Durant el viatge i preparant el material
rebem les instruccions tècniques d’en Kim. Obro les vies en artificial, els
graus en lliure son orientatius, la qualitat de la roca no és determinant, poc
equipades encara què aquesta l’he deixat bastantes coses....La cosa promet,
avui toca experimentar noves sensacions.
De l’aparcament de la Ferrada seguim el camí
de baixada d’aquesta, arribem al torrent què hem de creuar per seguir per
l’altre vessant i què segueix la base de la paret de la Cascada. La via comença
a la dreta, trobarem unes fites i una fletxa picada a la roca.
Ens mirem la via, com ho fem això......en
Josep i jo estem rumiant en kim diu ja començo jo què la roca al primer llarg
cal controlar-la, no insistim i el deixem començar. Anirem canviant de primer a
cada llarg, la sort està tirada.
 |
| ressenya original del Kim Gil |
No estava clar qui seguiria, així que millor
no pensar-so i agafo el relleu. El segon llarg comença per una placa díedre
fins a sota d’un ressalt que haurem de superar i passar a la dreta (roca a
controlar). Un cop superat aquest passatge seguim per l’esperó fins a muntar la
R2. Fem un canvi de reunió seguint una feixa cap la dreta fins a sota d’un
altre ressalt.
Ara està clar què segueix el Josep. El tercer
llarg comença amb un passatge d’A0 per agafar una fissura i flanquejar a
l’esquerra per pujar per un esperó fins a un altre feixa on muntem la R3.
El quart llarg s’endinsa en una canal
xemeneia amb un passatge vertical a l’inici i un tram d’oposició abans d’entrar
a la R4.
El cinquè llarg segueix una xemeneia, en Kim
quan la va obrir va anar per l’interior (més estret). Si és va per la part més
exterior és puja més còmodament, però més difícil d’assegurar. Al final sortim
per una placa de l’esquerra, pujar en oposició (X) abans de passar a la placa
reunió en un ressalt a l’esquerra. Aquest llarg a la sortida trobem pedres
soltes què van caient per la xemeneia (atenció als company/s què estan a la R).
Un canvi de reunió per un altre feixa ens deixa al peu del pany final.
La qualitat de la roca canvia radicalment. El
sisè llarg segueix una magnífica placa vertical i atlètica amb regletes tipus
Vilanova de Meià. Ha sortit en lliure tret d’un o dos passos d’A0.
El setè llarg va per una fissura desplomada a
equipar la fem amb A0 i un pas d’Ae per sortir a l’esperó de la dreta què el
seguim fins a la R6.
El setè llarg segueix una placa en tendència
a l’esquerra per flanquejar per sota d’un desplom a la dreta i sortir a una
zona més fàcil pugem i seguim per un díedre
en tendència a l’esquerra, a sobre muntem la R6 en un arbre.
Canvi de reunió per un altre feixa cap a
l’esquerra. El darrer llarg va per un marcat díedre amb un passatge desplomat
per accedir-hi.
Pel descens seguim la carena cap el nord fins
a trobar el descens de la ferrada Regina.
DADES
Primera ascensió: 24/12/2014
Per: Joaquim Gil en solitari
Primera repetició: Joaquim Gil, Josep
Santasusana i Joan Asín.
Equipament: Semiequipada amb parabolts,
espits, pitons i ponts de roca.
Material: Un bon joc de friends, micros fins
el Camalot del 4, estrep (opcional) i 14 cintes exprés llargues, per evitar
fregaments.
Dificultat: 6a+/A1 falta alliberar el A1
possible 6b+. V+/A1 obligat.
Una via variada i atlètica, tallada per
feixes. Els dos primers llargs cal controlar la qualitat de la roca què va
millorant a mida què anem guanyant alçada. Els quatre darrers llargs, la roca
és força bona.
Una aventura incerta, amb sabor agredolç què
va guanyant sensacions a mida què la deixes reposar. Una via què no et deixa
indiferent.
Per: Joaquim Gil, Josep Santasusana i Joan
Asín.
 |
| inici de via |
 |
| al primer llarg |
 |
| primer llarg des de la R1 |
 |
| segon llarg |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| al passatge d'entrada a la canal xemeneia del quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| iniciant el sisè llarg amb molt bona roca |
 |
| sisè llarg |
 |
| arribant a la R6 |
 |
| a la fissura desplomada del setè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| al darrer llarga |
 |
| FOTOCIM |
quina bona pinta te aquesta via, me fico a les pendents.
ResponEliminaSalutacions
Lo niko
Ei Niko una via de sensacions, ànim a veure si la repetiu.
ResponEliminaA les fotos la roca fa una mica d'angúnia...., i a dalt feu cara d'espantats!! Així que no sé si apuntar-la...
ResponEliminaEn tot cas, enhorabona!
Joan gràcies, ara és una via d'aventura però amb repeticions pot quedar una clàssica. La pitjo roca està als dos primers llargs.
ResponEliminaGracies Joan, per deixar tant be la via. Amb aquesta quantitat d’informació segur que algú es decidirà a fer-la.
ResponEliminaKim la via si és va fent pot quedar molt bé. Ara només cal què els aventures s'animin.
ResponEliminaJoan i Joaquim: una vegada més, ha estat un plaer compartir corda, conversa i taula amb vosaltres. Fins a la propera companys!
ResponEliminaEi Josep igualment, a veure si el Kim te alguna altre via d'aquestes, per anar-hi a buscar sensacions incertes.
ResponEliminaFelicitats als tres! renoi Joan, quins viots, et superres dia a dia, com els bons vins amb el pas del temps millores hahaha
ResponEliminaJaume anem fent el què podem, je,je. A veure quan quedem.
ResponEliminaEi. Avui l.he repetit en.solitari 3:30 h. Fent trams a pelillo. Dos primers llargs cutres de nasos. Per matar.se despres anar fent. Escalada a ressalts...darrers molt.xulos. Llastima el 6b+/c al que.li falta una mica de neteja. Tot i aixi ha sortit. Es un.passet a bloc. I...el 6a del tercer llarg...ja m.explicareu com es fa per que sigui nomes 6a..en fi currada d.obrir.la. Exotic total. Estaria guai tallar les branques mes arran de terra que allo semble un camp de llançes massai.
ResponEliminaEi enhorabona Miquel, el pas del tercer llarg en la repetició ja posava què era un país d'A0.
ResponElimina