joan asín: ALÒS DE BALAGUER. PIC DEL CASTELLÀS. Via CABRÓ DE BLOC.

30/01/19. Com els darrers dimecres avui tornem a ser colla, després de diferents propostes anem a Alòs de Balaguer. El Ramón i el l’Armando van a la la via Tato Cao entrant per la Sosanitu Menganito. Els altres anem a l’aventura a veure si trobem la via Cabró de Bloc. A peu de via trobem un fletxa picada, fem dues cordades, el Josep, Manel i Isabel aniran davant i amb l’Antonio els seguirem. La via és austera i cal anar navegant amb intuïció per a trobar l’itinerari. El temps tot i ser bo s’ha anat enlleganyat i al darrer llarg els núvols i l’aire fred ens han deixat com a pollets, aquest llarg hem fet corda “capsula” el Josep se la treballat molt bé i la resta l’hem fet totalment glaçats.

Aquest llarg millor fer-ho amb bona temperatura.

Els ràpels son rebuscats i per zones herboses, què fan angunia pensant ens si correran les cordes, hem tingut sort i han baixat bé.

Una via d’aventura total, quan arribem als cotxes l’Armando i el Ramón ja fa estona què estan. Marxem espitats a escalfar-se tot fent la cervesa.

DADES

Primera ascensió: abril 1996

Per: Jimmy, Josep Pueyo.

Equipament: Desequipada. Només trobarem un baga savina R1, pont de roca i espit R3 i 2 espits i 1parabolt R4.

Material: 12cintes exprés, joc de friends fins Camalot 4, repetir a partir del 0,5 fons el 3 (opcional però recomanable)

Roca: Calcari.

Orientació: Sud.

Aproximació: De l’aparcament del final de la pista pujarem pel bocs en tendència a la dreta fins a una tartera per on pujarem fins el peu d’una canal, fletxa picada a la roca.

Descens: De la R4 fem un ràpel de 50m i busquem la instal·lació del segon ràpel en un arbre. Fem un ràpel una mica boscos i sobre els 50m hem de buscar un altre instal·lació en un arbre a la dreta una mica amagada, des d’on fem el tercer i darrer ràpel.

Primer llarg, puja per un esperó amb ressalt i trams herbosos fins abans d’arribar a una aresta, a la dreta en una savina trobem la R1 (baga).

Segon llarg, sortim horitzontalment a la esquerra i desgrimpem a la canal per on pugem per un esperó fons el peu d’una placa. R2 a muntat en un arbre.

Tercer llarg, sortim directament per la placa vertical i passem per l’esquerra d’un gran bloc, hi ha una variant per la dreta, és pot protegir amb aliens. Un cop superada anem seguint l’aresta-esperó ajagut amb un ressalt vertical per arribar a la R3.

Quart llarg, segueix una vertical fissura de l’esperó, totalment neta. És pot assegurar al gust, depenent del material què portem, tot entra. Llarg mantingut i atlètic.

En resum una via d’aventura amb un darrer llarg molt exigent a equipar.

Per: Josep Estruch, Isabel Notivoli, Manel Benavent, Antonio Gómez, Joan Asín.