diumenge, 13 d’octubre del 2013

MONTSERRAT, PARET DEL PONT, via ROY BRAIN

Els Pollegons
 12/10/13. Avui només tenim temps per a una matinal, però hi ha dies què portes una idea i de cop canvies els plans amb un rampell, com ens ha passat avui. Fem cap a la Paret del Pont, el dia està fred i la paret està orientada a l’Oest, tota una lliçó d’estratègia què ens ha retornat la sensació d’escalar amb les mans glaçades. Haurem de recuperar l’assignatura d’estratègia què l’hem suspès.
la Paret del PONT

ressenya de la NOCHEDELLORO, en vermell la nostra graduació i itinerarr

La textura de la roca es presenta amb una tònica de preses arrodonides per la mans i d’adherència pels peus durant els dos darrers llargs. El primer llarg té 50m i haurem de vigilar amb el fregament de la corda. El tercer llarg va per una placa vertical amb forats i preses més cantelludes, les assegurances allarguen i haurem d’anar combinant l’Ae amb sortides obligades si no fem 6b. En quan a la graduació afegiríem mig grau als dos primers llargs (serà pel fred?).
La via acaba a la R3 sota un sostre des d’on rapelarem, nosaltres hem fet un ràpel fins a la R2 de la via Tasmània i un altre de 60m fins a peu de via.
Una via entretinguda què no regala res i on haurem d’anar treballant els passatges.
DADES
Primera ascensió: 2006
Per: Jean Charles Peña, Isabel Notivoli i Josep Escofet
Equipament: Parabolts del 10
Material: 13 cintes exprés i un friend mitja pel segon llarg (opcional).
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 

canviant els neumàtics

trebant-se el primer llarg

a la placa del segon llarg

iniciant el tercer llarg

en plena feina al tercer llarg

FOTOR3

a

2 comentaris:

  1. Mingo14 d’octubre del 2013, a les 11:11

    Doncs no és un lloc massa agradable sobretot aquest cap de setmana que feia força fresca. Ara que a mi em va passar una cosa semblant fa anys i vaig anar en solitari a la Tasmania un mes de gener (quan encara no havia regulacio). Enhorabona per l'activitat

    ResponElimina
  2. joan asin14 d’octubre del 2013, a les 11:26

    Ei Mingo gràcies, jo quan vaig fer la Tasmània va ser un estiu a la tarda, amb deshidratació. En aquesta paret vaig amb el pas canviat, està vist.

    ResponElimina