MONT-ROIG. DÍEDRE BLANQUETA INTEGRAL

20/12/16. Portem uns dies amb llevantada, aigua i vent, sembla però què cap a ponent no arriba. Posem rumb al Mont-Roig i l’encertem, mar de núvols i sol a les parets, la temperatura però és baixa.

ressenya a lanochedelloro2

L’Integral al díedre Blanqueta, és una interesant opció. Està dividida en tres parts seguint íntegrament tot el díedre, donant-li caràcter.  El primer llarg comença per la via “Bella com ella”(F.Ullastre, J.Marmolejo 2005) pugem uns metres de IV per agafar la fissura la seguim uns metres i anem a la dreta per placa fins a un parabolt, des d’on anirem pujant verticalment buscant el passatge, mantingut i amb assegurances justes,  fins a trobar la R1 un parabolt a reforçar. El segon llarg és la variant Vidal-Murciano (1977), segueix íntegrament el díedre, totalment a equipar, tret d’uns ponts de roca a la part final, mantingut en el V, R2 en un espit a reforçar quan enllaça amb el díedre Blanqueta, 45m. A partir d’aquí ja seguim pel díedre Blanqueta,(X.Garreta, E.Valentí, E.Bachs, X.Matínez, 1971),  nosaltres ho hem fet en tres llargs, però també és pot fer en dos. El tres llargs son atlètics i pràcticament equipats, però què podem reforçar amb flotants,dificultat mantinguda de V/V+.

Material: 14 cintes exprés, tascons, bagues per savines, joc complert de friends fins el Camalot 3, repetint mitjants, sobre tot pel segon llarg.

Una opció recomanable per seguir íntegrament el díedre.

Per: Armando Cobo, Joan Asín.

FOTOCIM