ROCA NARIEDA, cara Sud, via REGULAR

Naireda Sud

6/04/13. Aquest dissabte quan ens trobem amb en Jaume a l’Hotel de Bruc, agafem rumb cap a Ponent. Segons les prediccions el temps estarà millor. La idea és anar pujant cal a Alt Urgell…..un cop passat Oliana ja veiem que la cosa promet. Parada obligada al Thàussa per esmorzar i fer una ullada al llibre de piulades, sense gaire ambient escalatori, de fet estem sols. Marxem cap a Narieda Sud amb la darrera incògnita per desvetllar, la paret estarà mullada?...doncs no, Bingo!!!!. Preparem el material i sorpresa m'he deixat el cas, així que haurem d'anar en compte.

itinerari

Narieda Sud és un altre d'aquests racons amb denominació d'origen propi, una estranya no paret discontinua, herbosa i amb feixes...però que amaga magnífiques plaques per a practicar l'adherència sobre un bon calcari.

La via Regular aprofita tres llargs de la via Sal de Frutas i va enllaçant plaques amb els corresponents canvis de reunions, per feixes i zones ajagudes. La via té tres  parts, podem escapar al final de cada part, anant a buscar l’aresta, grimpant per zones ajagudes i herboses. La via és troba sense problemes només haurem de seguir les assegurances (generoses).

ressenya molt detellada dén Lluís Parcerisa

Primera part: La via comença a l’esquerra de la via Sal de Frutas, amb un primer llarg en diagonal d’esquerra a dreta. Pugem uns 5m i trobem a la dreta la R1 de la Sal de frutas, seguim a buscar una placa. El tercer llarg comencem seguint per una placa que és va posant vertical per entrar a una canal díedre i sortir a la l'esquerra. Seguim un llarg de corda per unes plaques ajagudes fins a muntar la R4 en un arbre. Aquí deixem la via Sal de frutas, una placa ajaguda amb dos ponts de roca en porta a un ressalt anant a buscar l'esperó per on pugem un cop superat seguim per una mena d'aresta fins a trobar la R5 en un balcó. Seguim uns metres  fàcils per l'aresta i flanquegem a l'esquerra per una feixa a buscar la gran placa, reunió en un arbre.Aquí tenim el primer escapament.
Segona part: En trobem al peu de la gran placa que superarem amb tres llargs de corda. El primer comença per una placa ajaguda que va agafant verticalitat i dificultat a mida que anem pujant, el darrer tram és força fi. El segon llarg, és el clau, sortim en flanqueig a l'esquerra, per anar a buscar un pany vertical, on trobem un pas que allarga (hem posat un alien blau en una llastreta, per treure la po) pas obligat, després haurem d'anar navegant buscant el passatge, tram mantingut. Entrem a la reunió en flanqueig a l'esquerra. Sortim per una díedre placa ajagut fins sota d'un desplom, pas atlètic a l'esquerra per posar-se a sobre de l'esperó. Seguim flanquejant a l'esquerra per la placa amb passos fins a sortir a una feixa. Seguim flanquejant a l'esquerra per la feixa fins a trobar la R en un arbre. D'aquesta zona també podem escapar a buscar l'aresta.
Tercera part. Un primer llarg per placa, amb un parell de passatges desplomats i un cop superats sortim a una zona més ajaguda, seguim fins a la R. Els quatre següents llargs segueixen per plaques ajagudes on farem treballar els bessons, tot i no ser difícils, al quart llarg trobem un passatge desplomat per sortir a l'esquerra a buscar la reunió. D'aquí només ens quedarà una grimpada fàcil fins el cim.

DADES
Primera ascensió: 22/01/13
Per: M.Millet, R. Franco i N. Safont
Equipamet: Parabolts del 10, ponts de roca, algun espit i pitó.
Material: via equipada, 14 cintes exprés, algun alien pot anar bé.
Dificultat: 6a (V+ obligat).
Informació: bloc Romàntic Guerrer.
En resum: Via equipada per a consum massiu i practicar l'adherència i el fons, recomanable.
Per: Jaume Galban i Joan Asín

al primer llarg

inici segon llarg

a la placa del tercer llarg

arribant a la R7

al vuitè llarg el clau de la via

arribant a la R8

al pas atlètic del novè llarg

la darrera part amb plaques fàcils 

al darrer llarg la dificultat puja una mica

FOTOCIM