29/09/18. Avui hem quedat amb el Jaume sense tenir clar
a on anem, al final ens decantem cap a la via Guateque, al Serrat dels Monjos.
La via està semi-equipada amb alegria i cal afegir-hi assegurances.
Aquesta via ja l’havia fet altres cops, però avui l’he trobat més exigent, el
pas obligat de 6a del quart llarg m’he ajudat de la tramposa.
A la baixada quan ja arribàvem al “Merendero” he entropessat amb un graó
de l’escala i he caigut, quatre punt a la seia i luxació 4art dit mà dreta. L’escala
és nova i no està gaire ben feta, ho havíem comentat a la pujada. Bé doncs a
descansar uns dies.
DADES
Primera ascensió: 1992
Per: Armand Ballard, Fredi Parera.
Equipament: Semi equipada amb espits i algun pitó.
Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins #2,
tascons.
Descens: 2 ràpels i desgrimpada.
Primer llarg, entrem amb un pas d’A0 i seguim per la placa en tendència
a la dreta fins a passar per la dreta d’un sostre, després la verticalitat baixa
iseguim per un esperó fins a trobar la R1.
Segon llarg, segueix per un esperó fins a què queda barrat per un
sostre/bloc el passem per un díedre a l’esquerra i després seguim per placa
fins a la R2.
Tercer llarg, pugem per un díedre a l’esquerra i flanquegem a la dreta
per sota un sostre. Llarg curt.
Quart llarg, llarg molt mantingut, sortint directament a l’esquerra de
la R, per una fissura, passatge vertical molt mantingut a equipar. Seguim per l’esperó
fins a un ressalt més vertical on trobem el passatge obligat de 6a, amb una
tramposa llarga podem mig trampejar el passatge. Seguim per l’esperó fins a
trobar una corda fixa, què en flanqueig a la dreta ens porta a la R4.
Cinquè llarg, seguim l’esperó fins a una fissura per on pugem sortin a
la dreta a buscar la R5.
Sisè llarg, sortim per un placa vertical a l’esquerra fins a una savina
i flanquegem a la dreta, Seguim per una placa vertical 6a+ o V+/A0, després
tenim un altre ressalt un cop superat anem a la dreta cap a l’aresta a on
trobem la R6.
Descens: de la R6 fem un ràpel i després des-grimpem fins a un segon
ràpel què ens deixa al camí.
Per: Jaume Galban, Joan Asín.
FOTOCIM |
Felicitats per la via, llàstima de caiguda...però ja veuràs que ben ràpid tornes a la vertical.
ResponEliminaEl dit te'l vas posar a lloc tú mateix o vau haver d'anar a l'Hospital?
El vaig posar jo mateix i després a l'hospital. Igual hi ha lesió volar. Visita al Traumatòleg
ResponEliminaBenvingut al club, però això teu segur que en 4 dies ja tornes a escalar. Bona recuperació.
ResponEliminaGràcies Mingo, però sembla què estarem una temporada de descans.
ResponEliminaOstia,quina mala sort,Joan!.
ResponEliminaQue et milloris ràpid!!!.
Ànims i paciència!!!!
Gràcies Marc
ResponEliminaOstres Joan, m'ho va comentar en Remi, res, a millorar-se i aviat podràs enfilar-te de nou.Salut!!
ResponEliminaGràcies Alfons
ResponElimina