joan asín: SANT LLORENÇ DE MUNT, LA FALCONERA, Via HÈRNIA DISCAL

3/09/14. Sant Llorenç de Munt un massís de conglomerat amb una textura més fràgil què la de Montserrat i que resta oblidada per a molts escaladors. Nosaltres en som un exemple, més de quaranta anys escalant i només hem fet 6 vies amb aquesta d’avui. Mai és tard però per a fer deures pendents.

ressenya

Del coll d’Estenalles seguim direcció a Talamanca i després d’un kilòmetre trobem un aparcament (en un revol) on deixem el cotxe. Seguim per la carena fins a trobar unes fites què baixem pel bosc a la dreta de la carena. Seguim fins una canal equipada amb cordes fins el peu de la paret, que resseguim fins passar la xemeneia de la via TIM, uns metres a la dreta trobem el nom pintat a l’inici.

Al primer llarg haurem de superar uns passos amb artificial per accedir a uns fissura què seguirem fins a sortir a la dreta a buscar la R1. El segon llarg segueix íntegrament un díedre amb panxes, podem fer-ho amb lliure 6a o amb algun passatge d’A0, al final trobem un aeri flanqueig a l’esquerra, bones preses de peu, per entrat a la R2. El tercer llarg comença amb un tram tècnic de 6a o A0 i seguim per díedre fins a sortir a la placa de la dreta per entrar a la R3 al costat d’un arbre sec. Al quart llarg la placa s’ajeu pugem fins a un ressalt i flanquegem a l’esquerra per seguir per un esperó on la dificultat va baixant fins arribar al cim.

Una bona opció, ben equipada i què segons la confiança que tinguem amb la textura i solidesa del conglomerat podrem apurar més o menys l’escalada en lliure.

DADES

Primera ascensió: desembre 1986

Per: A.González, J. Carreras, X. Grané.

Equipament: Parabolts i algun clau.

Material: un estrep, 10cintes exprés i algun alien per la fissura del primer llarg (opcional).

Dificultat: 6a /Ae, obligat V+/Ae.

Informació: escalatroncs

Per: Antonio Gómez, Joan Baraldes i Joan Asín.