10/05/16. Amb prediccions atmosfèriques incertes cal
arriscar i buscar la zona a on escalar, això és el què hem fet avui. Poca
aproximació, via no gaire llarga i amb una mica de pebre, finalment ens posem
d’acord. Aquesta via en una de les nostres incursions amb el Juan Carlos, en
arribar al cotxe, vam ser espectadors de com volaven blocs d’una gran fissura
al Pelat oest, després vam coincidir amb el Cèsar i el Pepe, poc després sortia
la ressenya a lo Gall, però aquest son de la facció més picant podríem dir. És
curiós si més no què després de dos anys de la seva obertura no trobis al núvol
cap piulada treta de la dels aperturistes...
Avui som quatre així que els palets
decideixen les cordades i qui començarà. El Josep i jo mateix anirem primer i
després el Juan Carlos amb el Remi.
Via amb D.O. Mont-Roig, curta però intensa i
amb roca a controlar què s’anés repetint de ben segur quedaria ben sanejada,
diem que li falten repeticions.
DADES
Primera ascensió: 22/02/2014
Per: Cèsar Fernández i Pepe Pueyo.
Equipament: semi equipada en els passatges
més difícils amb parabolts del 10 i ponts de roca. Hi ha alguna xapa fluixa què
caldria re collar.
Material: Tascons petits, joc de friends de
l’alien blau al Camalot del 4, 12 cintes exprés, bagues savineres i un estrep
(opcional).
Dificultat: 6a+/6b. Obligada V+/6a, Ae.
Aproximació: evident des de l’aparcament a
peu de la paret.
Descens: Anar cap l’oest, direcció a l’hermita,
fins què trobarem un corriol què surt a l’esquerra i baixa per una canal, fita.
Primer llarg. Trobarem una fletxa a l’inici,
pugem per un díedre fins a un parabolt, flanqueig cap a l’esquerra a buscar per
una placa què ataquem pel mig. Sortim a una gran feixa herbosa, una mica més
amunt trobem la R1 40m.
El segon llarg, segueix per la feixa amb
algun ressalt fins a una xemeneia per on pugem i ja notarem la textura del
rocam. R2 45m.
El tercer llarg, comença a la dreta de la
reunió per un gran díedre/fissura, llarg atlètic i molt mantingut, on anirem
trobant parabolts i ponts de roca però haurem de completar amb flotants les
assegurances, els passos difícils amb la roca que trobem intimida una mica. R3
35m.
El quart llarg té un inici de placa vertical,
en aquest tram trobem roca mullada, ha costat acabar-se de decidir de sortir
del primer pas d’estrep. Un cop al segon parabolt tenim un flanqueig delict a
l’esquerra què ens porta a una xemeneia/díedre desplomat, on trobem dos
parabolts. Un cop superat aquest passatge entrem en un díedre amb bona roca,
amb forats i fissures per anar-se auto assegurant. A mida què anem pujant la
dificultat va baixant. La R4 l’hem muntat en una savina. R4 45m, vigilar amb el
fregament de les cordes.
Arribem al cotxe just quant els núvols negres
van guanyant protagonisme, després a la tarda ha acabat plovent.
En resum una via què no et deixa indiferent,
bona en el seu estil però que li manquen repeticions per acabar de sanejar-la.
Marxem amb la sensació de què hem escalat.
Per: Remi Brescó, Juan Carlos Sánchez, Josep
Santasusana i Joan Asín.
 |
| inici |
 |
| al primer llarg |
 |
| el Remi i el Juan Carlos al primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| sortint del díedre del quart llarg |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
Enhorabona! almenys un dia sense aigua!!! tot i que es veu la roca humida encara....avui si que fa bon dia....
ResponEliminaOle tu...si que es veritat que no es fa massa , deu tenir cinc o sis repeticions , pero ell s'ho perden !!!! , jo personalment la trobo prou bonica.
ResponEliminaAu ara la CAESAR
LO PÈPE
Jaume estava humida, però és deixava fer.
ResponEliminaPépe, enhorabona, com dius ara la Caesar....
I jo que pensava que a mesura que ens fem grans, anem posant seny...
ResponElimina