23/03/13. La roca de les vuit hores queda adossada a la vessant oest de la Miranda de la Portella. Una nova via ha estat oberta el juliol del 2012 per Joan Vidal. En el nostre cas des del cim de l’agulla hem seguit per la via Cade de la Miranda de la Portella.
ressenya |
RESSENYA:
Primera ascensió: 12/07/12
Per: Joan Vidal
Equipament: Parabolt del 10.
Material: 14 cintes exprés i
estreps.
Dificultat obligada: V+/Ae.
Informació: lanochedelloro.
Aproximació: Des de Can
Massana seguim el camí del refugi, abans
d’arribar a les Portelles agafem un corriol que baixa seguint la paret i ens
porta al peu de via. 30m.
Ll 1. Comencem per una
fissura de dreta a esquerra fins s’acaba, en escalada combinada segons el
nivell. Seguim per la placa vertical uns metres fins que va és va ajeuen progressivament.
R1, 30m.
Ll 2 Davant tenim un
contrafort de mal aspecte amb roca delicada, pugem uns metres i seguim per una
fissura a l’esquerra fins a posar-se a sobre. Una filera de parabolts sobre pas
per la placa en tendència a la dreta per anar a buscar l’aresta. L’escalada en
Ae, però permet algun pas en lliure , si anem forts. Un flanqueig en lliure ens
deixa a la R2, 30m.
Ll3. Aquest llarg s’obre pas
en tendència a l’esquerra, (marxant de l’aresta per on va la Cuchi Cuchi), van
superant ressalts per on més tira. Tot i que en aparença sembla que podrem anar
en lliure, acabem tirant més d’Ae del que voldríem. R3, 30m.
Del cim podem baixar amb dos
ràpels per la via Cuchi Cuchi. És més recomanable seguir per la via CADE en dos
llargs de corda, fins a la Miranda de la Portella des d’on podem baixar amb un
ràpel de 30m al coll.
Per: Jaume Gàlban i Joan Asín
inici del primer llarg |
contrafort al inici del segon llarg |
Ae al segon llarg |
en Jaume a la R2, fent el tercer llarg |
a l'esperó de la via CADE |
arribant a la R5 |
FOTOCIM |
Enhorabona, Joan i Jaume! La via CADE de la Miranda de la Portella és una de les vies que sempre recordo agradosament quan passo per la Portella, doncs fa poc que la vaig fer. Bona variant la que heu fet, canviant la part menys vistosa de la Cade per una bona escalada exterior.
ResponEliminaLa Montse i jo varem passar per alli l'endemà, anant a l'Esperó de Llebeig del Bisbe! I me la vaig tornar a mirar, com sempre...
Una abraçada.
Gràcies Jordi Joan, la CADE és una gran clàssica, jo la vaig repetir l'any passat i els primers llargs mantenent el caràcter...si et gafa amb el pas canviat pots patir.
ResponElimina