24/02/17.
El dia està rúfol hi ha
predicció de pluja lleu pel migdia, però avui és la darrera escalada per
Alacant, pel Jaume el Xavi i jo Mateix. El Josep, Joan B i el Xacó encara
estiraran un altre dia. Ens falta la visita obligada al Penyal d’Ifach, així
què tot i les prediccions ens hi arribem. El Xacó i el Jaume és decideixen per
la via “Pany”, el Josep i el Joan B per la Gómez-Cano i amb el Xavi anem a la
“Piratas”.
La via “Piratas”, entra per la via dels
Valencians, per agafar un marcat díedre a la dreta fins coincidir al darrer
llarg amb el Díedre UBSA.
DADES
Primera ascensió: 1979
Per: Armand Ballart, Josep Maria González.
Equipament: Poc equipada
Material: Tascons, joc de friends fins el
Camalot del 3 repetint joc d’aliens, 12 cintes exprés.
Dificultat: V+ a equipar.
El primer, segon i tercer llarg son de la via
Valencians. A destacar el tercer llarg vertical i atlètic en díedre de roca
polida (V+/A0). De la R3 no tenim clar com accedir al díedre i pugem
directament per un díedre-fissura desplomada a equipar, amb sortida terrosa. La
reunió està a l’esquerra (dos parabolts amb anelles), cal passar per sobre d’unes
zona de vegetació, no som els únic què hem passat per aquí, és veu trepitjat.
Després repassant ressenyes sembla què anava per l’esquerra. El quart llarg ja
anem pel bon camí, segueix el marcat díedre vertical i atlètic, on només hem
trobat un pitó i un pont de roca. Reunió en un forat, les prediccions s’han
complert i és posa a ploure, no molt fort però de la què va mullant. Quan arriba
el Xavi a la R ja porta la jaqueta impermeable,
moments de dubtes???, tant ens mullarem si baixem com si pugem, així què al
final tirem cap ¡a dalt. El sisè larg, té una sortida espectacular i
atlètica i després segueix en díedre fins què s’acaba i surt per placa ajaguda
a l’esquerra fins a la R6, en aquest llarg a seguit plovent però cada cop en
menys intensitat. Al setè llarg, ja sembla què pararà, sortim cap a la dreta a buscar un díedre i entrar en un forat on
pugem en oposició, millor treure’s la motxilla si en portem. Un cop superat
aquest tram sortim a l’aresta, pugem uns metres per placa fins a la R7. El darrer
llarg és fàcil segueix un díedre ajagut fins a l’aresta cimera.
Un cop al cim ja ha aparat de ploure i és va obrint.
El Descens pel camí de la via normal, equipat
amb alguna corda o cable, el trams més aeris o relliscosos.
Per: Xavi Díez, Joan Asín.
Per nosaltres aquesta és la darrera escalada
per terres Alicantines, ho rematem amb un bon sopar, amb riures i preparant
nous projectes.
Hem compartit l’estada: Joan Brunet, Josep
Santasusana, Enric Solé (Xacó), Xavi Díez, Jaume Planell, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg, variant |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| arribant mullat a la R5 |
 |
| sortida espectacular sisè llarg |
 |
| a la R5 |
 |
| al díedre del setè llarg |
 |
| entrant al forat de sortida setè llarg |
 |
| arribant a la R7 |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
 |
| FOTOGUP |
