joan asín: ROCAMAURA. Via DEL "MAÑO"

25/04/18. Avui al final ens ajuntem quatre, per quedar ja ens hem fet una mica d’embolic. Anem cap a l’Estartit, entre una cosa i un altre arribem tard a la Rocamaura.

Anem a la via del “Maño”, a peu de via veiem varies línies. Comencen el Josep i el Manel Q., una errada al primer llarg ens fa perdre temps, al final però trobem l’itinerari. Els primers passos ja et donen la nota i el tarannà de la via, grau “apretat”, vertical i atlètica.

La via vol calma i anar fent tot digerint-la. Nosaltres hem sortit per variant més fàcil al darrer llarg.

DADES

Indret: Baix Empordà. Estartit. Rocamaura

Nom Via: Del Maño.

Primera ascensió: gener 2013.

Per: Albert Caralps, Isaac Royo.

Via dedicada a Juan Antonio Martínez Moron.

Roca: Calcari molt bo.

Orientació: sud

Equipament: totalment equipada parabolts.

Material:12 cintes exprés, joc de friends d’alien blau a #1.

Dificultat: 6b. V+/A1 a equipar, obligat

Catalogació: *** C/S2.

Horari: 2h

Informació:

Accés: Anem fins a l’Estertit i pugem per la urbanització Horata, fins el carrer Atlantic, aparquem just a l’alçada de la paret (petit aparcament per 3 o 4 cotxes a la dreta).

Descens: Un cop al cim agafem la pista en direcció oest, quan aqueta gira a la dreta seguim un corriol què ens portarà a la carretera i aparcament.

Primer llarg, trobem el nom picat a peu de via, hi han varies vies lo Maño puja recta primer per una placa vertical i després un ressalt equipat amb 3 parabolts, en el nostre cas Ae, un cop superat anem a cercar un díedre per on pugem, al final sortim a la dreta a buscar la R1.

Segon llarg, sortim per l’esquerra seguint unes grades per anar a busca una marcada fissura què fem en bavaresa (a equipar) un ressalt vertical ens deixa a unes grades, anem a l’esquerra fins a sota d’un desplom, amb un díedre per on pugem, passatge vertical i atlètic fins a la R2, penjada i incòmoda.

Tercer llarg, curt, fem un ressalt i anem en tendència a l’esquerra a buscar la R3.

Quart llarg, hi ha dos opocions, per l’esquerra per un díedre i un desplom, seguit de placa i aresta V,6b (V+/A1), V+, IV. Nosaltres hem fet la variant més fàcil, sortim directes a la dreta de la R3 per una placa fins a un parabolt (IV+) després anem a l’esquerra a buscar l’aresta què ens porta al cim.

En resum una via exigent i atlètica, semi equipada però què caldrà equipar algun tram.

Una via curta, intensa què no et deixa indiferent.

Per: Josep Estruch, Manel Quevedo, Manel Benavent, Joan Asín.