MONTSERRAT, COLLBATÓ, PLACA DEL GANDHI

29/05/14. Tarda incerta, mentre ens anem acostant a Montserrat, els núvols segueixen sense evolucionar a millor, així què ens decidim per fer esportiva a la Placa del Gandhi a Collbató, amb fàcil retirada.

ressenya de Kpujo.com

Al final ha aguantat i fins i tot a sortit el sol entre núvols. La placa del Gandhi és modesta d’uns 15m d’altura. Hem fet les cinc vies que hi ha, en un viatge de dreta a esquerra, segons la ressenya de Kpujo amb una dificultat de, 5b, 5b, 5c, 6a, 6a+, encara què això de la graduació és relatiu com sempre. Les vies estan assegurades per a no patir.

Per Antonio Gómez i Joan Asín.

MONTSERRAT, ELEFANTET, Via COLORANTES PERMITIDOS

24/05/14. Aquest dissabte quedem ven aviat doncs la via seu val, però a l’arribar al peu els núvols guanyen protagonisme, quatre gotes mal comptades caigudes ens porten els dubtes.....al final canvi de plans.

Hi a on anem, tema pel debat???? Al final surt un acord per la Colorantes Permitidos a l’Elefantet. Quan arribem a peu de via sorpresa, hi ha una cordada esperant, un altre de tres a la R1, per a dalt un altre. La zona de la Cha Chi Piruli, Camí de l’Alsina, etc també està a petar. I a Gorros més del mateix.

Total què decidim esperar el torn pacientment.

D’aquesta via hi ha molta informació per la xarxa i podem escollir la què més ens agradi. El grau està ajustat i no passaria res si afegíssim la torna.

Els dos primers llargs de placa mantinguda et deixen a una terrassa on fem un canvi de reunió, el següent llarg és el més difícil (en Lliure) però passem amb Ae/V+. El següent llarg, enganya és més difícil del que aparenta, pugem per un esperó amb presa petita i mantingut fins a la R. El darrer llarg supera un ressalt vertical amb molt bones preses, segons la pila què portem podrem apurar més o menys (V+/Ae).

DADES

Primera ascensió: juliol 1985

Per: F.Panyella, F.Suñol, E.Camacho

Equipament: Totalment equipada amb parabolts.

Material: 12 cintes exprés, estrep opcional.

Dificultat: 6a+/6b, obligada V+/Ae.

Avui hem matat el cuc però encara queda pendent la via a la que anàvem, tornarem.

Per: Eric Promio, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

a la placa del primer llarg

segon llarg

arribant a la R2

arribant a la R2

iniciant el quart llarg

sortint del desplom al quart llarg

placa fina al cinquè llarg

a la placa del cinquè llarg

darrrer llarg

tram desplomat del darrer llarg

FOTOCIM

MONTSERRAT, CAM NOU BARRIS, Via ESTHER

 

22/05/14. Aquesta tarda toca escalada exprés, no tenim gaire temps. Ens arribem a Collbató i repetim la via Esther al sector CAM NOU BARRIS.

 

Un primer llarg mantingut en un passatge de V+ abans d’arribar a la R1. Seguim per un llarg fàcil de transició fins a la R2 al peu del segon ressalt.

Sortim per un passatge desplomat i anem a buscar un esperonet amb presa petita que ens port al peu d’un desplom, per on pugem directament (A0/V+), abans d’entrar a la reunió afluixa V.

Una via amb una roca excel·lent. via totalment equipada.

Baixem per la via amb tres ràpels de 30m.

Per: Antonio Gómez i Joan Asín

al primer llarg

primer llarg

segon llarg de transició

al tercer llarg

arribant a la R3

FOTOCIM

MONTSERRAT, CLOT DEL BOIXAR, PLACA GUNILLA

 

21/05/14. Aquesta tarda els companys habituals tenen feina i m’apunto amb la colla Natura 100 què tenien programada una tarda d’escalada esportiva al Clot  del Boixar, un racó què encara no conec.

Ens trobem al Bar de l’Anna al Bruc i anem cap el Clot del Boixar. Al final serem només quatre.

Ressenya del Pere B a la nochedelloro

 

Aproximació curta encara què una mica enrevessada fins arribar al peu de la Placa Gunilla on ens centrarem.

Comencem el viatge de la dreta cap a l’esquerra, tot acompanyant el grau de menys a més. Ens aparellem el Xarli amb el Jaume i jo amb el Ricard.

Placa vertical i amb bona roca i grau ajustadet, equipada amb parabolts del deu. Al final hem fet 5 vies, dues de V, un altre de V+ i les dues darreres de 6a.

Bones vies encara què una mica curtes.

Per: Xarli, Jaume, Ricard i Joan.

Ricard

Xarli

Jaume

FOTOCOMPANYS

ACABANT PROJECTES.................

17/05/14. Aquest dissabte tenim la intenció d’acabar una via on el Remi ja té oberts tres llargs. Deuen quedar dos llargs amb aparença guerrera per acabar-la. Entrem per una drecera què ens porta a la R2. El tercer llarg comença per una placa on van sortint forats, un cop superada seguim per una canal-díedre en tendència a l’esquerra què és va redreçant fins què desploma, moment de flanquejar a la dreta, on trobem un passatge obligat d’aquells sense tornada un cop hem començat,  per arribar a la R3 sota d’un peculiar sostre.

Preparem els estris i comença el Remi, els primers passos ja avisen què desploma més del què pensàvem, resultant un llarg treballós d’artificial, alternant parabolts amb assegurances flotant i un pont de roca. Un cop superat el desplom sortim a una cornisa què seguim cap a l’esquerra fins a muntar la R4. Per l’esquerra s’intueix un sortida més fàcil, però seguim directament per la placa. Un cop carregat amb tots els estris em poso a la feina, com el llarg anterior els primers passos ja avisen amb la seva verticalitat. Parbolt, pitó i festival de flotants per una fissura (artificial a l’inici i lliure atlètic per la fissura), fins què hem d’anar a la dreta, un pitó no gaire bo per sortir i per terreny més amable arribem a l’aresta, la segueixo cap a la dreta fins a un arbre R5.

Ara queda aclarir la baixada, busquem el punt on muntar la instal·lació de ràpel i per sort l’encertem, un ràpel primer vertical i després volat de 55m ens deixa a la R3. Amb dos ràpels més (30,40m) ens deixen a  peu de via.

Continuara.

Per: Remi Brescó i Joan Asín. 

per la drecera què ens porta a la R2

al tercer llarg

abans de fer el pas sense tornada per entrar a la R3

primers passos uff

ja estem sortint del desplom

RCIM

FOTOCIM, muntant el ràpel i R5

ràpel abnas d'entrar al volat

MONTSERRAT, LA BITLLA, Via ISAIAS



14/05/14. Déu n’hi do amb la via. La primera intenció era pujar la Bitlla, rapelar per la cara nord i seguir per la Bola de la Partió, però al final amb la Bitlla n’hem tingut prou.

ressenya

La via “Isaias”, sembla prou interessant. Hàbilment em cedeixen l’honor. Comencem en el punt més baix, pujant per una rampa a la dreta d’un díedre ajagut, quan comença a posar-se vertical anirem a l’esquerra per posar-se sobre d’una llastra, aquí trobem una reunió de burins. Ara seguim per plena aresta (sense assegurances) on cal anar atent, fins arribar a sota un desplom què el  flanquegem  a l’esquerra, torbarem claus casolans  (molt casolans) i burins, tram vertical què ens porta al peu d’un díedre per on haurem de pujar (“apretant” les dents), trobem un altre reunió (penjada), seguim pel díedre per sortir a la dreta amb passatges atlètics. A sobre trobem un altre reunió (la nostra R1, cal posar una plaqueta). Si pugem des del punt més baix és millor muntar Reunió a sobre de la primera llastra.

Un cop reunits el tres cal seguir, no és veu res però. Pugem uns metres i trobem un pitó, ressalt vertical i un burí. No és veu clar el passatge següent intent recte, per l’esquerra ? fins què anem a la dreta i sortim per l’últim passatge de l’aresta Brucs, a sobre trobem la R2. Quan arriben els company s’arriben al cim però s’han endut les bagues i maillon del ràpel, al final rapelem per l’aresta Brucs (ràpel de 50/55m).

DADES

Primera ascensió: 1980.

Per: M. Salgado, en solitari.

Equipament: Pitons casolans i burins, oxidats.

Material: 10 cintes el primer llarg, una plaqueta, portàvem friends però no els hem posat.

Dificultat: V+/6a. La graduació de les ressenyes què podem trobar per la xarxa son dels anys 80, ara caldria pujar-li mig grau(com a mínim). La via més què la dificultat dels passos és l’exposició què podem trobar en alguns punts.

En resum una via curta però intensa, amb essència Montserratina anys 80. Per estudiosos/arqueòlegs  del massís.

Per: Joan Baraldés, Antonio Gómez i Joan Asín.

primer llarg

segon llarg



formes