25-26/06/19. Les temperatures van guanyant la partida i la calor és comença a posar
insuportable, toca anar a cotes més altes. El divendres passat surt la proposta
d’anar al Pic del Siscaró i ens animem a anar-hi.
El
pic del Siscaró és un cim amb poca identitat en una marcada cresta, però què
resulta un bon mirador de la zona, amb un cim puntegut.
El
dimarts a la tarda aparquem al final de la vall d´Incles, tancada al transit
però què si tens plaça al Refugi de Jucar pot passar-hi, (hi ha un servei
transport col·lectiu per arribar al final de la vall, els mesos d’estiu).
Preparem
les motxilles i enfilem cap el Refugi de Jucar, està ben senyalitzat. Primer seguim la vall i aviat enfilem la
pujada, el camí va seguint el torrent fins arribar a la presa del primer llac
de Juclar, el refugi està uns metres més a dalt. Refugi acollidor on ens han
atès molt bé. Hem arribat força acalorats, el sol “apreta” de valent. Hem pogut
una espectacular posta de sol, tot un espectacle.
L’endemà
sortim del refugi, flanquegem pel llac, direcció nord, un cop passat
l’aresta/esperó què baixa de la Tosa de Juclar, agafem la vall què puja cap a
la cresta del Siscaró ben visible. No hi ha camí i cal pujar aprofitant les
pedents d’herba, passem alguna congesta de neu què encara hi ha. Anem direcció
al coll amb el Cilindre d’Escobes, però quan ho veiem clar hem pujat
directament a buscar l’aresta/cresta. Pendent pronunciada d´herba i tartera
fins arribar a l’aresta. Seguim la cresta pujant i baixant, amb alguna grimpada
fins arribar al cim, estret i aeri. Ens hi estem una estona identificant cim i
guaitant les vistes.
Del
cim baixem a la Portella de Siscarò i ara per camí fitat, més o menys, baixem
fins el refugi lliure de Siscaró. D’aquí ja per un bon camí seguint el torrent
ens retorna a la vall i a l’aparcament.
Recorregut
uns 10Km.
Desnivell
uns 900m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada