joan asín: SERRAT DELS MONJOS, INTEGRAL VINTAGE-PLANETES TRANSPARENTS

27/12/14. Amb resaca d’accessos alimentaris ens trobem amb una bona colla de coneguts al bar Muntanya de Collbató, el dia està tapat i fred, així què no hi ha gaire pressa a abandonar el Camp Base. No tenim clar a on anar i al final ens decidim per la via Vintage al Serrat dels Monjos.

Fem l’aproximació ben tapats, la via comença a l’esquerra de la via Planetes Transparents, al mateix lloc.

ressenya

La via té dues part separades per la gran feixa intermèdia. La primera part amb tres llargs, el primer comença per un marcat esperó passant més a dalt a una canal herbosa. El segon sortim entre vegetació per agafar una bona placa, encara què curta, fins a la R2 al peu d’un marcat díedre vermellós. El tercer és el mes difícil d’aquesta part, entrem per un díedre, passem a l’esquerra i seguim per un esperó. Aquí la roca canvia, haurem de vigilar, flanquegem a l’esquerra a buscar una placa desplomada, nosaltres passem amb un pas d’estrep i A0, en lliure marca 6b, després per terreny més fàcil sortim a la feixa. Grimpem i caminem fins el peu de la segona. Pugem per la placa i un díedre a equipar fins a un pitó amb una baga blava, però no és veu res més, aquí marca 6a i la roca no és gaire bona. La ressenya marca un altre pitó però no és veu, dubtes i intent de posar algun alien però no hi ha manera ? pas d’estrep però no hi ha manera de sortir, si portéssim pitons? Però no, maillon i despenjada. Després he trobat al bloc delMuntanyenc què parlava de dos pitons dubtosos ?, possiblement un ja no hi és, nosaltres no l’hem vist.

Retrobats a la feixa decidim seguir per la via Planetes Transparents. Aquesta segona part té dos llarg, un primer què comença amb un encastament entre una agulla i l’esperó per on seguim un cop superat. Al segon llarg trobem un curt díedre amb un passatge vertical amb roca sanejada, seguim per un esperó herbós fins al peu d’un díedre que ens porta a les grades cimeres.

Seguim caminant cap a l’est, arribem al cim (fites), baixem cap el sud per corriols fins a troba la instal·lació per rapelat (2 espits amb anella, 50m). Seguim baixant per corriols fins el ràpel què ens deixa al camí de la cova de Salnitre.

Al final en aquesta vessant sud del Serrat dels Monjos hem estat a resguardats del vent i fins hi tot ha sortit una mica el sol.

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.