SÒCOL DEL MONT-ROIG. Via DEL JAUMET

17/09/16. El temps va canviant, avui sembla què la tardor ja ha arribat de cop, el dia està ennuvolat i amb alguna boira, la temperatura també ha baixat. Nosaltres amb el xip d’estiu encara hem d’assimilar-ho, l’esmorzar s’allarga fent petar la xerrada amb el Lluís Nadal i companya, però al final hem de marxar. El dia ha començat rúfol però al migdia ha tornat el sol.

El sòcol del Mont-Roig va agafant força amb nous itineraris i projectes què és veuen. La paret és discontínua, quedant tallada per feixes i terrasses herboses, un peatge a pagar per anar enllaçant panys de paret. Tot i així van quedant vies interessants, després d’una bona tasca de sanejament. El més apreciat d’aquesta zona son els bons díedres què podem trobar, amb una escalada d’autoprotecció en molts casos. El sòcol està vivint un renaixement podríem dir.

La via “Del Jaumet” és una via variada on trobarem, díedres, plaques, xemeneia, esperons. Un itinerari ben trobat, però tot no pot ser bo, tret del primer llarg la resta de llargs tenen un bon inici què és trenca arribant a les reunions on trobarem trams herbosos. La roca ha estat sanejada tot i així haurem de prestar atenció. L’equipament també és variat, els tres primers llargs estan equipats i els altres en diferent grau, on ens haurem d’assegurar amb flotants.

DADES

Primera ascensió: 3/03/2013

Per: M.Solís, E.Martínez, R.Martínez.

Equipament: Parabolts, espits, pitons i bagues.

Material: Friends de l’alien blau al Camalot del 3, tascons, 12 cintes exprés, un estrep opcional.

Dificultat: 6b, obligada V+/A1.

Aproximació: Evident des de l’aparcament del sòcol del Mont-Roig carretera C-13, un cop passat Camarasa, direcció Tremp.

Descens: Un cop s’acaba la via seguirem un corriol cap a l’oest fins una ampla canal, per un baixarem (alguna desgrimpada) fins a trobar un ràpel (50m) més un altre de 15m. D’aquí baixem per la canal i corriols fins a la carretera.

Primer llarg. S i fletxa al peu, pugem un primer ressalt per un díedre, seguim per díedre vertical i mantingut, després anem a la placa de la dreta fins a l’aresta on trobem la R1. Llarg equipat amb parabolts.

Segon llarg. Fem un canvi de reunió per la feixa fins el peu d’un esperó. Seguim per l’esperó seguint les assegurances.

Tercer llarg. Comencem amb un passatge vertical, si anem per l’esquerra del parabolt és més fàcil, seguim per l’esperó fins què sortim a una zona herbosa R al peu d’un marcat díedre.

Quart llarg. Bon díedre mantingut què un cop superat en deixa a una zona més herbosa R al peu d’una placa a l’esquerra.

Cinquè llarg. Tram de placa amb un desplom on hem de buscar la col·locació. Un cop superat més herba fins el peu d’una marcada xemeneia.

Sisè llarg. Xemeneia amb inici punyent de col·locació un cop posats anar fent, a mida què anem pujant la dificultat és fa més amable. Superada la xemeneia més herba fins al ressalt següent R a muntar.

Setè llarg. Díedre amb inici desplomat a equipar, fem dos passos d’A1 i després ja és deixa fer millor fins a la R.

Vuitè llarg. Pugem per la placa amb un passatge a controlar a l’inici i després anar fent en tendència a l’esquerra fins a trobar la R8 pont de roca.

Una via discontinua amb trams bons i altres d’herbosos, roca sanejada, amb llargs equipats i altres d’autoprotecció.

Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

  

primer llarg

primer llarg 

segon llarg

tercer llarg

al díedre del quart llarg

a la placa del cinquè llarg

xemeneia sisè llarg

setè llarg

setè llarg

vuitè llarg

FOTOFEIXA