|
Paret del Pont |
19/07/19. Aquest mes ja podem tornar a escalar a la zona dels
Pollegons, així que ens arribem a la paret del pont, un bon refugi per escalar
els matins d’estiu a l’ombra. Quan arribem a peu de via ja trobem una cordada
de tres preparant-se, com volen fer també la via del costat, comencen per
aquesta segona i nosaltres per la Crispín, moltes gràcies companys.
|
ressenya de lanochedelloro |
La via oberta el 2004 per Remi Brescó i Josep
Solé, ens ha agradat molt, totalment equipada amb parabolts, on passarem amb 10
cintes exprés, la roca és bona. És la via que trobem més a l’esquerra de la
paret. El primer llarg va en tendència cap a l’esquerra i haurem d’anar buscant
els espits. El segon llarg és molt bo, sortim per la dreta i pugem recte
superant dos o tres ressalts, llarg mantingut i amb assegurances en el seu
punt. El tercer llarg és el més exigent, vertical, atlètic i continuïtat,
nosaltres l’hem passat amb 5c/A0 o una mica més.
El descens el fem amb un ràpel de 60m per la
via In-a-gadda-da-vida.
|
navegant pel primer llarg |
|
a l'inici del segon llarg |
|
al mantingut tercer llarg |
Encara és aviat així què anem a repetir la
via Tasmània, oberta el 2004 per Jean Ch. Peña i Josep Escofet , equipada amb
parabolts i passaren amb 10 cintes exprés. Canvi de registre tot i ser a la
mateixa paret aquí trobem presa petita. L’itinerari és va obrint pas buscant
els passatges més factibles, al primer llarg trobem un tram vertical què pot
ser V+, encara que ara el graduen de V. Nosaltres hem enllaçat el segon i
tercer llarg. El darrer seguim per una placa canal fins agafar el ressalt
final, tenim una entrada d’esquerra a dreta amb uns passatges complicats què
conviden a l’A0, després bona placa vertical fins a trobar la R4. El descens
l’hem fet amb dos ràpels R4/R2 i R2/R0 (60m).
Per: Manel Díaz i Joan Asín.
|
ressenya via Tasmània d'en Joan Jover |
|
primer llarg |
|
segon llarg |
|
darrer llarg |
|
FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada