joan asín: MONTSERRAT. PARET DE SANT JERONI. Via CANET-ROSALES-ALONSO

12/09/16. Hi han vies què és resisteixen d’abandonar la llista de pendents, aquesta est una d’elles, una via d’estiu, amb aproximació de les llargues i de caire clàssic. Una via què quan la proposes, ràpidament el company proposa un altre, molts cops o senzillament fa mandra.

Avui però, ha estat possible gràcies al Jordi Lluch. Quedem a Santa Cecilia i esmorzem amb la magnífica vista de les grans parets Montserratines just quan el sol les comença a acariciar.

Per arribar a peu de via ens hem enredat una mica per la canal d’accés, però al final trobem el peu de via.

DADES

Primera ascensió: 1975

Per: Nandi Salas, Ramón Sánchez, Magda Ortíz.

Equipament: Burins, pitons.

Material: 10 cintes exprés, friends de l’alien blau al vermell, algun de mitja, 2 plaquetes recuperables, una femella/plaqueta de 10 per espàrrec parabolt, un mosquetó petit o bagueta, bagues savineres.

Dificultat: V+, obligada V/A1.

Aproximació: De Santa Cecilia anem a pujar per la canal de la font de la llum fins arribar al coll de Migdia. Baixem per la vessant oest fins a trobar el camí de Sant Jeroni, senyals grogues, el seguim cap a l’esquerra. Un cop passada les Talaies trobarem un torrent, abans de la Pilota, pujarem pel torrent en tendència a la dreta fins a peu de paret.

Descens: De la R4 anem a la dreta i desgrimparem fins el coll est amb ajut d’un arbre. Pujarem per un díedre herbós (IV/III) un cop a dalt seguirem per l’aresta fent dos bonys, R5 en un arbre 50m. D’aquí anem a buscar un corriol què ens porta a les escales del cim de Sant Jeroni. Pel retorn baixarem per la canal de Sant Jeroni.

Primer llarg segueix un esperó ajagut on només trobarem un parabolt, possible llaçar alguna savina.

Segon llarg, pugem per un díedre (herbós) per passar a la placa de la dreta parabolt, pugem vertical ment fins el proper parabolt. Flanqueig a la dreta fins a trobar la rista de burins amb algun parabolt, què porta a la R2. Aquest llarg inicialment estava graduat d’Ae, avui però és pot fer en lliure o amb algun A0, calen dos plaquetes recuperables i un mosquetó estret o bagueta.

Tercer llarg, un passatge de placa per arribar a un pitó, segueixen uns passatges atlètics, amb bones preses, parabolt i savina. Un cop superat aquest passatge trobem una R (2 burins, savina) nosaltres l’hem fet. Seguim per placa a buscar un esperó què ens porta a la R3.

Quart llarg, és el llarg estrella, segueix un marcat díedre vertical i mantingut. El primer parabolt no té plaqueta, però és pot protegir amb friends, si portem els aliens podrem anar assegurant el llarg, només trobarem un parabolt i un clau. R4 a prop del cim un burí i un espit molt separats.

Tot i estar al cim de l’agulla no hem acabat, baixem al coll est i seguim un llarg més de 50m, pujant per un díedre herbós i seguin per l’aresta passant per dos bonys, R en un arbre. D’aquí ja podem seguir caminant a buscar les escales què pugem al cim de Sant Jeroni.

En resum una bona via clàssica, on cal sumar-hi l’aproximació i descens llargs.

Per: Jordi Lluch i Joan Asín