22/04/15.
Reedició de la guia de GORROS del Luichy,
després d’una ullada de seguida apareixen alguna opció què encara no hem fet,
això què aquesta zona la tenim força trillada. De la nova llista de vies
pendent avui dubtem en pujar a Gorros, hem sortit plovent de Barcelona, però a
l’arribar a Monistrol sembla què la cosa va millorant, de fet a quedat una
tarda esplèndida al final. Pugem amb el funicular i ens dirigim a la Cara del
Mico (Plantació). La via escollida és ESTAMOS EN ELLO, una via antiga què
encara manté la seva dignitat tot i què al tercer llarg la creua i puja
paral·lela una via yellow parabolt.
Arribats al peu veiem uns espits? Dubtem mirem més a la
dreta, però si, hem de començar en aquest punt. Una bagueta al segon espit ens
fa intuir què això no serà fàcil.
El primer llarg és el més difícil de la via, escalada vertical
i mantinguda, amb assegurances separades on cal escalar, amb una dificultat
molt obligada de V+ i algun A0 en el nostre cas (6a/6a+ en lliure). Passats els
25m, la placa s’ajeu fins a la R1. Hem notat què la via és fa poc o gens, ens
ha petat algun còdol.
Hem enllaçat els dos següents llargs, el segon és de
tràmit en flanqueig a la dreta on trobem un cable unint les dues reunions. El
tercer s’enfila per la placa ajaguda, més aviat en tendència a la dreta ( a l’esquerra
trobarem yellow parabolts). La placa va guanyant verticalitat fins a trobar la
R3 a la dreta d’una canal.
El quart llarg s’inicia amb un primer ressalt vertical, haurem d’anar millor per l’esquerra fins a un
segon ressalt amb un passatge d’atlètic (V+) i després seguim per l’esquerra
fins a la R4. A l’alçada del segon ressalt també podem agafar una línia de
burins què va per la dreta, (pas A0), el darrer tram haurem de vigilar amb la
roca.
El darrer llarg és molt curt (10m) i de tràmit. Sortim
per l’esquerra i pugem per un díedre canal què dona pas a la placa cimera.
Descens amb un ràpel de 25m per la vessant Est.
DADES
Primera ascensió:1998
Per:R. Carrasco i Taichin.
Equipament: Totalment equipada amb espit, xapes liles
descolorides.
Material: 10 cintes exprés pel primer llarg.
Dificultat: 6a/6a+
Dificultat obligada: V+ molt obligat/A0
Per: Xavi Ariño, Antonio Gómez i Joan Asín.
En resum una via amb essència Montserratina què no et deixa
indiferent, sobre tot el mantingut
primer llarg.
 |
| al vertical i mantingut primer llarg |
 |
| navegant pel segon i tercer llarg |
 |
| al quart llarg |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
Bon retorn a la roca Joan! i amb una via, com dius, poc coneguda, encara no tinc la nova guis de Gorros.....avui ho arreglarem això.
ResponEliminaostres! Us vaig veure en plena faena del 1er llarg, concretament arrancaves. Vaig anar a fer una volta per allà, i pujava pel camí dels pollegons i fer una ullada a la plantació, zona on no he escalat i que li tinc un munt de ganes. felicitats per la via i bona piada!!
ResponEliminaJaume, aprofita Sant Jordi, je,je.
ResponEliminaEi Roger la plantación té molt bones ves per fer.
Aixo dels spit vellets comença a fer una mica de cagalera..jo ja he tingut alguna sorpresa amb expansius vell.
ResponEliminaFelicitats Manolos
LO PEPGALL
Pep el primer llarg no et deixa indiferent.Els espit encara estan prou bé, però millor no caure.
ResponElimina