joan asín: ROCA REGINA. ARESTA RIBES-VIDAL.

12/09/17. Un altre via de les clàssiques què seguia perduda a la llista de pendents, fins què arriba el dia què les coses quadren i podem anar-hi.

L’aresta Ribes-Vidal, és la via més fàcil per pujar a la Roca Regina, trobarem dues parts diferenciades, una primera discontinua, amb canvis de reunió i una segona per l’aresta/esperó més mantinguda.

El 2006 va ser reequipada per J.V. Ponce, J.M. Porta, fent alguna variant al primer i penúltim llarg, quedant una via més homogènia.

DADES

Primera ascensió: 1972.

Per: E. Ribes, J. Vidal.

Equipament: semi-equipada amb, parabolts, pitons.

Material: 10 cintes exprés, friends fins Camalot 2 o 3, bagues per savines, tascons.

Orientació: Sud.

Dificultat: V+. Obligada V/A0.

Aproximació: Un cop a Terradets, agafem l’antiga carretera què passa per la presa i aparquem abans del pont. Agafem un corriol evident què ens porta a l’aresta, 15 minuts.

Descens: Nosaltres hem baixat pels ràpels. Un cop al cim baixem uns metres en direcció nord i trobem un arbre amb un passamà de cable què ens porta a una primera instal·lació de ràpel. Fem dos ràpels un primer de 25m (millor fer-ho amb una sola corda) i un segon de 50m volat força espectacular. Un cop a la feixa haurem d’anar seguint corriols amb alguna fita, cal presta atenció i en algun punt intuïció. Temps 1h més aviat més què menys.

Bona ressenya d'en Luichy a la nochedelloro 2.

Primer llarg de placa mantinguda R1 en un arbre.

Canvi de reunió a buscar el proper ressalts.

Segon llarg, per placa ajaguda amb ressalts fàcil.

Tercer llarg, mantingut, comença per un díedre, seguim per una placa fins a un altre díedre, un cop superat anem a la dreta a buscar-ne un altre què ens porta a la R3.

Un altre canvi de reunió ens deixa al peu de l’aresta/esperó de la segona part.

Quart llarg, anem a buscar un ressalt on trobem dos pitons, un cop superat sortim a terreny més fàcil i anem a buscar l’aresta.

Cinquè llarg, sortim a l’esquerra i pugem per una placa i anem a la dreta, passatge fi, seguim per una placa ajaguda i anem a buscar un díedre obert a la dreta d’un desplom. R5 a sobre dos parabolts.

Sisè llarg, sortim a l’esquerra a buscar l’aresta per on seguim fins a la R6 en un arbre.

Setè llarg, aquest llarg s’ha variat en el reequipament, pugem per un díedre i anem a l’esquerra a buscar l’esperó, pugem per una placa amb passatges atlètics i seguim per un díedre, R7 dos parabolts.

Vuitè llarg, sortim per una placa fins a un pitó, nosaltres hem sortit directament amb uns passatges atlètic, del pitó podem sortir cap a l’esquerra per terrenys més fàcil.

En resum una bona clàssica, amb una segona part més contínua què et deixa un bon regust. Recomanable.

Per: Ramón Prades, Armando Cobo, Joan Asín.