joan asín: IVª AGULLA DE COMALESTORRES. Via BLUES

14/07/16. Després d’escalar a Escales, per escalfar en una via equipada, ens arribem fins a la Presa de Cavallers on ens rep un vent gelat, auguri d’una “nit del lloro”. Doncs això, què el sac d’estiu no era prou calent i de bon matí ja estem tirant cap amunt, sort què toca el sol, tot i què uns núvols prims no li deixen agafar empenta. L’aproximació la fem en una hora, hora i quart de pujada sense pietat. El dia és esplèndid i com hem de passar pel peu de via a la tornada, deixem una motxilla i roba sobrant, què notarem a faltar en els dos darrers llarg, on el vent gelat ens ha tornat a visitar.

ressenya d'en Luichy (Luís Alfonso)

La via és força mantinguda i atlètica, està semi equipada amb parabolts, però haurem d’anar posant flotants (bastants).

El primer llarg ja et posa a lloc, pugem per una fissura difícil de protegir, on trobarem passos d’adherència. Un cop superada la fissura, seguim per unes grades fins a la R1.(V+/A0)

El segon llarg comença per una placa-díedre fins sota d’un desplom, per superar-ho hi ha un pas força difícil de trobar-lo, però que podem solucionar amb un pas d’estrep. Després anem en tendència a la dreta a buscar la R2. (6a o V+/Ae).

El tercer llarg és tràmit però tot i ser de IV cal mirar-s’ho.

El quart llarg, és molt mantingut, sortim amb passatge fi de placa fins sota d’un desplom anem a la dreta per agafar una fissura què seguirem alternant passatges en bavaresa i de placa, per accedir a un díedre en la part final, entrem a la reunió en flanc a la dreta. Només trobarem dos parabolts, però podem posar friends al gust, depenent del grau, en posarem més o menys. En Josep ha utilitzat la segona versió, déu n’hi do, com va el xaval. (6a/6a+ de continuïtat).

El cinquè llarg és més de placa, amb una entrada atlètica. (6a).

El sisè llarg té dues part, la primera molt vertical i difícil d’accedir a una fissura 6a o V+/Ae, després sortim a la dreta per tornar a l’esquerra a buscar un marcat díedre (IV+), la R6 a l’inici.

El setè segueix el díedre vertical, mantingut i atlètic (V+).

El descens el fem amb un ràpel de 50m per la vessant Nord, i després baixem per la tartera a buscar el peu de via.

En resum una bona via mantinguda en el V+/6a i atlètica. Molt recomanable.

DADES

Primera ascensió: juny 1992.

Per: Luis Alfonso, David Brascó, Cisco Gascó

Equipament: Parabolts i algun pitó.

Material: Tascons, joc complet d’aliens, friends fins el Camalot del 3, repetir algun mitja (pot anar bé), 14 bagues exprés i un estrep (opcional).

Dificultat: 6a+ obligada V+/Ae.

Per: Remi Brescó, Josep Santasusana i Joan Asín.