Amb aquesta ja arribem a la piulada 1000 del Bloc
22/08/17: En el llibre “El
plaer de l’escalada” d’en Ramon Majó i Lluch, surt la via Esperó Doppelmayr a la Balma d’Arcalis. És
una via curta què fa mandra d’anar-hi expressament, però aprofitant què estem a
la Cerdanya és una bona opció per arribar-si. Anem fins a l’estació d’esquí d’Ordino
Arcalís, pugem fins el final de l’estació i la pista de terra. Aparquem just al
costat d’un forat (projecte de túnel). Pugem per la pista directament a la
Portella d’Arcalís, evident. Baixem un centenar de metres a prop de la paret
fins a trobar un parabolt què ens indica l’inici de la via.
DADES
Primera ascensió: 1984.
Per: Xavier Aràs, Joan Prat.
Equipament: Parabolts i pitons.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins el
Camalot 2 opcional, sobre tot per la sortida directa.
Orientació: Sud est.
Dificultat: V. V+ per la sortida directa.
Roca: Pissarra.
Escalada: Atlètica, amb algun passatge
d’adherència.
Descens: Seguim l’aresta cap l’oest, desgrimpem
fins a una escala què ens deixa a la Portella d’Arcalís des d’on retornarem pel
camí de pujada.
Primer llarg, per una placa vertical i atlètica a l’inici
què després perd una mica de verticalitat. R1, 30m
Segon llarg, sortim a la dreta per pujar per un
díedre, pas atlètic a l’estrada, pugem pel díedre i sortim a l’esquerra per la
placa, un cop superat trobem un ressalt i després la dificultat va baixant fins
arribar a la R2, 35m.
Tercer llarg, la lògica ens diu què hem d’anar a l’esquerra,
però recte per la placa és veu un parabolt, després de dubtar ens decidim per
seguir recte. Pugem per la placa vertical fissurada i mantinguda, anem a buscar
el fil de l’esperó per tornar a l’esquerra a buscar un díedre, un cop superat s’acaben
les assegurances i pugem per un desprendiment, mès fàcil del què sembla però
amb roca neguitosa, els darrers metres els fem per l’esperó de l’esquerra. R3,
45m, 1 parabolt amagat a reforçar.
Després ens hem assabentat què hem sortit per la
variant directe, la via original va per l’esquerra de la R2.
Una via curta però interessant, la variant directa
té un tram de roca a controlar.
Per: Joan Castelltort i Joan Asín.
arribant a la R1 |
segon llarg |
segon llarg |
segon llarg |
arribant a la R2 |
tercer llarg, sordtida directa |
tercer llarg |
arribant a la R3 |
FOTOCIM |
Enhorabona per les 1000 entrades: Quanta constància! A la via no crec que ens hi apropem, a no ser que passem per allà...
ResponEliminaGràcies Lluís
ResponElimina