diumenge, 9 de setembre del 2018

ABELLA DE LA CONCA. AGULLA AJAGUDA. Via DEL PERE.

-->
6/09/18. Feia temps què em cridava l’atenció una petita agulla amb una placa un pel ajaguda a Abella de la Conca, però per una cosa o un altre allí seguia. Avui ens agafa un rampell i decidim anar-hi.  No ho teníem clar i pensàvem què ja trobaríem alguna cosa, però sorpresa no hi ha res, així què ens hi posem.


 DADES

-->

Primera ascensió: 6/09/2018
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
Equipament: Semi-equipada austerament, amb ponts de roca, pitons i parabolts.
Material: 10 cintes exprés,  joc de friends fins #2,  opcional repetir 0,75,1
Dificultat: V/V+ a equipar.
Orientació: Sud.
Roca: Calcaria, bona en general però cal prestar atenció, s’ha sanejat poc.
Horari: Nosaltres hem estat 3:30h per obrir-la.

Via dedicada a Pere Castells Solà del bar SPORT de Bellcaire d’Urgell, què ens va deixar en un malaurat accident de moto (gener 2017).

Aproximació: abans d’arribar a Abella de la Conca, agafem un trencall a l’esquerra, el seguim i després d’una corba tancada a l’esquerra, on ja veiem l’agulla a la dreta, aparquem en un petit espai a l’esquerra, davant d’una pista què puja a la dreta. Pugem per la pista, deixem un primer trencall a la dreta, seguim fins a un camp d’arbre, anem pel marge dret, direcció a l’agulla, trobarem un camí què passa pel peu de via. Fita i pont de roca visible.

Descens: 2 ràpels de 30m.

Primer llarg, 2 ponts de roca, és tracta d’un contrafort per arribar a la gran placa, pugem per un placa fins el peu de la gran placa. R1, 1 parabolt a reforçar, 25m.

Segon llarg, 2 pitons, 1 baga en una savina, 1 parabolt, pugem per una placa i anem a la dreta a posar-nos a la vertical d’un díedre-bavaresa, per on pugem, cal equipar-lo. R2 1 pitó, 1 parabolt, 30m.

Tercer llarg, 2 parabolts, sortim per una placa fins a un sostret, el superem i ja seguim per la gran placa, per l’esquerra, fins a un collet on trobem la R3, 1 parabolt un pont de roca, 40m.

Quart llarg, fàcil, seguim l’aresta fins el cim, R4 55m, podem muntar la reunió al cim amb flotants o baixar un pel on trobem el primer ràpel.

Una via curta, bona per a practicar l’autoprotecció.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.






FOTOCIM

8 comentaris:

  1. Enhorabona, me l'apunto per quan hi pugui anar

    ResponElimina
  2. Enhorabona Joan i Isabel ! això és arribar i moldre! haurem d'anar-hi a contribuïr en la "neteja". Gràcies pels deures.

    ResponElimina
  3. Vinga Mingo, aixòs jja està fet.
    Apa Jaume a netejar una mica je,je.

    ResponElimina
  4. anomenar agulla a això es ser molt optimista.....felicitats!

    ResponElimina
  5. Una petita via què cantava molt, Joan.
    Jaume encara què no ho sembli el cim és puntegut, je,je.

    ResponElimina
  6. Diumenge vam repetir-la amb el Joan Prunera i l'Agus. Es nota que s'ha repetit poques vegades perquè vam sanetjar força blocs. Les dues tirades del mig valen la pena, i l'aresta final és un agradable passeig aeri.
    El primer ràpel queda raro. Cal fer-ho en una diagonal forçada cap a l'esquerra.
    Al segon ràpel gairebé em carrego mitja paret del bloc que va baixar.
    Les properes cordades calen que estiguin a l'aguait encara pels blocs "flotants" que resten a la paret.

    Enhorabona per la nova via Joan Asin.

    Ricard Rofes

    ResponElimina
  7. Ricard ja estava dit a la piulada què estava tendra, només vam tirar el què molestava per passar-hi. El Nico guarda del refugi d'Abella em va comentar què montaria un ràpel de 35m per la vessant nord, cosa què havíen comentat alguns repetidors. Gràcies per a contribuir amb la neteja, je,je.

    ResponElimina