joan asín: CINGLE DE LA TOR. ESPERONET UTOPIA

4/05/17. Feia anys què teníem pendent de fer una visita al Cingle de la Tor, però per una cosa o un altre seguia a l’espera. Al darrer Vertex l’Armand Ballart treu un recull actualitzat de les vies obertes en aquest indret, així què ens decidim a fer-hi una visita. Al final ens hem ajuntat 5 déu n’hi do.

Anem fins al Poble de la Nou de Berguedà, passem i seguim per la carretera, deixem a l’esquerra un trencall què Malanyeu, la carretera és converteix en pista, passem per una formatgeria. La pista va pujant fins què trobem una senyal De la Tó agafem la pista (esquerra) què ens porta fins a la casa, haurem de obrir i tancar cables de tanca elèctrica. Si anem amb un cotxe alt podem seguir un tram més fins al final de la pista apta per cotxe. Seguim caminant per l’ample camí marques vermelles, fins arribar a l’alçada del Cingle una fita ens indica què hem d’agafar el corriol de l’esquerra, ens haurem de posar em mode senglar i anar buscant amb intuïció el passatge més adient. Després d’alguna errada, tant a l’aproximació coma a la pista,arribem al peu de l’Esperó, on trobem una fita.

L’entorn destil·la tranquil·litat, però la roca què tenim al davant no tanta. Una roca curiosa si més no barreja de roca de conglomerat, arenosa i calcaria, amanida amb líquens. Curiosa si més no.

Dues soques d’arbre tallats, ens donen el punt d’entrada a la paret a uns 8 metres veiem una expansió. La textura de la roca dona bona sensació malgrat l’aparença, fins què al tibar una bona presa surt disparada, a partir d’aquí posem mode “anar fent”

I què ja no deixarem fins el cim.

DADES

Primera ascensió: 1/05/2008

Per: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès.

Equipament: semiequipada amb expansions.

Material: 12 cintes exprés llargues, tascons, semàfor aliens i friends fins a Camalot 2.

Dificultat: V. Obligada V/A0.

Descens: Seguim l’aresta cap a l’est, corriols tancats on hem d’anar amb intuïció, fins el coll on trobem el camí amb senyals vermelles què ens retorna al cotxe.

La via té tres llargs, el primer va buscant el fil de l’esperó, haurem de vigilar amb el fregament de les cordes millor posar bagues llargues. R1 dos expansions 55m. El segon surt per l’esperó i després de la primera expansió hem d’anar a l’esquerra per passar entre uns arbres, després tornem cap l’esperó, fins a la R2 dos expansions 35m. El tercer llarg comença amb un pas desplomat atlètic amb bona presa, no obligat, després anem a la dreta i anem pujant deixem un díedre amb mala roca a l’esquerra i seguim per la dreta, pugem fins un ressalt un cop superat la verticalitat baixa a mida què anem pujant, R3 30m dos expansions.

En resum un Cingle amb D.O. pròpia on cal escalar atent en un bon entorn. L’Esperonet Utopia és una bona opció per a conèixer la zona, amb expansions en els punts més difícils i a completar amb flotants. Recomanable per a romàntics què els agrada cercar nous indrets, fugint de les aglomeracions. Un racó què val una oportunitat.

Avui ens ho hem passat molt bé, hem rigut i fins hi tot hem escalat, amb bona companyia.

Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Manel Benavent, Ramón Samarra, Joan Asín.