joan asín: MONTREBEI, PARET DE CATALUNYA, via IDYL

14/09/13. Despertar-se a Montrebei et porta dues sensacions, una l’espectacle impressionant de la paret que tens al davant i per un altre el neguit de l’aventura què estàs apunt de començar. Aventura? Sí AVENTURA, en aquesta paret totes les vies tenen aquest D.O. (tret d’alguna excepció).

itinerari aproximat

De la via Idyl hi ha poca informació, cosa què crida l’atenció ja què sembla de les accessibles de la paret. Hem portat dues ressenyes la del Lluís Parcerisa què la va fer fa poc en solitari “chapeau”i per un altre banda la de l’Albert Castellet. Nosaltres fent cas de la guia del Montsec Oest, hem entrat per la feixa d’accés al díedre Audoubert, seguint fins el final, passant algun tram ajupits, atenció a la grimpada i a la timba.

ressenya de la nostra ascensió

La via sobre camí per un terreny poc definit per anar a buscar la gran xemeneia final, molt visible des de a baix.
Una via treballosa on trobarem poc equipament i roca amb trams delicada a vigilar. Segueix fissures i díedres on els haurem d’amanir amb assegurances mòbils al gust i nivell. El primer llarg fa molt fregament les cordes, nosaltres l’hem fet en dos. El segon llarg haurem d’equipar un segon tram d’artificial bona fissura per aliens i tascons. Els llargs 5,6 i 7 son els més mantinguts, depenent del nostre nivell haurem d’equipar més o menys, així com apurar el lliure o l’artificial, en el nostre cas el Fernando ens ha fet un recital de lliure. El vuitè té un tram obligat de V+/6a. El novè llarg és una xemeneia oberta què tot i l’aparença és més difícil del què sembla, cal buscar la col•locació. El desè llarg és espectacular i difícil, sortim de la R9, en una cova, pugem uns metres fàcils i anem sortint cap l’exterior, pugem en oposició, trobem 4 pitons seguits (el segon l’hem deixat nosaltres). Un cop superat aquest tram seguim per una xemeneia canal més oberts. Trobem un altre estranyament difícil, després la canal és torna herbosa amb pedra solta. La R10 està a l’esquerra al peu d’un esperó (3 claus separats). No seguir per la canal herbosa, nosaltres hem entrat i hem tingut què rectificar. El darrer llarg segueix per l’esperó, a l’esquerra hi ha un pitó. Un cop dalt haurem de seguir per terreny més fàcil fins a les rampes cimeres on muntem la reunió en un arbre.
Després de 10:30h arribem al cim on ens hidratem, la FOTOCIM ens la fan els “comepidras voladores” què venen de la via Montserrat Clotet i portem una hora i mitja caminant, compartim la baixada i els entrepans al Bar a Àger.
Davant nostre i cap l’oest el sol és va ponent, ens donarà el temps just per arribar als cotxes amb les darreres llums del dia. Un dia intens per terreny d’aventura. Via d’aventura treballosa més dura del què pot sembla a primera vista.
DADES
Primera ascensió: 1979
Per: Ricard Vila i Jean Charles Peña.
Equipament: Molt poc equipada amb algun burí, claus i ponts de roca.
Material: Joc d’aliens i friends fins el Camalot de 4, repetir algun alien i mitjans, joc de tascons, 4 pitons (2v,2 plans), bagues per ponts de roca i a savines. 12/14 bagues exprés.
Dificultat: A1/6b. Obligada A1/V+(6a).

Per:Remi Bresco, Fernando álvarez i Joan Asín .