19/09/18.
No tenim tendència a anar cap a Tarragona, avui però posem rumb al
Barranc de Castellfollit, amb la seva roca granítica. Després d’alguna errada
per arribar-hi i tornar al Bar, on hem esmorzat, a buscar la guia què ens
havíem deixat, al final ens posem en marxa. De l’aparcament veiem la Torre del
Moro ó Roca de la mel, hi ha un gran fissura-xemeneia què ratlla tota la paret
molt estètica. Com anem dos cordades la Isabel i el Manel opten per la via
Boronat-Toset i amb el Boi ens posem a la via Ramón Asiaín.
La via Ramón Asiaín ens ha sorprès
gratament, la via pròpiament dita només son 2 llargs de corda, el darrer surt
per la via Toset-Toset. La via està neta i ens haurem d’auto-protegir. El segon
llarg és molt mantingut i tècnic, cal anar cercant el passatge i la posició,
nosaltres anàvem justets de friends, va bé repetir el #2 i #3, hem deixat un
tascó què no volgut sortir, els companys ens han passatge un parell de friends
des de la R2.
Un cop a la R3, hem de seguir per la
cresta fins el cim, després un altre llarg de corda ens deixa al coll est.
La intenció era fer un altre via però
amb aquesta ja hem quedat servits.
DADES
Primera ascensió: Anys 70
Per: Jordi Coll, Pere Alegre, Magí Alegre.
Equipament: desequipada.
Material: 12 cintes exprés, bagues per savines/pedres encastades, , joc
de friends fins el Camalot 3, repetir 2 i 3, tascons.
Dificultat. V/V+ a equipar.
Orientació: Oest, ombra al matí.
Aproximació: De Poblet agafem la carretera direcció Prades T-700. Al cap
de poc passem per un pont què creua el torrent de Castellfollit, hem d’agafar
el primer trencall a l’esquerra (Creu). Pasem per una zona de Pic Nic i seguim
fins a veure la Torre del Moro, una mica més endavant abans d’un revol, hi ha
un camí ampla què baixa al torrent. Creuem el torrent i seguim un camí coincidint
algun tram amb la torrentera fins arribar a sota de la vessant oest/sud on el deixem
i pugem directament fins a peu de paret, alguna fita.
Descens: Del cim seguim la cresta fins el coll est, d’aquí podem baixar
per la canal sud amb un ràpel de 25/30m o des-grimpant, un cop a baix seguirem
el camí de l’aproximació.
Primer llarg, pugem per un marcat díedre amb una mica d’herba, R1 a
muntar en una savina/arrel al peu de la gran fissura/xemeneia, 25m.
Segon llarg, segueix íntegrament la fissura xemeneia, és tracta d’un
llarg molt tècnic on alternarem passatges en díedre i encastament tot canviant
de posició, llarg molt mantingut a equipar. R2 en un arbre, 35m.
Tercer llarg anem a l’esquerra a buscar un marcat i estètic díedre de la
via Toset-Toset, trobem uns passatge difícil a la part final, un cop superat el
díedre, seguim per l’aresta fins a una R muntada, d’alguna via de la vessant
sud, R3, 40m.
Quart llarg, seguim l’aresta fins el cim (llibre de registre).
Cinquè llarg, nosaltres encara hem fet un llarg per l’aresta fàcil fins
el coll est.
En resum una via amb caràcter més exigent del què sembla sobre tot el
segon llarg.
Per: Boi Fusté, Joan Asín.
Via Boronat-Toset, Isabel Notivoli, Manel Benavent.
FOTOCIM |
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaYou must participate in a contest for among the best blogs on the web. I'll suggest this site! real money casino
ResponElimina