joan asín: PENYAL D'IFACH. Via "PIRATAS"

24/02/17. El dia està rúfol hi ha predicció de pluja lleu pel migdia, però avui és la darrera escalada per Alacant, pel Jaume el Xavi i jo Mateix. El Josep, Joan B i el Xacó encara estiraran un altre dia. Ens falta la visita obligada al Penyal d’Ifach, així què tot i les prediccions ens hi arribem. El Xacó i el Jaume és decideixen per la via “Pany”, el Josep i el Joan B per la Gómez-Cano i amb el Xavi anem a la “Piratas”.

La via “Piratas”, entra per la via dels Valencians, per agafar un marcat díedre a la dreta fins coincidir al darrer llarg amb el Díedre UBSA.

DADES

Primera ascensió: 1979

Per: Armand Ballart, Josep Maria González.

Equipament: Poc equipada

Material: Tascons, joc de friends fins el Camalot del 3 repetint joc d’aliens, 12 cintes exprés.

Dificultat: V+ a equipar.

El primer, segon i tercer llarg son de la via Valencians. A destacar el tercer llarg vertical i atlètic en díedre de roca polida (V+/A0). De la R3 no tenim clar com accedir al díedre i pugem directament per un díedre-fissura desplomada a equipar, amb sortida terrosa. La reunió està a l’esquerra (dos parabolts amb anelles), cal passar per sobre d’unes zona de vegetació, no som els únic què hem passat per aquí, és veu trepitjat. Després repassant ressenyes sembla què anava per l’esquerra. El quart llarg ja anem pel bon camí, segueix el marcat díedre vertical i atlètic, on només hem trobat un pitó i un pont de roca. Reunió en un forat, les prediccions s’han complert i és posa a ploure, no molt fort però de la què va mullant. Quan arriba el Xavi a la R ja porta la jaqueta impermeable, moments de dubtes???, tant ens mullarem si baixem com si pugem, així què al final tirem cap ¡a dalt. El sisè larg, té una sortida espectacular i atlètica i després segueix en díedre fins què s’acaba i surt per placa ajaguda a l’esquerra fins a la R6, en aquest llarg a seguit plovent però cada cop en menys intensitat. Al setè llarg, ja sembla què pararà, sortim cap a la dreta a buscar un díedre i entrar en un forat on pugem en oposició, millor treure’s la motxilla si en portem. Un cop superat aquest tram sortim a l’aresta, pugem uns metres per placa fins a la R7. El darrer llarg és fàcil segueix un díedre ajagut fins a l’aresta cimera.

Un cop al cim ja ha aparat de ploure i és va obrint.

El Descens pel camí de la via normal, equipat amb alguna corda o cable, el trams més aeris o relliscosos.

Per: Xavi Díez, Joan Asín.

Per nosaltres aquesta és la darrera escalada per terres Alicantines, ho rematem amb un bon sopar, amb riures i preparant nous projectes.

Hem compartit l’estada: Joan Brunet, Josep Santasusana, Enric Solé (Xacó), Xavi Díez, Jaume Planell, Joan Asín.