8/06/17. No sé per què pensava què aquesta via era més
senzilla, la veritat és què ens ha agradat força, tot i el tram fàcil del mig,
llargs 3 i 4. La via està semi equipada, als trams més difícil, tot i així
haurem d’anar posant flotants.
Avui és dijous, quan arribem a l’aparcament ja trobem dos cotxes?, per
sort ells van a la via Terra Incògnita. Després arriba un altre cotxe, què van
a la via Itzi i quan estàvem a la R5 hem
vist què hi havia un altre cordada a la nostra via, déu n’hi do pensàvem què
estaríem sols.
Per arribar a peu de via ens hem fet una embolic tot i què hem passat
dues vegades pel peu de via, la placa què buscàvem està una mica amagada, però
al final l’hem trobat.
ressenya d'Armand Ballart |
DADES
Primera ascensió: 25/04/1992
Per: Joan i Edu Sallent, Toni Comerma, Quim Bretcha.
Equipament: poc equipada, pitons i espits als trams més difícils.
Material: 10 cintes exprés, tascon i friends fins el Camalot 2.
Dificultat: V+/A0.
Aproximació:
Aparquem al Km 23,8 de la carretera de Santa Fe a Viladrau. Pugem per un camí
fitat, amb forta pujada. El tram final segueix una tartera, fins què veiem
l’esperó a l’esquerra per on va la via. Placa a peu de via.
Descens: Pugem crestejant fins el cim de les Agudes, baixem per la
vessant sud fins el coll de les Agudes on agafem el camí PR cap a Santa Fe.
Quan arribem a la font del Brianço agafem una pista què seguim, quan trobem els
senyals del PR què surt a la dreta NO l’agafem, seguim per la pista fins què
gira 180º seguim pel camí/pista de l’esquerra “fita”. Seguim fins a trobar les
fites de pujada què ens deixem just al cotxe.
Primer llarg, 1 pitó, pugem per placa i díedre fins a la R1 sota d’un
sostre, un espit i un pitó.
Segon llarg, net d’assegurances, sortim cap a la dreta per sota el
sostre i pugem per una ampla fissura amb un passatge atlètic de col·locació,
seguim per la fissura sense assegurar (tram un pel exposat) després la dificultat baixa i seguim fins a l’aresta,
la seguim fins a trobar un pitó on muntem la R2.
Tercer i quart llarg per l’aresta, III/II, la R4 muntar-la a la paret de
l’esquerra passt un gran arbre, al peu d’una placa, 1 espit.
Cinquè llarg, sortim en flanqueig a l’esquerra per la placa, fins a l’aresta pugem
uns metres i anem a l’esquerra a buscar una placa vertical on veiem 3 pitons i
un espit, A0 o 6b si anem forts, seguim recta i anem a la dreta a buscar un
marcat díedre, R5 en un espit a reforçar.
Sisè llarg, seguim el díedre fins a sota d’un sostre on flanquegem a la
dreta per una placa llisa, A0/V+, seguim recta a buscar un altre ressalt què
ens deixa a una feixa, R6 en un arbre.
Setè llarg, pugem per un díedre sinuós fins a un pitó on anem a l’esquerra
a buscar un altre díedre, més fàcil què ens porta al cim, R7 aprofitar la de la
via Terra Incògnita a la dreta, dos parabolts.
En resum una bona opció a tenir en compte, en aquestes caòtiques parets.
Per: Antonio Gómez, Joan Asín.
primer llarg |
primer llarg i el sostre del segon |
segon llarg |
arribant a la R2 |
tercer llarg |
cinquè llarg |
cinquè llarg |
sisè llarg |
setè llarg |
arribant a la R7 |
FOTOCIM |
Enhorabona ! Una bona opció per la calor que s'acosta, les tardes deu estar a l'ombra oi?
ResponEliminaSi, a les tardes està a l'ombra.
ResponElimina