12/12/15.
Avui portàvem dues possibilitat per a decidir
tot esmorzant, Àger o el Doll, però la boira ens ha acompanyat a la plana de
Lleida, així què ens decantem per anar cap a Àger.
Avui hi ha força gent per aquetes conrades,
tothom ha pensat el mateix. Xerradetes i la pregunta típica a quina vai aneu?,
a la nostra no hi va cap cordada.
L’aproximació és molt ràpida i enseguida
estem a peu de via on trobarem picada les inicials SM.
La Sirena del Montsec, és una què demana
atenció constant i anar buscant el passatge adient, les assegurances son
testimonials així què toca auto protegir-se durant tota la via. La roca és
bona, però trobarem franges on haurem de vigilar i arribant a les reunions en
feixes. És una via entretinguda i exigent què un cop digerida li vas trobant el
sentit de tot plegat. Els llargs de corda son “llarg”.
El primer llarg ja ens posa les piles, pugem
per unes plaques ajagudes fins a un parabolt, anem a l’esquerra a agafar el
marcat díedre amb un entrada desplomada (fem pas d’A1) i seguim pel díedre, tot
barallant-se amb una savina,( el pitó que marca la ressenya original no hi és)
fins a un arbre sec on flanquegem a la dreta uns metres per seguir després
directament, trobem un pitó a la dreta, abans de tornar al díedre. La
dificultat baixa però haurem d’anar en compte amb la roca. R1 50m en un arbre.
1 parabolt, una baga en una savina i 1 pitó.
El segon llarg no és gaire agraït comença amb
un pas d’Ae amb una sortida punyetera, després seguim una sèrie de grades en
direcció a la dreta a buscar el peu d’un marcat esperó. R2 1 parabolt i1 espit.
1paranbolt.
El tercer és un llarg plaent i atlètic,
sortim a buscar un marcat díedre a l’esquerra, pitó visible, pugem pel díedre i
quan s’acaba sortim a l’esquerra a buscar una gran placa (pitó) pugem
directament fins a trobar la R4 1 pont de roca i un parabolt. 2 pitons.
El quart llarg comença per una placa ajaguda
fins a un parabolt, aquí la via puja per la placa a caçar un díedre sinuós, ho
provem però ens decantem pel díedre de l’esquerra no menys difícil però és pot
assegurar (ho havíem vist comentat en el bloc empotrat). Un cop superat el primer
tram seguim ja pel díedre de la via fins què queda barrat per un sostre,
flanqueig a la dreta hi pugem per l’esperó-díedre fins a muntar la R4 a muntar
en una feixa, 55m. 1 parabolt.
El cinquè llarg, nosaltres hem fet una canvi
de reunió anant a l’esquerra per la feixà fina a una canal per on pugem i anem
a la dreta a buscar la R5 30m 1 parabolt. La via deu pujar per la placa
d’enfront, però al no veure el pitó què marca i què no queda prou clar a la ressenya
hem anat pel terreny més fàcil.
El sisè llarg pugem per una placa ajaguda i
anem en tendència a la dreta cap a un coll, abans d’arribar pugem per una
díedre sinuós direcció a una savina de l’esperó, un pitó. Seguim per una placa
què ens porta al marcat díedre què ja no deixarem fins el cim. R6 3 espits, 50
m. 2 pitons.
De la R6 sortim a les feixes cimeres, anem
cap l’esquerra tot cercant el passatge més fàcil per corriols què ens porten al
cim.
DADES
Primera ascensió: 17 de gener de 20015.
Per: Albert Cogul i Dani Brugarola.
Equipament: Testimonial amb 3 parabolts i 5
pitons denprogresió.
Material: Joc d’aliens i friends fins el
Camalot del 4 (el de 4 prescindible, nosaltres l’hem posat al primer i al
tercer llarg), repetir semàfor aliens, tascons, bagues savineres, 14-16 cintes exprés, un estrep útil.
Portàvem pitons però no els hem utilitzat, no està demés per si de cas.
Dificultat: 6a/Ae, obligada V+/A1 a equipar.
Una via d’aventura exigent, atlètica i d’autoprotecció,
on cal escalar en MAJÚSCULES.
Per: Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i
Joan Asín.
 |
| inici del primer largo |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg l'intinerari de la via i per on hem anat nosaltres |
 |
| intentant el passatge expo del quart llarg |
 |
| anem pel díedre |
 |
| al sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| FOTOCIM |
Felicitats! us l'haveu guanyat!! quin tip de pensar oi? bona, ja veig que vau quedar ben satisfets.
ResponEliminaEl pas del quart llarg es un pas que fa angunia.
ResponEliminaA mi la via hem va agradar força.
Jaume una via què cal digerir, molt bona i exigent en el seu estil.
ResponEliminaCesc a nosaltres també ens va agradar força, com ja havíem llegit què els del Bloc Empotrat van anar pel díedre, no vam lluitar prou el pas i vam tirar per la variant dels covards, no és fàcil però és pot amanir.
Hola Joan, soc el Jose, hem anat a fer la sirena i no hem sapigut trobar el peu de via, podries orientar-me? No sé si n'hi ha alguna via al costat que em pugui servir com a orientacio, gracies.
ResponElimina