joan asín: EL DOLL. Via PILAR DEL TRES

EL DOLL

15/10/16. En José Wa le ro, va fer una piulada alFacebook d’una nova via al Doll, (D.O. Marmolejo i Cia) què feia bona pinta. Una trucada al Juan Carlos i quedem per anar-hi, al final som quatre, així què fem dues cordades i una entrarà per l’esquerra i l’altre per la dreta.

El Doll és una paret molt mirada però poc escalada podríem dir. Terreny per a una escalada atlètica seguint fissures, xemeneies, díedres amb roca vermella i qualitat variable on cal estar atent. Poc equipament en general on cal auto assegurar-se amb flotants, un bon terreny per l’aventura.

aproximació a la feixa

El Pilar dels tres, ens depara un escalada atlètica, mantinguda amb una dificultat de V/V+. Variada, trobarem xemeneies, díedres i plaques. Tots els llargs tenen el seu tram de roca a controlar sobre tot el primer llarg de l’entrada dreta, què és tot el llarg (el pas de cordades pot deixar-la sanejada). Els llargs estan amb un equipament testimonial, algun pont de roca, tres parabolts de progressió què ens anirant indicant per on va la via, cal anar assegurant-se amb flotants, entren a “caldo”, friends i tascons. Un via curta però intensa, pot convertir-se en una clàssica té tots els ingredients, només li calen repeticions

ressenya

DADES

Primera ascensió: entrada esquerra 13/04/2016, dreta 18/04/2016

Per: Jordi Marmolejo, Pol Figueras, Josep Jané.

Equipament: poc equipada amb ponts de roca, 3 parabolts de progressió. Reunions a reforçar.

Material: Joc complet de friends de l’alien blau al Camalot del 4, tascons, 12 cintes exprés.

Dificultat: mantinguda en el V/V+, al cinquè llarg arribar i sortir del primer parabolt pot ser 6a, per arribar al segon parabolt hi ha un tram una mica expo.

Aproximació: Un cop al alt de la Fontllonga. Seguim una pista de terra direcció sud fins arribar a unes torres elèctriques on deixem el cotxe. Anem direcció nord a buscar una pista que a mà esquerra va cap un coll. Quan acaba la pista comença un camí on anirem trobant fites. El camí és obra d'enginyeria natural que buscant el pas entre grades i ressalts. Anirem baixant fins a trobar un corriol a l’esquerra (fita) quan veiem una agulla molt marcada a la feixa. Seguim el corriol algun tram penjat fins l’agulla, un cop passada l’agulla la vis segueix el primer esperó quan canvia de vessant.

Descens: del final de la via seguim fites pel bosc a trams espès i a trams en intuïció fins què veiem la línia elèctrica, on hem deixat el cotxe.

La via: Amb el Felip hem fet l’entrada de l’esquerra.

Primer llarg curt per una canal xemeneia, R en un arbre, 15m

Segon llarg segueix un marcat díedre xemeneia, amb algun tram amb roca a controlar, trobarem dos pont de roca. R2 1 pitó a reforçar, 35m, en un balcó, aquí s’ajunta amb l’entrada de la dreta.

Tercer llarg, seguim per un díedre fins a trobar la R3 1 pitó i un pont de roca.

Quart llarg, sortim a la dreta a buscar un díedre fissura, pont de roca, passatge atlètic fins a un parabolt on sortim a la dreta a una cornisa fàcil fins a la R4 1 parabolt i una savina.

Cinquè llarg, té un inici vertical anem fins un parabolt , un mica més amunt podem posar un alien groc o tòtem blau, passatge atlètic sense retorn i després anar fent fins a trobar un altre parabolt, aquest tram és un pel expo. Després del parabolt seguim per la placa fins a la R5, 40m un parabolt.

Sisè llarg, sortim caminant per una feixa a buscar el ressalt final pujant per un díedre, passatges atlètics.

En resum una via curta però intensa, bon exponent de l’escalada al Doll, pot convertir-se en una clàssica, si és va repetint.

Per: entrada dreta; Juan Carlos Sánchez, Manel Díaz. Esquerra Felip Linares, Joan Asín.