22/05/13. Aquests dimecres no plou!!! Tot i què hi ha algun núvol negre amenaçador. Pugem les escales dels pobres amb dues opcions a elegir, entre la via GEDE de la Prenyada i el Camí d’en Barberà, o les dues.
Aquestes escales cada dia pujant més o nosaltres menys, després de passar el Refugi de Sant Benet agafem el caminet, errem el primer desviament cap a la Prenyada i per si sol ja tenim l’opció d’avui.. el Camí d’en Barberà.
Aquestes escales cada dia pujant més o nosaltres menys, després de passar el Refugi de Sant Benet agafem el caminet, errem el primer desviament cap a la Prenyada i per si sol ja tenim l’opció d’avui.. el Camí d’en Barberà.
Sempre m’atrau una via amb poca informació. Aquesta via va empalmant agulles, començant per l’agulla Markus Kraner fins l’Elefant, nosaltres només hem fet els cinc primers llargs que ens porten fins el cim de la Roca d’en Barbera. Aquest tram segons sembla concentra la màxima dificultat de la via.
 |
| ressenya |
Els tres primers llargs segueixen un ascendent flanqueig a l’esquerra mantingut, on cal anar buscant els passatges. El tercer llarg és el més difícil, nosaltres hem posat un alien blau. Fem un canvi de reunió flanquejant de la R3 horitzontalment uns 10m fins el peu de la paret de la Roca d’en Barbera. Un ressalt vertical amb bons còdols ens porten a l’aresta què la seguim per terreny més ajagut amb algun ressalt (dos llargs de corda). Trobarem un seguit de d’assegurances amb pitons i alguna flor d’enginyeria montserratina. Si anem per feina podem empalmar els llarg 1-2 i 4-5.
Un ràpel de 20 m ens deixa al un coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà, podem baixar per la canal o seguir per la Prenyada.
Dades:
Via oberta per: Arnan Millet, Marcel Millet i Eric Millet.
Primera ascenció: 27/10/2000
Per: Fernando Dalmases i Marcel Millet.
Equipament: Espits i claus.
Material. 12 cintes exprés i un joc d’aliens (opcional).
Dificultat: 6a, obligada V+/A0
Informació: escaladesrodones.
Un via força mantinguda amb una escalada en flanqueig curiosa i un tercer llarg difícil. La roca bona o molt bona, hi ha però alguna llastreta i un darrer ressalt on cal vigilar.
Per Joan Baraldes i Joan Asín.
 |
| al primer llarg |
 |
| al segon llarg hi ha uns metres que pujant recte |
 |
| al difícil tercer llarg |
 |
| més flanqueig..de segon també té la seva cosa |
 |
| canvi de reunió |
 |
| entrada vertical al quart llarg |
 |
| bricolatge montserratí |
 |
| darrer llarg |
 |
| FOTOCIM per avui |
Ei Joan,
ResponEliminaAra hi haurem de tornar per acabar la via a dalt de l'Elefant.
La 1a. i 2a. tirades es poden enllaçar perfectament, però la 4a. i la 5a. en sortiria una tirada de 60 m i potser és massa llarga.
Salut i a escalar
Joan l'haurem de fer per etapes.
ResponEliminaEnhorabona per una tarda tan ben aprofitada! via maca maca, de les de treballar-hi el magí, com li dèia al Joan B. pot ser un bon objectiu per una jornada senscera, si para de ploure....
ResponEliminaJaume és veu interessant, un recorregut puja baixa enllaçant agulles.
ResponElimina