dissabte, 31 de gener del 2015

ALT URGELL, PARET DE LA CASCADA, Via EL PASSADÍS DEL DIABLE

31/01/15. Uff avui és difícil d’etiquetar l’ascensió què hem fet. Havia quedat amb el Josep per escalar aquest dissabte, el dijous hem proposa de fer una segona ascensió  a la paret de la cascada a l’Alt Urgell justament amb el seu aperturista  en KimGil.

Durant el viatge i preparant el material rebem les instruccions tècniques d’en Kim. Obro les vies en artificial, els graus en lliure son orientatius, la qualitat de la roca no és determinant, poc equipades encara què aquesta l’he deixat bastantes coses....La cosa promet, avui toca experimentar noves sensacions.
De l’aparcament de la Ferrada seguim el camí de baixada d’aquesta, arribem al torrent què hem de creuar per seguir per l’altre vessant i què segueix la base de la paret de la Cascada. La via comença a la dreta, trobarem unes fites i una fletxa picada a la roca.
Ens mirem la via, com ho fem això......en Josep i jo estem rumiant en kim diu ja començo jo què la roca al primer llarg cal controlar-la, no insistim i el deixem començar. Anirem canviant de primer a cada llarg, la sort està tirada.

ressenya original del Kim Gil
 El primer llarg comença per un contrafort, amb còdols mòbils per accedir a una ampla fissura per on pujarem amb díedre i bavaresa per sortir a la dreta on trobem la R1. Roca delicada, és un llarg selectiu.

No estava clar qui seguiria, així que millor no pensar-so i agafo el relleu. El segon llarg comença per una placa díedre fins a sota d’un ressalt que haurem de superar i passar a la dreta (roca a controlar). Un cop superat aquest passatge seguim per l’esperó fins a muntar la R2. Fem un canvi de reunió seguint una feixa cap la dreta fins a sota d’un altre ressalt.
Ara està clar què segueix el Josep. El tercer llarg comença amb un passatge d’A0 per agafar una fissura i flanquejar a l’esquerra per pujar per un esperó fins a un altre feixa on muntem la R3.
El quart llarg s’endinsa en una canal xemeneia amb un passatge vertical a l’inici i un tram d’oposició abans d’entrar a la R4.
El cinquè llarg segueix una xemeneia, en Kim quan la va obrir va anar per l’interior (més estret). Si és va per la part més exterior és puja més còmodament, però més difícil d’assegurar. Al final sortim per una placa de l’esquerra, pujar en oposició (X) abans de passar a la placa reunió en un ressalt a l’esquerra. Aquest llarg a la sortida trobem pedres soltes què van caient per la xemeneia (atenció als company/s què estan a la R). Un canvi de reunió per un altre feixa ens deixa al peu del pany final.
La qualitat de la roca canvia radicalment. El sisè llarg segueix una magnífica placa vertical i atlètica amb regletes tipus Vilanova de Meià. Ha sortit en lliure tret d’un o dos passos d’A0.
El setè llarg va per una fissura desplomada a equipar la fem amb A0 i un pas d’Ae per sortir a l’esperó de la dreta què el seguim fins a la R6.
El setè llarg segueix una placa en tendència a l’esquerra per flanquejar per sota d’un desplom a la dreta i sortir a una zona més fàcil pugem i seguim per un díedre  en tendència a l’esquerra, a sobre muntem la R6 en un arbre.
Canvi de reunió per un altre feixa cap a l’esquerra. El darrer llarg va per un marcat díedre amb un passatge desplomat per accedir-hi.
Pel descens seguim la carena cap el nord fins a trobar el descens de la ferrada Regina.

DADES
Primera ascensió: 24/12/2014
Per: Joaquim Gil en solitari
Primera repetició: Joaquim Gil, Josep Santasusana i Joan Asín.
Equipament: Semiequipada amb parabolts, espits, pitons i ponts de roca.
Material: Un bon joc de friends, micros fins el Camalot del 4, estrep (opcional) i 14 cintes exprés llargues, per evitar fregaments.
Dificultat: 6a+/A1 falta alliberar el A1 possible 6b+. V+/A1 obligat.

Una via variada i atlètica, tallada per feixes. Els dos primers llargs cal controlar la qualitat de la roca què va millorant a mida què anem guanyant alçada. Els quatre darrers llargs, la roca és força bona.
Una aventura incerta, amb sabor agredolç què va guanyant sensacions a mida què la deixes reposar. Una via què no et deixa indiferent.
Per: Joaquim Gil, Josep Santasusana i Joan Asín. 


inici de via
al primer llarg
primer llarg des de la R1
segon llarg
inici del tercer llarg
tercer llarg
al passatge d'entrada a la canal xemeneia del quart llarg
cinquè llarg
iniciant el sisè llarg amb molt bona roca
sisè llarg
arribant a la R6
a la fissura desplomada del setè llarg
vuitè llarg 
al darrer llarga 
FOTOCIM

dijous, 29 de gener del 2015

MONTSERRAT, MIRANDA DE CAN JORBA, Via JOSEP MARIA ANDREVÍ

ressenya
29/01/15. Aquesta tarda sembla què bufarà vent fort. En refugiem a la Miranda de Can Jorba on repetirem la via Josep Maria Andreví oberta pels germans Masó l’any 2004. Feia temps què no la repetíem i realment ha estat una bona escalada amb una dificultat mantinguda de cinquè, l’entrada ja està molt polida, així què toca fer oposició amb l’arbre què hi ha a l’inici. La via esta equipada amb espits, pitons i algun pont de roca, però podrem complementar-ho amb aliens fins el carabassa o camalot 0,75.
Hem rapelat per la via amb dos ràpels un de 40 i l’altre de 60m, també és pot fer amb tres ràpels.
Fent els ràpels he perdut el mòbil....hem buscat però l’hem trobat.
Per Antonio Gómez i Joan Asín.

oposició amb l'arbre

primer llarg

segon llarg

a la R2

al tercer llarg