joan asín: TORRE DEL MORO/ROCA DE LA MEL. Via TOSET-TOSET.

15/11/19. Avui anem cap a les muntanyes de Prades, en un dia de fred intens. La via escollida és la Toset-Toset a la Torre del Moro (vall de Castellfollit). Quan arribem a l’aparcament el sol encara no hi toca, doncs retornem a l’Espluga de la Francolí a fer un cafè i deixar què el sol vagi guanyant territori.

Via entretinguda de caire clàssic, amb poc equipament, on cal protegir-se amb friends. La via té tres llargs de corda, més un altre per la cresta fins el cim on amb un altre llarg de corda fàcil i en descens ens deixarà a un coll on farem un ràpel. Tot i la seva poca longitud, amb dos llargs de cresta i descens queda bé per a una jornada (curta), ideal pels dies curts de l’hivern.

La vall de Castellfollit destil·la tranquil·litat per a gaudir de l’escalada en granit.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1971

Per: Josep i Joan Toset.

Equipament: Testimonial, 1 burí, 4 pitons .

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins Camalot 3.

Roca: Granit.

Dificultat: V un pas A0.

Orientació: Sud i oest.

Descens: Del cim seguim la cresta en descens fins un coll on fem un ràpel de 25m. Baixem per la canal i un corriol ens porta a peu de via on retornem pel mateix camí d’aproximació.

Aproximació: De Poblet agafem la carretera direcció Prades T-700. Al cap de poc passem per un pont què creua el torrent de Castellfollit, hem d’agafar el primer trencall a l’esquerra (Creu). Passem per una zona de Pic-Nic i seguim fins a veure la Torre del Moro, una mica més endavant abans d’un revol, hi ha un camí ampla què baixa al torrent. Creuem el torrent i seguim un camí coincidint algun tram amb la torrentera fins arribar a sota de la vessant oest/sud on el deixem i pugem directament fins a peu de paret, alguna fita.

Primer llarg, segueix unes grades en diagonal a l’esquerra, al mig trobem un ressalt (burí) on cal assegurar-lo (pas extrany A0) , seguim fins a trobar un pitó al peu de una fissura ampla (via Barbame), hem de seguir a l’esquerra a buscar un díedre-xemeneia, R al peu, 1 pitó a reforçar. Haurem de lluitar amb uns esbarzers per fer-se espai. Als primers passos de la via trobem dos parabolts de la via Alicantropia.

Segon llarg, seguim per la xemeneia-díedre fins a un pitó on trobem un passatge on cal cerca la col·locació un cop superat unes grades ens deixa a un replà on fem R en una alzina. Fem un canvi de reunió fins el peu d’un díedre.

Tercer llarg, seguim pel díedre (1 pitó) quan s’estreny podem sortir a la dreta amb uns passatges de placa a buscar l’aresta per a on seguim fins a trobar una R de dos parabolts.

Quart llarg, seguim l’aresta fins el cim.

Cinquè llarg, en descens per l’aresta fàcil.