17/02/16.
Aquesta
tarda hem arriscat i hem baixat acompanyats del negre. La via Torras-Nubiola de
la Figuereta, és veu atraient i és d’aquelles què cal anar-hi, hi ha un però i
és l’aproximació. El què pensàvem què seria un tràmit, ens ha demanat més temps
i atenció de la què esperàvem i hem perdut un temps preciós. D’entrada anem
fins el sabre per pujar pel darrera i aquí ja hem fet un llarg de corda,
després flanqueig a l’esquerra., fins una baga amb maillon, baixem uns metres i
seguim per la cornisa fins a una canal amb una corda fixa, pugem uns metres i
seguim flanquejant a l’esquerra fins al peu de la xemeneia, muntem reunió en un
arbre.
Ara comença l’escalada pròpiament
dita i a contrarellotge.
El primer llarg està net,
podrem posar un pont de roca i un friend, puja per la fissura en díedre o
encastament, fins a una figuera, a sobre trobem la R1 2 parabolts.
El segon llarg, és el llarg
de la via, quaranta metres de xemeneia còmoda d’anar fent fins el darrers metres
què haurem de sortir a la placa per pujar a sobre de la gran llastra on trobem
la R2 2 parabolts. Al llarg només he trobat dos pitons, però hi ha algun cap de
burí què jo no he vist, és poden posar algun friend i he vist forats per
tricams però no els dúiem avui.
Aquí ja estem en temps de descompte,
el sol ja marxà i l’Antonio va pujant amb les mans ben glaçades.
El tercer llarg el fem amb l’ocàs,
justet justet , està net tenim un passatge vertical fins a un còdol blanc,
després va perdent verticalitat fins el cim. Sort què és molt curt.
Ara bufà una mica de vent
gèlid i la temperatura baixa, ràpel de 20m per la cara sud-est i ja estem a terra. Recollim les cordes i el
material i encenem els frontals......Avui hi ha lluna i quan arribem a la pista
baixem amb la llum de la lluna.
En resum una bona via amb
essència Montserratina anys cinquanta.
DADES
Primera ascensió: agost 1951
Per: J.M. Torras i J. Nubiola.
Equipament: algun pitó i
burins sense plaqueta, testimonials.
Material: 6 bagues exprés,
joc de tòtem cams o micros i friends 0,75 i 1 de Camalot, plaquetes, bagues savineres/
pont de roca, per a l’aproximació.
Per: Antonio Gómez i Joan
Asín
 |
| per darrera el Sabre |
 |
| navegant per la cornisa per accedir a peu de via |
 |
| a la xemeneia del segon llarg |
 |
| després del ràpel |
 |
| la companya del camí de tornanada |
Una possible aproximacio mes comoda es fer el primer dels rappels equipats pel GAM a la cara oest de la Bandereta, i un segon rappel per l´interior de la ximeneia que despres pujarem, que ens deixa a la figuera de la primera reunio de la via. Aixo es el que varem fer nosaltres quan vam fer la via ara fa una anys, ja que la aproximacio normal estava francament perillosa. Potser ara esta millor.
ResponEliminaEi Marti l'aproximació és delicada però és fa bé, cal posar-hi atenció però. Nosaltres la vam fer encordats.
ResponEliminaRenoi Joan, quina aventura! quan la tarda allargui on et posaràs? a la Nord? hahaha estàs ben fanàtic. enhorabona als dos, sort que no vau haver d'avisar els Bombers hahaha.
ResponEliminaBones Joan tens una entrada directa a sota per el díedre, la vam obrir, El Ramon i Jo, en artificial i sortida en lliure fins el peu de la xemeneia el 11-09-1971, Posteriorment el Mariano la va repetir i com en aquella època no publicàvem res, no va trobar dades i se la va agenciar. Hem parlat del tema i cap dels dos estem preocupat, es simplement una dada mes.
ResponEliminaJaume l'aproximació és entretinguda, el millor és el què diu el Guillem. Vaig dubtar de fer-ho però al final vam optar per la solució fàcil què ens va sortir cara, je,je.
ResponEliminaGuillem com dius sembla què és una bona opció a més allargues l'escalada. Gràcies.