DENT D'EN ROSSELL. Via SAM UEV.

6/07/19. Tornen a donar molta calor per aquest dissabte, a on anar?. Podem anar a buscar l’ombra o guanyar altura i aquesta ha estat l’opció què hem escollit. Aprofitant què no està piulada al bloc, anem a repetir la via SAME UEV, què vaig fer el 1978 i després el 1980 amb una variant d’entrada, ara 39 anys després hi torno.

La Dent d’en Rossell, va tenir els seus inicis popularitzats a mitjans dels anys 70’s on s’obre la via SAM UEV i és popularitza en la seva època, una nova proposta en una paret no coneguda per a l’escalada. A principis dels anys 80’s en Joan Jover i Joan F.. Brusi amb diferents companys hi obren diversos itineraris dels què destaquen el Díedre Primavera i la via Laia, què és converteixen en les clàssiques de la zona. Els anys 90 torna a haver-hi un seguit d’obertures què és posem al dia amb la publicació de la Guia Escalades al Ripollès de Luis Alfonso i Xavier Buixó destapen les vies què s’havien anant obrint, dues agafen empenta la Tardor d’en Nebjeperura i El somni d’en Rossell agafem notorietat, en aquesta tercera fase Pep Vila i Robert Guilera fan campanya. Com sol passar l’afecta guia, crida a nova obertures, aquest cop acompanyades del parabolt i poc compromís un seguit de propostes apareixen i ràpidament és popularitza. Això també ha aportat alguns itineraris més difícil i menys equipat, deixant bones opcions. Per un altre banda les aproximacions i descensos eren complicat, ara estan ben clars.

La via SAM UVE és una via d’aventura on cal navegar amb intuïció per a trobar l’itinerari, amb el premi de trobar la Reunió equipada si hem sabut llegir bé la paret.

Quan estava fent el segon llarg, el més perdedor, tot cercant l’itinerari m’han vingut els dubte. Sinó trobo la reunió com baixó?, i és què avui només anàvem amb una corda i flotants, en aquests tipus de via millor portar algun pitó i martell al fons de la motxilla, per sort no ha fet falta.

La via és nota què no és fa gaire, ara i trobem passatges amb herba i hem d’estar atents a cercar l’itinerari.

Bona via d’aventura per a navegar i autoprotegir-se.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1974

Per: Membres de la Unió Excursionista de Vic.

Equipament: Reunions 1,3, 4 muntades, 2 i 5 arbres, a la via un pitó al primer llarg i un altre més un pont de roca al segon llarg, la resta neta.

Material: 10 cintes exprés, tascons i joc de friends fins el Camalot 3. Aconsellable portar algun pitó per si de cas.

Dificultat: V+, obligada V pas A1.

Roca: Granit.

Orientació: Nord-est.

Aproximació: De Queralbs pugem cap a Fontalva, aparquem on surt el camí de Nuria, el seguim per la variant Delui, fins arribar a l’antic  traçat de les vies del cremallera, seguim i passem el túnel. Un cop passat pugem per uns graons metàl·lics i una corda fixa,  un cop a sobre pugem per una feixa ascendent fins el final Cova i dos espits marquen l’inici.

Descens: Sortim a una canal per on pugem, fins què trobem uns corriols que se’n van a la dreta pel bosc, els seguim fins a una torrentera què ens porta de nou a les antigues vies i peu de via. Retornem pel mateix camí de pujada.

Primer llarg, anem en flanqueig a l’esquerra direcció a un pi sec, en una cornisa on trobem la R1. Dos espits.

Segon llarg, cal navegar, sortim directes de la R1 un pitó pas A1 i anem a l’esquerra, pugem verticalment pont de roca, i després anem a l’esquerra navegant i pujant pel terreny més evident i anem a la dreta a muntar la R2 en uns Pins.

Tercer llarg, una fita marca la continuació. Pugem per un esperó herbós i anem a la dreta a buscar dues bavareses, què ens deixen a sota d’un sostre on trobem la R3 dos parabolts.

Quart llarg, flanquegem a la dreta a buscar un esperó i seguim per un díedre, pas desplomat a la sortida, R3 a l’esquerra 2 parabolts.

Cinquè llarg, anem a l’esquerra direcció a uns blocs, pugem directament a buscar un díedre, entrada herbosa, el seguim en tendència a la dreta fins a un esperó per on pugem fins a un arbre on muntem la R5 a una canal.

FOTOCIM