes. Estem sols i preparem tranquil·lament el material. Després quan estàvem escalant han arribat 5 cotxes més.

La Directa al Peladet és una via dura i exigent, semiequipada a partir del V+, on caldrà autoassegurar-se. Trobarem roca bona i molt bona, als trams més difícils i variada a la resta, amb alguna arribada herbosa a alguna reunió. Son quatre llarg força mantinguts que et deixen un bon regust. 

RESSENYA

RESSENYA:

Primera ascensió: novembre 2002

Per: Guillem Ullastres i Xavier Mercadé.

Equipament: semiequipada amb espits, pitons i bagues en savines.

Material: 14 cintes exprés, joc de tascons, aliens I friends fins el 3 de Camalot. Estrep útil

Dificultat obligada: V+,6ª/Ae.

Informació: bloc rocaineu. Vertex nº245

Aproximació: De Vilanova de Meià anirem direcció a la Roca dels Arcs. Abans d’arribar a la font de la figuereta agafem una pista de terra que surt a mà esquerra que ens porta en 13Km al poble abandonat de Rúbies. Haurem de pujar cap el nord direcció a la Portella Blanca. Quan estem a prop de les parets trobem una fita on surt un corriol direcció Oest seguint tota la paret fins a trobar el peu de via. Inici evident en un marcat díedre, fletxa picada i espit visibles a uns 5 metres.

Ll1. Comencem per una placa amb passos obligats fins a l’alçada d’un espit, on flanquegem a l’esquerra, pas difícil, fins a un díedre per on pujarem. Al darrers metres cal prestar atenció a la roca. Al final flanquegem a l’esquerra  on trobem la R1 (2 espits), 40m, 1espit i 1 pitó.

Ll2. Aquest llarg segueix una marcada fissura/díedre. Pugem per la placa de la dreta fins a l’alçada del primer espit. Seguim directament per la fissura-díedre, en dificultat mantinguda. Als darrers metres sortim a un terreny herbós i terròs fins arribar a la R2 en un arbre (baga), 50m, 3 espits, 3 pitons.

Ll3. Pugem per una placa esperó compacta fins a un arbre. Seguim per una placa vermella amb preses petites fins a agafa una placa vertical equipada (Ae), amb una pas llarg sortida V+/6ª. Un pas desplomat a l’esquerra dona pas a un terreny més ajagut que ens porta a la R3 en un arbre (baga), 45m, 6 espits i 3 pitons.

Ll4. Sortim a la dreta per una grada fins a l’alçada d’una savina (baga) un cop superada hem d’anar a l’esquerra per tornar a la dreta a buscar un altre savina (baga visible). Un cop superat ens deixarem portar per una canal díedre fins el cim. R4, 40m, 2 bagues en savines.

Descens: Del cim anirem en direcció Est fins a trobar la Portella Blanca on un camí ens retornarà a Rúbies.

Per: Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz i Joan Asín.

primer llarg

la marcada fissura-díedre del segon llarg

tercer llarg

a la placa vermella del tercer llarg

al quart llarg, més tranquíl

arribant al cim

FOTOCIM