14/05/14. Déu n’hi do amb la via.
La primera intenció era pujar la Bitlla, rapelar per la cara nord i seguir per
la Bola de la Partió, però al final amb la Bitlla n’hem tingut prou. |
| ressenya |
La via “Isaias”, sembla prou
interessant. Hàbilment em cedeixen l’honor. Comencem en el punt més baix,
pujant per una rampa a la dreta d’un díedre ajagut, quan comença a posar-se
vertical anirem a l’esquerra per posar-se sobre d’una llastra, aquí trobem una
reunió de burins. Ara seguim per plena aresta (sense assegurances) on cal anar
atent, fins arribar a sota un desplom què el flanquegem a l’esquerra, torbarem claus casolans (molt casolans) i burins, tram vertical què
ens porta al peu d’un díedre per on haurem de pujar (“apretant” les dents),
trobem un altre reunió (penjada), seguim pel díedre per sortir a la dreta amb passatges
atlètics. A sobre trobem un altre reunió (la nostra R1, cal posar una plaqueta).
Si pugem des del punt més baix és millor muntar Reunió a sobre de la primera
llastra.
Un cop reunits el tres cal
seguir, no és veu res però. Pugem uns metres i trobem un pitó, ressalt vertical
i un burí. No és veu clar el passatge següent intent recte, per l’esquerra ?
fins què anem a la dreta i sortim per l’últim passatge de l’aresta Brucs, a sobre
trobem la R2. Quan arriben els company s’arriben al cim però s’han endut les
bagues i maillon del ràpel, al final rapelem per l’aresta Brucs (ràpel de 50/55m).
DADES
Primera ascensió: 1980.
Per: M. Salgado, en
solitari.
Equipament: Pitons casolans
i burins, oxidats.
Material: 10 cintes el
primer llarg, una plaqueta, portàvem friends però no els hem posat.
Dificultat: V+/6a. La graduació
de les ressenyes què podem trobar per la xarxa son dels anys 80, ara caldria
pujar-li mig grau(com a mínim). La via més què la dificultat dels passos és l’exposició
què podem trobar en alguns punts.
En resum una via curta però intensa,
amb essència Montserratina anys 80. Per estudiosos/arqueòlegs del massís.
Per: Joan Baraldés, Antonio
Gómez i Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| formes |
Ei Joan, quina via !!!!
ResponEliminaSort que la vas fer tu de primer que sinó jo ja hauria baixat.
A la ressenya has posat un IV en els primers metres i allí només és III-. Per entrar a la primera reunió si que ja és IV o més i al flanqueig de sota el sostre és 6a sense cap mena de dubtes, i el diedre de V+ no baixa.
Via exposada i amb assegurances que no aguantarien una caiguda.
A mi no m'hi tornaran a veure, je je je
Tot i això vam poder escalar i això és el que compte.
Ei Joan una via curta però intensa, je,je.
ResponEliminaEnhorabona Joan! nervis d'acer eh!
ResponEliminaJaume una via NO APTA per a amants de parabolitis. Però recomanable per a estudiosos i romàntics Montserratins.
ResponElimina