10/03/18: Ara fa mesos què no
escalem plegat amb el Juan Carlos què té una tendinitis emprenyadora, però com
el cuc fa de les seves avui anem a fer una escalada, també s’apunta l’Antonio
Iglesias.
Com ja és normal quan anem a Montserrat ens costa
decidir-se a on anar. De plegat surt la via García-Vidal de la Miranda de les
Boïgues i agafa quòrum. Aquesta via ja l’havia intentat però vam trobar a faltar una expansió al primer
llarg què ens va fer abandonar. El passat estiu vam coincidir una tarda amb el
Joan Pera i el Mohawk, què estaven restaurant-la.
La via és la clàssica línia de l’època què sobre
pas a cop d’expansions al primer i tercer llarg, el segon en canvi és de
navegació Montserratina amb el seu grau d’exposició. La restauració ha
consistit en caviar alguna expanció per parabolts, intercalant-les i reforçat
les reunions.
Una via oblidada, què pot tenir una segona oportunitat, tant per
fer-ho en pla clàssic (estreps) o forçant el lliure.
DADES
Indret: Montserrat, Agulles, Miranda de les Boïgues.
Nom Via: García-Vidal.
Primera ascensió: 5 d’octubre 1975.
Per: Manolo García, Xavi Vidal.
Via restaurada l’agost de 2017, canviant algun espit/burí per parabolts i
reforçant reunions.
Per: Josep Escoda (Mohawk)
Roca: Conglomerat.
Orientació: est
Equipament: Totalment equipada amb burins, espits i parabolts.
Material: 20 cintes exprés, 2 plaquetes recuperables, estrep/s.
Dificultat: V+/Ae.
Catalogació:**S1/S1+
Horari: 2 h.
Aproximació:
De Can Maçana, pugem fins el coll Guirló i agafem el camí cap al Refugi
Vicenç Barbé. Passem pel coll les Portelles i baixem, un cop a l’alçada de la
Miranda de les Boïgues, quan arribem a la canal del cirerer, haurem per pujar
per un corriol a l’esquerra què passa entre la Miranda de les Boïgues i les Agulla
de l’Aglà i la Mare. La via comença al coll per un arbre ajagut en flanqueig.
Descens: Des-grimpant per la vessant nord-oest un
cop a un collet amb el Mirador de la Miranda, l’haurem de contornejar
desgrimpant per la vessant nord-oest. Hi ha una instal·lació per passamà als
cims de la La Miranda de les Boïgues i al Mirador de la Miranda.
Descripció:
Primer llarg, haurem de pujar per una arbre caigut
fins a la paret, entrem en flanqueig a la dreta i agafem la la filera d’expansions
(burins, espits, parabolts) la seguim alternant l’A0 amb passos en lliure o tot en lliure si anem forts. A l’entrada
a la reunió trobem un passatge obligat de V+, assegurat per un burí on cal
posar-hi una plaqueta recuperable.
Segon llarg, sortim directament cap a un desplom,
burí, superem el desplom i anem a la dreta, navegant, a buscar un altre desplom,
parabolt. Un cop superat hem d’anar en flanqueig ascendent a l’esquerra,
passant per una R (no cal fer-la), seguim fins el peu d’un esperó on trobem la
R2. Llarg de navegació, poc assegurat i amb roca crostosa en al punt. Llarg amb
essència d’exposició Montserratina.
Tercer llarg, pugem uns metres en lliure per l’esperó
a buscar la línia d’expansions per on anirem pujant, primer amb Ae i després en
A0/V+, alternant amb alguna sortida.
Per: Antonio Iglesias, Juan Carlos Sánchez, Joan
Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| entrant a la R1 V+ obligat |
 |
| primer llarg |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| inici segon llarg |
 |
| navegant segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| arribant al cim |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
Enhorabona als tres i especialment al Juan Carlos pel seu retorn ! La via es veu potent, hi ho ha de ser que l'hagi reequipat el Mohawk.
ResponEliminaGràcies Jaume, el Juan Carlos no està del tot bé però les ganes poden més. L'intenció era fer una via tranquila, però no ha estas així, je,je.
ResponElimina